Aquest matí estudiants independentistes han boicotejat una conferència de Rosa Díez a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Qui em coneix, sap que Rosa Díez no és en absolut sant (o santa) de la meva devoció. Tinc amb ella un problema personal, i és que mentre cobrava el sou pel lloc d’eurodiputada que va aconseguir gràcies, entre molts d’altres, al meu vot (perquè jo vaig votar la seva candidatura a les eleccions europees), es va dedicar a aliniar-se sistemàticament amb el PP contra la política antiterrorista del PSOE. I quan ja s’havia fet prou propaganda, i s’acostaven les eleccions, aleshores sí, va marxar, va abandonar el partit i l’escó, però no abans d’haver-se’n aprofitat molt de temps. Una persona que es membre d’un govern en coalició amb el PNB sense cap queixa,  i que quan ja no governa amb ells els demonitza, una persona que intenta ser Secretària General del PSOE, i quan perd les primàries acaba marxant del partit, dient que tots els seus militants estan equivocats (ella no, és clar), o que expulsa tothom que dins el seu nou partit no està d’acord amb ella, què voleu que us digui, em mereix molt poca credibilitat, i m’és igual si és la política més valorada (això és fàcil d’aconseguir si els teus et valoren molt i els altres, centrats en atacar el gran rival, sigui PP o PSOE, no s’acarnissen amb tu).

Per això l’episodi d’avui és doblement lamentable: primer perquè s’intenta privar algú de la seva llibertat d’expressió, fet intolerable encara que aquest algú sigui Rosa Díez, i segon perquè aquest atac li posa en safata a la caverna acusar tots el catalans de nazis, com podeu veure a les imatges de l’APM de dimarts passat que trobareu al final d’aquesta entrada (d’altra banda caldria, doncs, aplicar-los la Llei de Godwin). Fets com aquest fan que em plantegi qui és més cafre, però tant se val, el que cada cop tinc més clar és que es necessiten mútuament. L’independentisme intolerant que altres vegades he criticat necessita aquest discurs anticatalà (antiautonòmic, en general) que fa gent com UPyD i Ciutadans. I aquests a la seva vegada necessiten d’aquest intolerants (que són una minoria que no representa ningú) per tal de fer-se les víctimes i utilitzar aquests actes com a demostració d’aquest suposat deteriorament de la convivència a Catalunya que denuncien i que els que vivim aquí sabem que no existeix.

Quina tropa, tots plegats!