Dissabte passat vaig tenir ocasió d’assistir a la inauguració de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, de Rubí. Bé, hauria de dir de la nova ubicació, ja que aquesta biblioteca ja existia, en un petit (si més nou comparat amb el nou) edifici situat al Complex Cultural l’Escardívol (potser a algú li soni la zona de l’Escardívol com una de les afectades per la terrible riuada del 25 de setembre de 1962).

No vaig anar per veure al President Montilla, no, tot i que vaig seguir amb interés el seu discurs i els de la resta d’oradors, com la companya Carmen Garcia Lores, Alcaldessa de la ciutat (qui en aquesta entrada del seu blog ens ofereix unes fotografies de l’acte), el company Antoni Fogué, President de la Diputació de Barcelona o el President de l’Associació de Veïns de la Plana de Can Bertran, Sr. Manuel Ramos, sinó perquè jo he estat i continuaré sent usuari d’aquesta biblioteca, un dels molts vincles que  m’uneixen a Rubí (visc a prop, hi tinc família i la traveso cada dia en els FGC). I aquesta inauguració, més enllà de l’alegria que suposa que qualsevol ciutat del nostre país aconsegueixi un nou equipament cultural, presenta una particularitat de gran contingut simbòlic.

La biblioteca ocupa un dels edificis que en un temps (fins 2002) va ocupar la Fábrica Electrotécnica Josa, empresa de fabricació de material elèctric vinculada a Rubí des de fa molts anys, que actualment dóna feina a quatre-cents treballadors i es troba ubicada al Polígon Industrial La Llana de la mateixa ciutat (un dels paissatges que cada dia veig des del tren). De fet, si a la foto observeu la part superior de l’edifici, podreu veure les lletres BJC, que a més de ser la marca que identifica els seus productes, són les inicials del seu fundador, el Sr. Buenaventura Josa Camarasa. Això té per mi un gran valor simbòlic perquè crec que el fet que l’antiga fàbrica, un cop remodelada, aculli actualment la biblioteca, constitueix un immillorable lligam entre el passat industrial i obrer de Rubí, ciutat de treballadors i treballadores en bona part vinguts d’altres indrets, sovint amb un baix nivell educatiu i el seu futur, un futur ja present, on la difusió de la cultura, en qualsevol format, i la seva posada a l’abast de la ciutadania, ha de ser peça fonamental per a l’assoliment d’una societat més justa.

És un edifici de 8.000 m2, dels que la biblioteca n’ocupa 3.500 m2, fet que la converteix en la segona biblioteca més gran de Catalunya, després de la Jaume Fuster de Barcelona. Compartint espai amb la biblioteca dotada de 400 punts de lectura i 40 punts de consulta informàtica, hi ha una sala polivalent per conferències, concerts i petits espectacles, una sala d’exposicions temporals, el Centre d’Estudis Històrics, on s’ubicarà l’entitat Grup de Col•laboradors del Museu de Rubí, el Magatzem del Museu Municipal, l’Arxiu Municipal i Ràdio Rubí (emissora municipal que va realitzar la primera emissió tant a Catalunya com a la resta de l’Estat després del restabliment de la democràcia) .

S’ha fet esperar, ja que les obres han estat llargues, i també costoses (11 milions d’euros d’inversió, la ciutadania ha de saber on van els diners dels nostres impostos), però el resultat ha valgut la pena. Les meves felicitacions, doncs, per a tots els rubinencs i les rubinenques. Ara només cal que l’aprofitin. Jo penso fer-ho.