Blog personal i polític de Manuel Cáceres
Entrades etiquetades amb Referèndum
Referèndums, ponts i altres ocasions per la gresca i la xerinola
17 sep
M’havia proposat no escriure res més del tema dels anomenats referèndums (el plural correcte en llati seria referenda, però no filarem tan prim) sobre la independència, però és que el tema cada cop es torna més surrealista, i dona material com per fer uns quants gags a l’estil Polònia (no patiu, però, els de Polònia no els faran, que aquí ens podem riure del President de la Generalitat, del Rei, del Papa, però certs temes són sagrats per la nostra estimada Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).
Fart de sentir cada dia la corresponent notícia (?) sobre el tema al Matí de Catalunya Ràdio (crec que a partir de demà sentiré la COM, ja en tinc prou), veig aquest matí un cridaner titular de l’Avui on diu que “L’efecte contagi d’Arenys arriba també a Barcelona“. Després llegeixes la notícia i resulta que és que en Portabella (ERC, 4 regidors sobre 41 a l’Ajuntament de Barcelona) diu que “farà mans i mànigues per portar a l’Ajuntament” una consulta com la d’Arenys que compti amb el suport inicial d’un conjunt d’entitats.
Això em fa pensar dues coses: una, que faci les mans i les mànigues que vulgui, però suposo que ja té clar que això no prosperarà, ni a Barcelona ni a cap dels grans municipis que apleguen la immensa majoria de la població de Catalunya. Per què? Perquè tenim problemes més importants a resoldre, i poques ganes de perdre el temps en performances sense cap valor. I la segona, sisplau, deixeu correr això de les “entitats”. Tots els partits tenen entitats que controlen en tot o en part, i amagar-se darrere d’elles fa un pobre favor als partits, a les entitats, a la política i al país en general. Que ERC o qualsevol altre partit vol plantejar això? Que ho faci. Però de cara, sense amagar-se darrera de ningú. La resta és covardia o intentar prendre’ns el pél.
Però el dia encara ens porta una altra notícia divertida relacionada amb el tema: Berga convoca una consulta similar per al 13 de desembre. Direu, i què? Sí, era d’esperar, és un lloc on poden mobilitzar gent, Berga sembla bastant idoni com a seu del sarau. Però és que la gràcia del tema no està aquí, la gràcia del tema és que es volia convocar el 6 de desembre, dia de la Constitució, per allò de que és una festa política espanyola, dedicada a una constitució que ells no volen, i així la cosa tenia més contingut simbòlic. Però finalment s’ha decidit fer-la el 13, per no perdre’s el pont!!!!! Es a dir, molt simbolisme, molta independència, però al final un pont és un pont, i corríem el perill de que els ciutadans i ciutadanes de Berga, tots ells molt patriotes, això sí, posessin el pont per davant de la pàtria, i anessin a esbargir-se a un altre lloc més divertit. Quins nassos!!!
I encara queda la cirereta del pastís. Potser no heu llegit el text de la consulta segons la moció presentada per la CUP a l’Ajuntament de Berga. Diu així:
Està a favor que els Païssos Catalans es constitueixin en un Estat lliure, independent i democràtic?
Apareix aquí de nou el pancatalanisme, aquesta vena imperialista que la majoria de nacionalistes (espanyols, catalans o d’arreu) acostumen a tenir, tot i que de vegades intentan amagar-la, perquè no és políticament correcta, i ara ja no volen la independència de Catalunya, ans la dels Païssos Catalans.
El que no diuen és si els ciutadans dels Païssos Catalans (el de fora de Catalunya, vull dir) podran opinar o senzillament quan siguem independents anirem allà amb els tancs i els conquerirem (ep, de bon rollo, només per lliurar-los del jou espanyol, eh?).
Com que sóc ben pensat, vull pensar que adoptarem la primera opció, i els deixarem a opinar. I si és així, ja estem trigant en convocar consultes arreu dels Païssos Catalans. No sé, podríem començar per Perpinyà, que així li donariem l’oportunitat al pobre Pere Codonyan de donar alguna notícia amb un mínim de suc, en comptes de les pocasoltades que no interessen gairebé ningú que acostuma a explicar-nos per justificar el sou (que a sobre li paguem entre tots). I feta aquesta, una altra a la Franja. I després una altra a la Ribera Baixa, o a la Safor, o a qualsevol altre lloc de València (digueu-li Comunitat Valenciana o País Valencià, m’és igual). I després a Menorca, si pot ser a l’agost, que així hi haurà més catalans que podran votar allà. Potser voto jo i tot.
Estic tan segur de l’éxit d’aquestes consultes, que no sé si podre esperar.
Here I am again
4 sep
Després d’uns mesos de silenci blocaire motivat bàsicament per l’excés de feina, retomo el blog amb l’inici del curs polític, per constatar que les coses no han canviat gaire en aquests mesos. La crisi continua, diuen, però els temes de que es parla als mitjans de comunicació són uns altres:
- El PP acusa sense proves de conspiracions a tres bandes (político-policial-judicials, molt en la línia dels “peones negros”) per a tapar les actuacions pressumptament delictives d’alguns militants seus a Madrid i València, en la coneguda com estratègia del calamar que ja casi podríem rebatejar oficialment com estratègia pepera, ja que fa anys que la practiquen. Tots recordem el cas Naseiro (tresorer del PP), que ells van intentar rebatejar com a cas Manglano (nom del jutge instructor), i des d’aleshores n’han hagut d’altres.
- CiU i els de la seva corda perden el temps en marejar la perdiu sobre la hipotètica resposta a donar una hipotètica sentència del Tribunal Constitucional que practiqui un hipotètic retall sobre l’Estatut, donant per fet que aquest retall es produirà. Ja donen per fet això (ahir Felip Puig parlava de laminació de l’Estatut) i demanen referèndums, eleccions, i de tot. Jo ja tinc clar que encara que el Tribunal Constitucional només toqui una coma de l’Estatut, ells diran que s’ha trencat la seva columna vertebral, així que no cal donar-hi més voltes.
- En la mateixa línia, uns altres volen fer un referèndum inútil amb un motiu que, novament, no pot ser altre que continuar fent bullir l’olla de l’independentisme d’opereta que practiquen. Jo no crec que cap administració pública hagi de participar en això, perquè la llei s’ha de complir per tothom, però em sembla perfecte que uns particulars ho facin si estan avorrits i no tenen res millor en que entretenir-se, no tinc res en contra. Només demano que després no ens vinguin a vendre la moto de que el resultat, siguin quin sigui, té algun significat, perquè com diria el Molt Honorable Jordi Pujol, “això no serveix per res”.
- També s’ha parlat darrerament de l’alliberament de la pressumpta etarra Maite Aranalde, amb el líder del PP basc, Basagoiti, demanant caps de forma totalment demagògica i irresponsable. A mí no m’agrada que els assassins i els que els ajuden estiguin lliures, però prefereixo posar l’accent en la part bona de tot això. Ha quedat demostrat que l’Estat de Dret funciona, i que les seves normes s’apliquen fins i tot en favor d’aquells que el volen destruir. Crec que és la millor resposta que els podem donar.
- I per acabar, la prostitució, tema que sembli que ha aparegut ara (malgrat li diguin l’ofici més antic del món) i que només es practiqui a Barcelona. No cal dir que no és agradable (si més no per a mí), veure turistes borratxos practicant sexe amb prostitutes al carrer. De fet, tampoc seria agradable si ells no fossin ni turistes, ni borratxos, ni elles fossin prostitutes. Amb tot, crec que el problema de la prostitució no és que sigui més o menys visible, i que porta un rerefons molt complex que no es pot solucionar només amb presència policial. Presència policial que, d’altra banda, no es pot mantenir eternament (la policia té, malauradament, temes més greus de que ocupar-se). En aquest temes, com en tants d’altres, cal evitar la demagògia i treballar per trobar solucions.
Total, que la crisi existeix, però menys per als que la pateixen directament, no sembla importar molt.



