Sembrar odi, recollir odi …

Ja fa temps que tinc comprovat que un dels inconvenientes de les xarxes socials és que qualsevol tarat amb unes mínimes nocions d’escriptura (sovint molt mínimes) pot expressar lliurement opinions repugnants, no perquè no coincideixin amb la meva, sinó perquè van contra valors que em sembla que tota persona hauria de tenir interioritzats, quan no directament delictives. No tinc al Facebook amics d’aquest tipus, i al twitter miro de no seguir gent així, però és inevitable que un o altre t’ho retuitegi, i al final ho acabes veient. Es així, i poca cosa es pot fer, més enllà de denunciar davant la justícia les conductes que siguin denunciables. Sí, podries passar-te el dia comentant “mira que diu aquest”, “mira que diu aquella”, i no acabaries mai. Jo no ho faig.

Ara bé, cosa diferent és quan aquestes “opinions” es donen des d’editorials de mitjans de comunicació amb un cert abast (digitals d’anar per casa no compten) o per part de persones que tenen rellevència pública, sigui pel seu càrrec polític, sigui per alguna altra causa. Vull dir que no és el mateix que segons què ho diguin una o deu persones qualsevol que viuen a, posem per cas, Extremadura, que que ho digui el president d’Extremadura. Crec que això sí que cal denunciar-ho sempre, perquè aquesta persona representa, teòricament, centenars de milers, o inclús milions de ciutadans i ciutadanes. Malauradament, a Espanya tenim mitjans de comunicació que difonen l’odi per sistema (Intereconomia, 13tv, Libertad Digital), odi contra tots els que no són com ells, contra els catalans, evidentment, però també contra els homosexuals o contra els progressistes en general. Això és tan conegut com fastigós, i l’únic consol és que aquests mitjans arriben a molt poca gent, i a menys arribarien si alguns no es dediquessin a donar volada a les seves barbaritats.

Per tant, podríem dir que “en todas partes cuecen habas”, és obvi. El que no em sembla tan obvi, i sí més incoherent, és que els escarafalls que hom fa no vagin en funció de la gravetat de la rucada sinó en funció de qui és l’autor o autora de la dita rucada. Si és “dels altres” van a sac contra ell o ella, però si és “dels seus” …. tot són justificacions: buenuuuuu, no n’hi ha per tant … no té tanta importància … és el que “els altres” són pitjors (aquesta funciona molt) … o directament se li dona la raó. En molts d’aquests casos el millor que podem esperar és el silenci … però una crítica és dificilísima de trobar.

Tot això ho dic avui perquè és notícia els atacs soferts a twitter per Roser Tarragó pel fet de tenir el símbol independentista al seu twitter, que l’ha obligat a tancar-ho. Què dir, d’això? Doncs el que comentava al primer paràgraf, tarats amb un teclat o amb un mòbil i la protecció d’un (relatiu) anonimat que els anima a mostrar en públic la seva trist condició, que abans, per sort per ells, només coneixien les seves amistats més properes (que segurament “pensen” de forma semblant). Fàstic, fàstic, i més fàstic.

Però, veient qui són alguns dels que ara fan gran escàndol davant aquest fet, el següent que em ve al cap és … què espereu? A casa nostra, tenim gent, i no només gent del carrer, sino responsbles polítics, periodistes i opinadors en general, que porta mesos i algun any dient que els espanyols (perquè, per molt que es faci servir l’antiga tàctica de la deshumanització del contrari, al final Espanya no és una persona) ens estan robant. Perquè dir que t’espolien, és a dir, que et despossseixen d’allò que et pertany, és com dir que et roben (tot i que jurídicament no sigui exactament així). Faig aquí un apart per deixar constància que no cal que que ningún vingui ara a intentar fer-me creure que és veritat. Un sistema de finançament injust i manifestament millorable, no és un espoli, i a banda dels opinadors de capçalera dels mitjans indepes, no hi ha cap autoritat en la matèria que ho avali (no, el germà de l’assistent de l’auxiliar del secretari tercer de no-sé-quina comissió de la UE, no compta). I no només això, no fa molt un membre d’aquest invent sectari anomenat Consell per a la Transició Nacional, Salvador Cardús, ja va dir al twitter que la corrupció a Catalunya era conseqüència de la espanyolització del país (és a dir, els espanyols són corruptes i corruptors dels pobres catalanets). O un altre Salvador, en aquest cas Alsius, ex-degà del Col·legi de Periodistes i professor universitari, qui també al twitter (ja veieu que dón molt de sí) va associar la violència masclista amb Espanya, com si a casa nostra aquesta xacra no existís. Podria continuar, però, cal? Jo crec que no, en unes poques ratlles hem vist que com des de Catalunya, per persones conegudes (no per un torrat qualsevol) es diu que els espanyols són lladres, corruptes i maltractadors, amb una nul·la o com a molt minsa crítica per part dels mateixos opinadors que tan s’exclamen en d’altres casos (el que un converteix en una qüestió global, no només seva). Davant això, reitero, què dimonis espereu?

Digueu-me malvat, però jo crec que això no és casual, precísament el que es busca és el que s’obté: reaccions similars en sentit contrari que, a la seva vegada, retroalimenten l’odi. Els intransigents, els intolerants d’ambdos costats, es necessiten, perquè saben que la intolerència d’uns és el combustible del que s’alimenta el motor dels altres, i per això qualsevol barbaritat es reprodueix fins a l’infinit, per tal que arribi a tothom i el faci veure com són de dolents “els altres“. No és per casualitat que a programes com l’APM?, que ja sabem qui el produeix, sovintegin cada cop més talls d’aquestes cadenes que anomenava abans (Intereconomia, 13tv o Libertad Digital TV, o de Telemadrid), emissores com ja he dit sembradores d’odi en sentit contrari. Tothom ha de veure les barbaritats que ens diuen els malaïts espanyols !!! (el petit detall és que aquestes cadenes representen el feixisme més ranci, que existeix a Espanya, però que no és Espanya). I disculpeu-me si us sembla que critico més als d’una banda que als de l’altra, no és la meva intenció, però lamentablement les barbaritats que surten d’aquí em resulten més properes, i em dolen més, i a més els que les diuen i els que les emparen es passen el dia amb la paraula llibertat a la boca, titllant d’antidemòcrates i de contraris a la llibertat als que no pensem com ells (els de Madrid, com a mínim, no són tan hipòcrites, van més de cara amb el seu feixisme fastigós).

Si sembrem odi, només recollirem odi, esperar altra cosa és no tocar de peus a terra. I que l’altre ho faci també, inclús que ho hagi fet abans, no és excusa … si al que aspiren és a ser com ells, amb mí que no hi comptin.

Actualització 7 d’agost de 2013:

L’exconseller Josep Huguet, d’ERC, deia ahir això al twitter: “50.000 infants desnodrits a Catalunya. L’espoli i el setge ec de l’Estat ES provoca fam. Cat genera recursos x evitar situacions dl 3er món”. Cal comentar res més?

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail