Blog personal i polític de Manuel Cáceres
Entrades etiquetades amb Immigració
Xenofòbia sense excuses
24 sep
Tradicionalment, la dreta d’aquest país, com la de la resta de països, ha utilitzat sense cap vergonya la immigració, i els immigrants, com a arma electoral. Un arma electoral que, a més, surt gratis ja que, en general, i així d’entrada, l’immigrant no pot votar (sembla ser que és bo per treballar, però no per decidir), i per tant no pot fer servir un hipotètic vot per castigar qui es comporta d’aquesta forma.
La dreta utilitza la immigració com a esquer per a pescar els vots de les persones de les classes més populars, dels que majoritàriament es nodreixen els partits d’esquerres, fent servir quelcom tan repugnant com efectiu: la por. Por perquè l’immigrant et prendrà la feina, por perquè l’immigrant acapararà els ajuts socials, por perquè l’immigrant t’imposarà els seus costums …
I per tal d’escampar aquesta por, no ha dubtat en aplicar alguns dels principis de la propaganda atribuits a Goebbels, com per exemple el del contagi (equiparant immigrant i delinqüent) o el de l’exageració i desfiguració (amplificant qualsevol notícia negativa protagonitzada per immigrants). Així, tots hem sentit en relació amb un delicte dir que els autors són magribins, subsaharians, sud-americans o de l’Europa de l’Est, però gairebé mai que són de Barcelona o de Còrdova. També apliquen fil per randa els principis de l’orquestració, repetint moltes vegades el mateix, o el de la versemblança, difonent rumors falsos per diversos canals de forma que quan arriben al receptor tinguin aparença de realitat (exemple paradigmàtic d’això és dir que els immigrants que tenen negocis no paguen impostos o insinuar que tenen un tracte de favor de les administracions, com la pròpia Alícia Sánchez Camacho feia dilluns). De manual, vaja.
Com dic, no és nou, però fins ara, sempre havien volgut cobrir aquestes actuacions amb una pàtina de legalitat. Ens volien fer creure que no atacaven els immigrants pel sol fet de ser-ho, sinó per complir la legalitat, bé perquè eren delinqüents (aquesta associació que tant els agrada), bé perquè no es trobaven en situació legal (tenim ben recent el cas de la negativa a empadronar-los protagonitzada per l’Ajuntament de Vic i d’altres). No és que ens enganyessin, però si més no dissimulaven.
Però ara ja no, finalment han deixat de banda les formes i han decidit que ja no calia dissimular ni emparar-se en una hipotètica defensa de la legalitat així que, liderats per Sarkozy, han tirat del dret, fent fora de França ciutadans comunitaris (concretament romanesos) pel sol fet de pertànyer a l’ètnia gitana. Evidentment això és un gest de cara a la galeria adreçat a un públic a qui li agraden aquestes coses (que malauradament existeix), ja que ningú podrà impedir que els ciutadans expulsats, o els que han rebut tres-cents euros per anar-se’n, tornin a entrar al país, però no per això ha de deixar de preocupar-nos. I no només perquè els Sánchez Camacho, García Albiol o Fernández Díaz de torn de seguida s’apunten a aquestes mogudes (tots recordem el cartell de “no queremos rumanos”), sinó perquè són una manifestació més del creixement de la xenofòbia al món, com acrediten, per exemple, els vint diputats obtinguts pel partit xenòfob Demòcrates de Suècia a les recents eleccions.
Atacar el més feble és molt fàcil, i no ho podem consentir, ni per acció, ni per omissió. De cap manera podem ser tebis ni tolerants amb els intolerants. És feina de tots i totes aconseguir un món on ningú sigui discriminat per raó del seu origen nacional o social, i hem de començar pel nostre entorn més immediat. I no perquè ho digui la Declaració Universal dels Drets Humans, sinó perquè és de justícia.
Article publicat a Catalunya Press, en català i en castellano.
La mentida com estratègia
21 sep
Alicia Sánchez Camacho assegura que si el PP és decisiu (vol dir si CiU els necessita per governar)
els immigrants no tindran drets addicionals als catalans, de manera que (…) revisarà la política d’ajudes i serveis socials
Si el cap encara em funciona, i crec que sí, i tot i que no ho afirma directament perquè li deu fer cosa mentir en plan descarat (potser pensa que si només ho insinua s’estalviarà l’infern, perquè el que està clar és que el seu partit les lleis terrenals se les passa per on vol), està insinuant que en l’actual política d’ajudes i serveis socials els immigrants tenen drets addicionals als catalans.
Això no és nou, ja fa temps que circula, si bé jo no ho havia sentit de boca d’un responsable polític. A mi, per exemple, m’ha arribat per diverses persones, la notícia fidedigna (segons el seu transmissor, que ja podeu pensar de quin peu calçava) de que els negocis regentats per immigrans no paguen IAE. Deixant de banda la qüestió tècnica de que avui dia les persones físiques no paguen IAE, independentment de la seva nacionalitat, i de que cap activitat el paga durant els dos primers anys d’exercici, és evident que això, com tantes altres coses, és mentida.
Cal dir-ho alt i clar:
Repto a la Sra. Sánchez Camacho o a qualsevol a que em presenti una sola política d’ajudes i serveis socials respecte de la qual els immigrants tinguin més drets que els catalans per sol fet de ser immigrants sense cap altra consideració
Cosa diferent és que els immigrants es trobin majoritàriament entre els destinataris d’aquests ajuts perquè el seu nivell econòmic és en general més baix, però la causa és econòmica, no lligada al seu origen autòcton o forani. I, al marge de mentides, està clar que cal estudiar si les polítiques d’ajut són prou justes, perquè de vegades qui està més malament rep l’ajuda i el que també està malament, però no tant, no rep res. Però aquest debat ha de deixar al marge qüestions d’origen i centrar-se estrictament en les necessitats de les persones.
Com ja vaig denunciar, utilizar la immigració com arma és, a banda de covard, molt lleig, i també perillós, perquè pot crear un monstre que esdevingui incontrolable.
Tremosa i CiU menteixen amb l’empadronament d’immigrants
13 abr
Acostumo a ser prou mesurat en els meus escrits, però avui estic empipat. Estic empipat perquè si crec que una cosa cal desterrar de la nostra vida (política i no política) és la mentida. No em refereixo a quan alguí diu que farà això o allò i després no ho fa, ja que poden haver eximents o atenuants. Em refereixo a quan algú, de forma plenament conscient, tergiversa la realidad, inclús involucarnt terceres persones, amb l’única intenció d’obtenir un rèdit polític de la bona fe dels ciutadans que creuen les seves afirmacions. I d’això va el post d’avui, més contundent que de costum.
Algú pot pensar que no hi ha res més roí que utilitzar la immigració com a argument electoral, tema al que ja em vaig referir fa uns mesos, i que per tant m’estalvio de reiterar, tot i que us deixo l’enllaç a aquest encertat post del company Donaire sobre el particular. Però si algú pensa això, s’equivoca, perquè crec que hi ha quelcom encara pitjor: utilitzar la immigració com a arma electoral i a sobre mentint sense cap vergonya.
He de dir-ho clarament:
L’Eurodiputat Ramon Tremosa i Convergència i Unió han mentit descaradament en relació amb la suposada postura de la Unió Europea en relació amb l’empadronament d’immigrants en situació irregular.
En llegir el que deia El Periódico (i no només El Periódico, també Europa Press i altres mitjans) sobre l’assumpte, vaig anar a mirar que deia d’aquest tema la web de CiU, i hi vaig trobar les següents afirmacions (algunes d’ells són repetides, però així les he trobat, suposo que havien d’omplir l’espai):
La UE avala l’Ajuntament de Vic i insta l’Estat espanyol a no empadronar els immigrants en situació irregular (això és el títol de la notícia)
… la Comissió europea ha donat ara la raó a l’Ajuntament de Vic i ha advertit l’Estat espanyol que no pot tolerar l’empadronament dels immigrants que no tenen visat ni cap altre tipus de papers.
… la Comissió europea dóna la raó a la decisió inicial de l’Ajuntament vigatà de no empadronar aquells qui no tinguin papers, una decisió que va ser rebutjada per part del govern espanyol però que ara ha avalat la Unió Europea.
I després ens oferia les conclusions d’en Tremosa:
L’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, ha celebrat “que finalment es posin les coses al seu lloc”, se “n’ha alegrat molt per l’alcalde de Vic i la gent de CiU, que al seu dia van ser lapidats mediàticament per l’esquerra progressista del país” i ha afegit que “afortunadament Europa és un conjunt de països seriosos”. Una raonable actitud, la de la UE, que Tremosa contrasta amb la de “l’esquerra catalana i espanyola, que ha estat més aprop del populisme demagògic sudamericà que no pas de les socialdemocràcies reformistes centreeuropees, però que ara, sortosament, ha estat refusada per Comissió”.
(per si el contingut de la pàgina canvia, aqui teniu una captura)
A mi, quan ahir ho vaig llegir, ja em va estranyar molt que, a les frases que a la web apareixen en negreta, que teòricament són cites textuals, no n’hi hagués cap que pogués donar suport a les afirmacions reproduïdes. I com algú em va suggerir, ja que sembla que El Periodico no és de fiar perquè el seu director és germà d’un Conseller, vaig anar a la font (font de la que em temo que no tothom ha begut, i això els ha fet víctimes de la manipulació que ara denuncio).
La font és la pregunta del Sr. Tremosa i la resposta de la Comissària Malström, que gràcies a uns companys he trobat a la web de la UE (l’enllaç és a la resposta, clicant al quadre que posa P-1687-2010 anireu a la pregunta). I el resultat és clar:
A cap lloc de la resposta de la comissària trobareu cap referència a l’empadronament.
Cap. Ni per instar a l’Estat espanyol a no empadronar, ni per advertir que l’Estat espanyol que no pot tolerar l’empadronament ni per donar la raó a l’Ajuntament de Vic per no empadronar. L’única cosa que diu la resposta, és una obvietat, i és que cal aplicar la llei, és a dir, regularitzar els immigrants o expulsar-los. No és nou, ja ho sabíem, i per aquest viatge no calien aquestes alforges. Altra cosa, és que aquesta expulsió no és tan fàcil com alguns semblen creure, perquè quan un immigrant no et vol dir la seva nacionalitat, i no pots identificar-ho, cap país se’n vol fer càrrec, i per tant expulsar-lo és molt complicat (sí, alguns els llençarien al mar, però perdoneu-me si jo no sóc d’aquests).
En tot cas, i si d’aplicar les lleis parlem, hi ha una molt més fàcil d’aplicar, que és la que obliga els Ajuntaments a empadronar les persones independentment de la regularitat de la seva situació en relació amb la normativa d’immigració. Això és el que els Ajuntaments estan obligats a fer.
És una obligació legal de l’Ajuntament, independent de la decissió (que no pertoca a l’Ajuntament) de regularitzar o expulsar. L’Ajuntament no pot negar-se a empadronar, i no hi ha més a dir en aquest tema. Em temo que molts no tenen, ni volen tenir idea de quina és la funció del padró, i juguen a desinformar.
Fora destitjable una rectificació de CiU i del Sr. Tremosa. Però m’atreveixo a aventurar que no hi serà, perquè hi ha alguns per als que tot s’hi val per tal d’arribar al poder, que ja tenen el “mono”. I encara volen donar-nos lliçons.
(NOTA FINAL: Estic intentant trobar la nota emesa per la UE ratificant que no es pronuncien sobre empadronament. Si ho aconsegueixo, la afegiré posteriorment).
ADDENDA: La Comissària Malström ha publicat a El Periódico un article que confirma el que dic. Textualment indica:
… permetin-me que insisteixi en el fet que la Comissió Europea no s’ha de pronunciar en el debat que actualment està tenint lloc a Espanya sobre la possibilitat d’empadronar o no els estrangers en situació irregular ni en el debat sobre quina Administració és competent per gestionar la immigració irregular. Aquestes són qüestions de la competència de les autoritats nacionals i són per tant els estats membres els que millor poden prendre decisions sobre aquestes qüestions.
Més clar, aigua.
La inmigración como arma
21 ene
Uno podría saber cuándo se acercan las elecciones sólo fijándose en los temas que algunos partidos (básicamente los de derechas, digamos las cosas por su nombre, aunque ello no obsta a que representantes municipales de otros partidos puedan hacerles el juego) sacan a la palestra, en apelación directa a los más bajos instintos de las personas. Y un tema paradigmático es el de la inmigración.
Es este un tema complejo, muy complejo, pero en el que yo tengo claras unas pocas cosas:
- Las personas tenemos, o deberíamos tener, los mismos derechos, y ni yo ni nadie tiene la más mínima autoridad para decirle a otro ser humano que, por el hecho de haber nacido más allá de esa línea imaginaria que delimita un estado, o más allá de una montaña o un océano, lo que debe hacer es quedarse allí, donde nació aunque se muera de hambre (si puede ser sin que yo lo vea, no sea que se me ponga mal la comida) y no venir aquí a molestar.
- Eso no significa que yo esté en la posición buenista del “papeles para todos”. Un solo estado no puede solucionar problemas de alcance planetario, como las desigualdades norte-sur, la injusticia y el hambre, y cualquier intento en esa dirección estaría condenado al fracaso, lo que además de no mejorar las condiciones de vida de los inmigrantes, empeoraría a buen seguro la de los que no lo son. Por ello la inmigración debe regularse.
- A pesar de ello, si una persona se encuentra aquí, aun habiendo entrado de forma irregular en el país, negarle los derechos más básicos, como la asistencia sanitaria o el acceso de sus hijos e hijas a la educación, que sería la consecuencia de negarles el derecho a empadronarse, es una actitud ruín y mezquina, y las personas que la apoyan no merecen llamarse así. Los inmigrantes, aunque hayan entrado de forma irregular, son personas y existen, aunque no las empadronemos.
Es realmente lamentable que existan ciudadanos y ciudadanas que, sin el más mínimo recato ni vergüenza torera, manifiestan que lo que tienen que hacer los inmigrantes, ahora que no hay trabajo, es volverse a su tierra. O sea, cuando se necesitan (porque les guste o no a algunos, se necesitan) aun se toleran, y cuando no, que se vayan. Muy edificante.
Pero más lamentable aun es que entre estos ciudadanos y ciudadanas que expresan tan descaradamente su xenofobia abunden aquéllos que, a su vez, fueron un día (o lo fueron sus padres) inmigrantes. Yo pertenezco a una familia de inmigrantes, mis padres y buena parte de sus hermanos dejaron su Andalucía natal para repartirse por diversas partes de España y de Europa, pero aunque así no fuera, no me costaría entender que quien abandona su lugar de origen, dejando atrás raíces, familia y amigos, y se va a un sitio desconocido, con una cultura y a veces también una lengua diferentes, no lo hace por conocer mundo o vivir experiencias arriesgadas, sino porque es la única manera de tener una vida mejor, y cooperar a que los que se quedan también la tengan (tanto por los fondos que envían como porque son menos a repartir los limitados recursos que tienen).
Está claro que estos sentimientos xenófobos se explican en buena parte con argumentos económicos. Los inmigrantes compiten, tanto en acceso al trabajo como en uso de servicios, con los más necesitados de los que llegaron en oleadas migratorias anteriores a la suya, y lo limitado de los recursos provoca que, a veces, la ayuda a los que están muy mal vaya en detrimento de la ayuda a los que estando mal, no lo están tanto, provocando la justa indignación de éstos. Y eso no puede ser. Debemos ser capaces de proveer de suficientes recursos a nuestro sistema de protección social como para que sea capaz de ayudar a todo el que lo necesita, y no sólo a los que están en peor situación. No podemos, no debemos dejar a nadie atrás. Aunque claro, en un país dónde la principal preocupación de algunos es no pagar Impuesto de Sucesiones, estas cosas quizás suenen a mucha gente como algo secundario.
Con otras palabras, no hay que hacer política con la inmigración, hay que hacer políticas de inmigración, y en ello esta implicado este gobierno. Porque la realidad es la que es, y cerrar los ojos, hacer ver que los inmigrantes no existen, mandándolos a un limbo legal, no soluciona nada.
Por todo ello, es lamentable y repugnante la instrumentalización que desde el PP se está haciendo de esta materia, e hipócrita su posición respecto al empadronamiento de inmigrantes en situación irregular cuando la norma que lo regula, y obliga a practicarlo, se aprobó siendo ministro del ramo el Sr. Rajoy. Y no es mejor la postura de CiU, quien en asuntos como este nos enseña que aunque utilice mejores formas, no está tan lejos del PP en el fondo de la mayoría de asuntos, ya que un alcalde suyo es el impulsor de la medida ilegal de no empadronar inmigrantes sin pasaporte y visado (visado que la ley no exige). Y si alguien cae en la tentación de utilizar el argumento de que los concejales del PSC en el Ayuntamiento de Vic también lo apoyan, no tiene más que mirar la posición de ambos partidos en relación con el asunto: mientras que el PSC ha instado a sus concejales a oponerse a la medida, los líderes de CiU, como por ejemplo Duran i Lleida, apoyan la propuesta, como también sus alcaldes y concejales del resto de Catalunya. Nuevamente vemos como, más allá de la retórica vacía, a la hora de la verdad cada uno se retrata.
¿Qué decir del presidente de Pimec, que vincula delincuencia e inmigración? No cuesta entender que es más fácil que caigan en la delincuencia las personas con dificultades para subsistir o en situación de exclusión social que no los que no lo están, y teniendo en cuenta que en este perfil se encuentran muchos inmigrantes, es fácil que representen un porcentaje elevado entre las personas que delinquen. Seguramente si alguien hubiera hecho esta estadística en los años 60 y 70, también habría resultado más alto el porcentaje de delincuentes entre los recién llegados que entre los autóctonos. Pero de ahí a decir que el problema son “gente que ha venido de países que seguramente no tienen la ética que tenemos aquí“, va un mundo, y creo que también este señor (Josep González) ha quedado retratado. Claro, seguramente la ética que tenemos aquí es la de Díaz Ferran y la CEOE (ojo, no estoy dicendo que este señor sea un delincuente, hablamos de ética) o, mejor aun, la de Arantxa Sánchez Vicario (lo mismo digo), quien ha sido condenada a pagar a hacienda los tres millones y medio de euros que defraudó. Como decía ayer Wyoming en El Intermedio (lamentablemente no he encontrado enlace al vídeo, pero estuvo muy bien), seguramente la diferencia ética a que se refiere Josep González sea que los inmigrantes no obtienen sumas tan elevadas de sus actividades delictivas, ellos se pringan por dos duros.
Y lo más curioso de todo esto es que a los ciudadanos de Vic les preocupa mucho más el paro o la falta de aparcamiento que la inmigración. Quizás el Sr. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, debería preocuparse más de esto que de intentar aprobar normativas ilegales, aunque le apoye Miquel Roca (cuyo dictamen han pagado o pagarán todos los ciudadanos de Vic, no el señor alcalde). Lamentablemente, este es uno de aquellos casos (que no abundan tanto como muchos dicen) en que los políticos no solo no solucionan problemas, sino que los crean.
Más información sobre el tema del empadronamiento en el blog de Miquel Iceta.
