En les darreres hores TV3 i Catalunya Ràdio s’han fet ressò d’un estudi realitzat pel Cercle d’Estudis Sobiranistes en relació amb el resultat d”un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya que m’ha deixat bastant sorprès.

D’entrada és un estudi fet sobre enquestes dels darrers divuit anys, és a dir, no han fet una enquesta ara, sinó que han “cuinat” dades d’altres enquestes. I segons l’estudi d’aquestes dades es desprèn que un 35% de catalans estan a favor de la independència mentre que un 45% estan en contra, però en un referèndum guanyaria el sí (a la independència) amb un 55% dels vots, perquè molta gent contrària a la independència s’abstindria. I, curiosament, aquesta darrera xifra ha estat el titular de la notícia als mitjans esmentats.

No he tingut ocasió de veure l’estudi complert (com la immensa majoria de catalans que han sentit la notícia), però a mi, que no sóc sociòleg ni especialista en el tema, el que he sentit em fa pensar:
A) Si ja les enquestes tenen la fiabilitat que tenen, quina pot tenir un refregit d’enquestes? No hagués estat més senzill fer una enquesta ara?
B) Una bona part de la gent que devia opinar fa divuit anys ja deu ser morta, mentre que persones que ara podrien votar eren aleshores nens o nenes de pit, i encara uns altres poden haver canviat d’opinió (divuit anys donen per molt). Quin valor tenen, doncs, aquelles opinions? (encara que fossin més contràries a la independència que ara, com sembla)
C) Com és que amb una opinió majoritària (una minoria majoritària per ser exactes) contra la independència el resultat de l’hipotètic referèndum seria el contrari? En que es basen per dir que una gran part de persones contràries a la independència no aniria a votar? En que en les eleccions autonòmiques s’abstenen molt? I què tenen a veure unes eleccions autonòmiques amb un referèndum per la independència?

En fi, que tot això sona a un vestit a mida (clar, si ni el Cercle d’Estudis Sobiranistes ens dona esperances ja podem plegar), publicitat amb l’inestimable ajut dels mitjans públics catalans, sempre ben disposats a fer-se ressò d’aquestes notícies, amb la finalitat de continuar, com des de fa molts anys, fent bullir l’olla. I no permetrem que la realitat ens espatlli un bon estudi, oi?