Blog personal i polític de Manuel Cáceres
Entrades etiquetades amb Eleccions
La xocolata del lloro
15 jul
En un país com el nostre on els polítics són les víctimes preferides de les crítiques de tothom (inclús d’aquells que no mouen un dit si no és en el seu propi benefici), era d’esperar que una mesura com la reducció d’un 30% del nombre de regidors tingués una acollida d’allò més favorable. No cal dir que en un tema com el nombre de regidors que ha de tenir un Ajuntament, com en tantes altres coses, qualsevol xifra tindria un punt d’arbitrarietat. L’art. 179 de la LOREG estableix l’escala que s’aplica a Espanya, que a un municipi com per exemple Sant Quirze del Vallès l’assigna la xifra de disset regidors (que serien 21 si es superés la barrera dels 20.000 habitants, que ja es troba molt propera).
És disset el nombre ideal? Seria millor un nombre superior? O un nombre inferior, com per exemple els dotze (o tretze, si el nombre ha de ser senar i arrodonim a l’alça) que resultarien de rebaixar un 30% el nombre actual? No ho sé, tot és discutible. Però el que sí que sé és que si amb aquesta mesura hom pensa que s’aconseguirà un estalvi substancial en la despesa que generen els regidors (un estalvi proper al 30%, per exemple), lamento dir-li que s’equivoca. Dels disset regidors de l’Ajuntament de Sant Quirze, només dos tenen dedicació exclusiva, i per tant podem dir que cobren un sou del que viuen (i, per si a algú l’interessa, cap d’ells és del PSC, malgrat el PSC forma part de l’equip de govern), la resta cobren una compensació (o dieta, o digueu-li com volgueu) per les reunions a que assisteixen. Per això podem dir que el suposat estalvi seria la xocolata del lloro.
En canvi, el que segur que s’aconsegueix és disminuir la pluralitat. No tinc jo tan clar que fomenti el bipartidisme, com alguns opinen. això dependrà de cada cas. Però que disminueix la pluralitat, i que pot provocar que algunes veus quedin fora dels consistoris, és evident. I malgrat això, molts dels que demanen més democràcia ho aplaudeixen … En fi, ja sabem que som un país estrany, ple de contradiccions, i aquest és un exemple més. I si a això li afegim el traspàs de poder que es pretén fer des dels municipis cap a les Diputacions, el tema és encara pitjor. La crisi serveix d’excusa per tot.
Davant tot això, nosaltres només podem dir que continuarem treballant per als nostres ciutadans, a més o menys regidors, però amb les mateixes ganes.
Acabo amb una anècdota: Si a les darreres eleccions municipals els regidors a designar a Sant Quirze haguessin estat tretze i no disset, tots els partits, menys el PSC, tindrien un regidor menys dels que ara tenen, el que hagués enfortit la nostra posició i, per exemple, faria que un pacte PSC-CiU fos majoritari. Des d’un punt de vista partidista, no hauria estat un mal negoci.
El socialisme segons Solé Tura
16 ene
Avui el Consell Nacional ha anat de regals. El President Montilla ha tingut un regal d’aniversari en forma de vídeo, que trobareu al final d’aquesta entrada, i que vol ens transmet el missatge que, per molt que alguns s’ho pensin, res no està decidit de cara a les properes eleccions autonòmiques, i des del PSC estem disposats a treballar per tal de merèixer la confiança dels ciutadans i ciutadanes.
L’altre regal l’hem rebut tots i totes als assistents al consell, en forma d’un escrit del company Jordi Solé Tura, on ens explicava com entenia ell el socialisme, i què representa això en la nostra societat actual. A la miniatura del costat teniu un enllaç a la reproducció del text manuscrit (l’original es troba a l’Arxiu Històric del Socialisme Català de la Fundació Rafael Campalans), però he volgut també transcriure’l a continuació:
Sempre he entès el socialisme com una passió per la dignitat de la persona, és a dir, per la igualtat i la solidaritat en una societat lliure. Per això l’empenta moral i política del socialisme continuarà viva mentre hi hagi desigualtats, injustícies, discriminacions i humiliacions.
Des del punt de vista polític, això vol dir una lluita continua per reformar les nostres societats, en el ben entès que les reformes són molt més difícils i complexes que les revolucions.
El problema actual és que encara vivim de les lluites, les victòries i les derrotes del passat, fins i tot del passat immediat, quan el concepte de socialisme anava vinculat als grans canvis de la revolució industrial, a les guerres colonials i mundials, a la defensa de democràcies amenaçades i a la divisió en blocs.
En el futur aquesta lluita pels mateixos objectius es farà en un món més dominat per grans centres de poder supraestatals i grans mitjans de comunicació, però també en un món protagonitzat per sectors socials històricament marginats. Serà per damunt de tot, la lluita per la igualtat entre homes i dones, entre ètnies i entre societats avançades i endarrerides. I espero també que un món on el nou paper de les ciutats, les nacionalitats i les regions permetrà, per fi, superar les velles concepcions nacionalistes.
Sàvies paraules, que comparteixo i crec que són plenament vigents, ja que malauradament al nostre món actual les desigualtats i les injustícies són arreu. Jordi Solé Tura, històric lluitador per la llibertat i el socialisme, Catedràtic de Dret Polític, militant del PSUC i del PSC (i concretament de la nostra Agrupació de Sarrià-Sant Gervasi, tot un honor per a nosaltres), Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Diputat al Congrés (membre de la ponència constitucional), Ministre de Cultura i Senador, ha rebut avui un modest homenatge al nostre Consell Nacional, i rebrà dimarts vinent la Medalla d’Or de la Generalitat a títol pòstum. S’ho mereix.
I aquest és el vídeo del que us parlava a l’inici:
