Entrades etiquetades amb Consultes

Com és sabut, ahir diumenge va tenir lloc la tercera onada de consultes per la independència de Catalunya. He escrit en ocasions anteriors d’aquest tema, la darrera el passat mes de desembre, i les posteriors jornades de consultes que han tingut lloc em permeten confirmar la valoració que ja vaig fer aleshores. No és la meva intenció entrar a valorar resultats, tothom els coneix, i com ens trobem en un país on, quan hi ha eleccions, ningú perd, suposo que és normal que en aquesta ocasió passi el mateix (a banda de que en aquesta vida els conceptes d’èxit i fracàs depenen molt de les expectatives creades). Jo tinc, òbviament, la meva opinió, però avui no és la meva intenció exposar-la.

Sí que vull referir-me, però, a alguns aspectes de les consultes i de les valoracions que se’n fan, que considero dignes de remarcar:

• Celebro que hi hagi persones que es mobilitzin per un ideal, malgrat aquest ideal no sigui compartit per mi. Vivim en una societat en que molta gent es limita a criticar el que els altres fan, però sense fer res al respecte. Una postura molt còmoda, però que no porta enlloc. La societat, la política, necessita la nostra participació activa, no el passotisme, i per tant cal aplaudir les persones que han treballat des de fa mesos en la preparació del dispositiu de les consultes (34.000, segons he llegit), amb independència del nombre de votants assolit. Tota opinió és respectable i cadascú es lliure de triar per quins mitjans, pacífics, vol difondre-la, i les consultes ho són tant com qualsevol altre.
• Sóc perfectament conscient del que costa mobilitzar la gent per qualsevol cosa. Per això cal no menystenir el nombre de persones que, en les diferents onades, han anat a votar. Segons la notícia de l’AVUI que he enllaçat abans, unes 450.000 persones.
• És curiós com des d’alguns sectors, malgrat valorar positivament els resultats obtinguts, s’intenta buscar culpables. Ahir i avui he llegit més d’un missatge al Twitter en aquest sentit, i també en algun diari. D’entrada em sembla una mica contradictori, i a més em sembla un error. Crec que culpar de la participació al fet que TV3 no hagi fet prou propaganda, o que a algun lloc hagi hagut problemes amb les urnes o altres de caire tècnic (i consti que jo crec que va ser un error que la subdelegació del Govern no deixés les urnes a Ulldecona) és una excusa molt pobre, que no diu gaire en favor de qui la fa servir.
• Abundant en l’assumpte dels culpables, no m’agrada que s’acusi al PSC de posar pals a les rodes. Ja ho vaig denunciar fa uns mesos, i ho reitero. Incidents com l’esmentat de l’urna d’Ulldecona (no atribuïble, a més, a l’alcaldessa) si és que hi ha algun més, són casos aïllats. En la meva opinió personal, crec que ningú pot obligar-nos a col·laborar en la difusió d’una idea que no compartim. Una cosa és respectar la iniciativa, i una altra és ajudar a que tingui èxit. En una iniciativa com aquesta, de persones i entitats privades, algunes polítiques i d’altres no, que volen dur-la a terme en defensa de les seves idees, no participar-hi és una opció tan vàlida com participar-hi. I això no és posar pals a les rodes.
• Igual que ens equivocaríem si menystinguéssim la gent que ha anat a votar, ens equivoquem, i molt, si menystenim les persones que no han anat a votar. Sovint puc llegir escrits i converses entre nacionalistes que parlen entre ells de la independència de Catalunya com si fos un tema amb un gran consens social, amb una amplia majoria de persones a favor, on l’única cosa que calgués discutir fos l’estratègia a seguir, el com i el quan, etc. I em temo que no toquen de peus a terra. Moltes persones han anat a votar, sí, però moltes altres, moltíssimes més, no ho han fet. Encara que descomptèssim la gent passota i les abstencions tècniques, els que no han votat són molts més que els que sí ho han fet. Fora un error ignorar-los, encara que hi hagi qui porta molt temps fent-ho, perquè ells també són, som, Catalunya.