Sembrar odi, recollir odi …

Ja fa temps que tinc comprovat que un dels inconvenientes de les xarxes socials és que qualsevol tarat amb unes mínimes nocions d’escriptura (sovint molt mínimes) pot expressar lliurement opinions repugnants, no perquè no coincideixin amb la meva, sinó perquè van contra valors que em sembla que tota persona hauria de tenir interioritzats, quan no directament delictives. No tinc al Facebook amics d’aquest tipus, i al twitter miro de no seguir gent així, però és inevitable que un o altre t’ho retuitegi, i al final ho acabes veient. Es així, i poca cosa es pot fer, més enllà de denunciar davant la justícia les conductes que siguin denunciables. Sí, podries passar-te el dia comentant “mira que diu aquest”, “mira que diu aquella”, i no acabaries mai. Jo no ho faig.

Ara bé, cosa diferent és quan aquestes “opinions” es donen des d’editorials de mitjans de comunicació amb un cert abast (digitals d’anar per casa no compten) o per part de persones que tenen rellevència pública, sigui pel seu càrrec polític, sigui per alguna altra causa. Vull dir que no és el mateix que segons què ho diguin una o deu persones qualsevol que viuen a, posem per cas, Extremadura, que que ho digui el president d’Extremadura. Crec que això sí que cal denunciar-ho sempre, perquè aquesta persona representa, teòricament, centenars de milers, o inclús milions de ciutadans i ciutadanes. Malauradament, a Espanya tenim mitjans de comunicació que difonen l’odi per sistema (Intereconomia, 13tv, Libertad Digital), odi contra tots els que no són com ells, contra els catalans, evidentment, però també contra els homosexuals o contra els progressistes en general. Això és tan conegut com fastigós, i l’únic consol és que aquests mitjans arriben a molt poca gent, i a menys arribarien si alguns no es dediquessin a donar volada a les seves barbaritats.

Per tant, podríem dir que “en todas partes cuecen habas”, és obvi. El que no em sembla tan obvi, i sí més incoherent, és que els escarafalls que hom fa no vagin en funció de la gravetat de la rucada sinó en funció de qui és l’autor o autora de la dita rucada. Si és “dels altres” van a sac contra ell o ella, però si és “dels seus” …. tot són justificacions: buenuuuuu, no n’hi ha per tant … no té tanta importància … és el que “els altres” són pitjors (aquesta funciona molt) … o directament se li dona la raó. En molts d’aquests casos el millor que podem esperar és el silenci … però una crítica és dificilísima de trobar.

Tot això ho dic avui perquè és notícia els atacs soferts a twitter per Roser Tarragó pel fet de tenir el símbol independentista al seu twitter, que l’ha obligat a tancar-ho. Què dir, d’això? Doncs el que comentava al primer paràgraf, tarats amb un teclat o amb un mòbil i la protecció d’un (relatiu) anonimat que els anima a mostrar en públic la seva trist condició, que abans, per sort per ells, només coneixien les seves amistats més properes (que segurament “pensen” de forma semblant). Fàstic, fàstic, i més fàstic.

Però, veient qui són alguns dels que ara fan gran escàndol davant aquest fet, el següent que em ve al cap és … què espereu? A casa nostra, tenim gent, i no només gent del carrer, sino responsbles polítics, periodistes i opinadors en general, que porta mesos i algun any dient que els espanyols (perquè, per molt que es faci servir l’antiga tàctica de la deshumanització del contrari, al final Espanya no és una persona) ens estan robant. Perquè dir que t’espolien, és a dir, que et despossseixen d’allò que et pertany, és com dir que et roben (tot i que jurídicament no sigui exactament així). Faig aquí un apart per deixar constància que no cal que que ningún vingui ara a intentar fer-me creure que és veritat. Un sistema de finançament injust i manifestament millorable, no és un espoli, i a banda dels opinadors de capçalera dels mitjans indepes, no hi ha cap autoritat en la matèria que ho avali (no, el germà de l’assistent de l’auxiliar del secretari tercer de no-sé-quina comissió de la UE, no compta). I no només això, no fa molt un membre d’aquest invent sectari anomenat Consell per a la Transició Nacional, Salvador Cardús, ja va dir al twitter que la corrupció a Catalunya era conseqüència de la espanyolització del país (és a dir, els espanyols són corruptes i corruptors dels pobres catalanets). O un altre Salvador, en aquest cas Alsius, ex-degà del Col·legi de Periodistes i professor universitari, qui també al twitter (ja veieu que dón molt de sí) va associar la violència masclista amb Espanya, com si a casa nostra aquesta xacra no existís. Podria continuar, però, cal? Jo crec que no, en unes poques ratlles hem vist que com des de Catalunya, per persones conegudes (no per un torrat qualsevol) es diu que els espanyols són lladres, corruptes i maltractadors, amb una nul·la o com a molt minsa crítica per part dels mateixos opinadors que tan s’exclamen en d’altres casos (el que un converteix en una qüestió global, no només seva). Davant això, reitero, què dimonis espereu?

Digueu-me malvat, però jo crec que això no és casual, precísament el que es busca és el que s’obté: reaccions similars en sentit contrari que, a la seva vegada, retroalimenten l’odi. Els intransigents, els intolerants d’ambdos costats, es necessiten, perquè saben que la intolerència d’uns és el combustible del que s’alimenta el motor dels altres, i per això qualsevol barbaritat es reprodueix fins a l’infinit, per tal que arribi a tothom i el faci veure com són de dolents “els altres“. No és per casualitat que a programes com l’APM?, que ja sabem qui el produeix, sovintegin cada cop més talls d’aquestes cadenes que anomenava abans (Intereconomia, 13tv o Libertad Digital TV, o de Telemadrid), emissores com ja he dit sembradores d’odi en sentit contrari. Tothom ha de veure les barbaritats que ens diuen els malaïts espanyols !!! (el petit detall és que aquestes cadenes representen el feixisme més ranci, que existeix a Espanya, però que no és Espanya). I disculpeu-me si us sembla que critico més als d’una banda que als de l’altra, no és la meva intenció, però lamentablement les barbaritats que surten d’aquí em resulten més properes, i em dolen més, i a més els que les diuen i els que les emparen es passen el dia amb la paraula llibertat a la boca, titllant d’antidemòcrates i de contraris a la llibertat als que no pensem com ells (els de Madrid, com a mínim, no són tan hipòcrites, van més de cara amb el seu feixisme fastigós).

Si sembrem odi, només recollirem odi, esperar altra cosa és no tocar de peus a terra. I que l’altre ho faci també, inclús que ho hagi fet abans, no és excusa … si al que aspiren és a ser com ells, amb mí que no hi comptin.

Actualització 7 d’agost de 2013:

L’exconseller Josep Huguet, d’ERC, deia ahir això al twitter: “50.000 infants desnodrits a Catalunya. L’espoli i el setge ec de l’Estat ES provoca fam. Cat genera recursos x evitar situacions dl 3er món”. Cal comentar res més?

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Welcome to Catalunyistan

Jo no sé si la informació que El Mundo publica en relació amb la suposada existència de comptes d’Artur Mas a Suïssa és o no certa. És més, el mitjà en qüestió no m’ofereix cap confiança, i per tant no m’estranyaria que fos una invenció. Tots coneixem quin tipus de periodisme practica el diari del senyor del corpiño, i com no ha tingut mai cap mania en inventar-se històries per perjudicar a aquells que deuen considerar els seus enemics. Al partit socialista tenim molta experiència en aquest tema, ja que companys nostres han estat blanc habitual de les seves fabulacions. Nihil novum sub sole. Però no podem oblidar que, de vegades, ha publicat informacions que han acabat confirmant-se, i això fa que no puguem limitar-nos a tancar els ulls, sinó que cal una resposta per part del perjudicat, de l’injuriat, si és que parlem d’una mentida, perquè és un responsable polític i està obligat a fer-ho.

Quan dic una resposta, estic pensant en un desmentit clar i contundent i la immediata interposicions d’accions legals contra el mitjà. I punt. Això és el que es podria esperar en un país mitjanament normal. Però, malauradament, Catalunya sembla, cada cop més, Catalunyistan, segurament per no desentonar dins aquest Espanyistan on per ara som, i la resposta del Sr. Mas ha estat la podria esperar-se del governant de qualsevol república bananera de les que encara en queden unes quantes al món. Artur Mas ha tingut la barra, perquè no té un altre nom, de retreure als catalans que no estiguin al seu costat davant la informació publicada. Què vol dir estar al seu costat? No demanar cap explicació? Tirar terra sobre el tema? La tàctica no és nova, ja s’ha practicat altres vegades: es presenta un atac (perquè si la informació no és certa està clar que ens trobem davant un atac) contra una persona, o si m’apureu contra un partit, com un atac contra l’independentisme, o directament contra Catalunya.

I no, senyor Mas, jo no sóc menys català que vostè i no em sento atacat per ser-ho. Igual que no crec que cap espanyol s’hagi sentit atacat quan el mitjà en qüestió (també conegut, merescudament, com “el inmundo”) ha atacat ministres del govern d’Espanya (casualment socialistes), ni crec que s’hagin hagut de sentir atacats els andalusos quan el blanc dels seus atacs han estat membres del govern d’Andalusia. Em repugna, com a demòcrata i com a persona respectuosa de la llei, que hi hagi qui pensi que tot s’hi val, i practiqui allò de difama que algo queda, i per tant m’agradaria que qui fa això carregués amb les conseqüències, sense cap clemència.

Però també em repugna, i molt, que un governant s’emboliqui amb la bandera per a intentar convertir atacs personals en atacs contra el país, i amb aquesta excusa demanar que el votin, que és el que el Sr. Mas ha fet. És, en poques paraules, F-A-S-T-I-G-Ó-S, tant com el que fa El Mundo. Vostè no és Catalunya, vostè no representa ni tan sols l’independentisme, al qual ha arribat a última hora i per conveniència. Si d’alguna cosa anem sobrats en aquests temps és de partits independentistes, i per tant, presentar-se com l’única garantia per als que volen la independència (que no és el meu cas) és fals i trampós.

Perquè, a sobre, Sr. Mas, vostè és el líder d’un partit que ha hagut de prestar una fiança per import de 3,2 milions d’euros per respondre de les seves responsabilitats en el saqueig del Palau de la Música, que poden ascendir a sumes molt més importants. Ja sé que no hi ha sentència encara (i al pas que anem no sé si l’arribarem a veure), però hi ha indicis més que versemblants, i informes contrastats (i en cap cas inventats, com pot ser el de El Mundo) que expliquen com Millet i Montull rebien un 4% (en Pasqual es va quedar curt) de l’import de les obres adjudicades a certes empreses per l’administració convergent i aquest percentatge es repartia entre aquests dos individus (1,5%) i Convergència (2,5%). Amb aquests antecedents, sembla que fora d’esperar una actitud una mica més discreta.

Però tampoc no m’estranya que Convergència i Artur Mas adoptin aquesta actitud quan, malgrat el que he dit, continuen en la primera posició en les opcions de vot. Pel que sembla, hi ha molta gent que no l’importa que li robin (no cal dir que els diners desviats els hem pagat tots, perquè augmentava el preu de les obres realitzades), mentre qui li roba sigui “dels seus”. Aquesta és la pena d’aquest i de tants països, que no importa què es fa, sinó qui ho fa, i si és dels “nostres”, tant se val. Això diu molt poc de la maduresa del país, però és el que hi ha, i no oblidem que el ciutadà que vota corruptes no és víctima, sinó còmplice.

Jo no sé si Catalunya serà o no algun dia independent, i la veritat és que no és el que més em preocupa (ho veig com quelcom més instrumental que altra cosa), però sí que m’agradaria que, en qualsevol cas, fos un país que no tolerés la corrupció dels governants, de tots els governants, sota cap excusa, i no com ara. Perquè Esperanza Aguirre s’equivoca quan diu que una Catalunya independent seria una república bananera, Catalunya JA ÉS ARA, com Espanya (un altre dia en parlarem), una república bananera, per a això no li cal la independència. El pitjor és que si els que ens han de portar a la independència són el Sr. Mas i els seus, la cosa no millorarà, així que haurem de posar un rètol a l’entrada que digui: WELCOME TO CATALUNYISTAN.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

La xocolata del lloro

En un país com el nostre on els polítics són les víctimes preferides de les crítiques de tothom (inclús d’aquells que no mouen un dit si no és en el seu propi benefici), era d’esperar que una mesura com la reducció d’un 30% del nombre de regidors tingués una acollida d’allò més favorable. No cal dir que en un tema com el nombre de regidors que ha de tenir un Ajuntament, com en tantes altres coses, qualsevol xifra tindria un punt d’arbitrarietat. L’art. 179 de la LOREG estableix l’escala que s’aplica a Espanya, que a un municipi com per exemple Sant Quirze del Vallès l’assigna la xifra de disset regidors (que serien 21 si es superés la barrera dels 20.000 habitants, que ja es troba molt propera).

És disset el nombre ideal? Seria millor un nombre superior? O un nombre inferior, com per exemple els dotze (o tretze, si el nombre ha de ser senar i arrodonim a l’alça) que resultarien de rebaixar un 30% el nombre actual? No ho sé, tot és discutible. Però el que sí que sé és que si amb aquesta mesura hom pensa que s’aconseguirà un estalvi substancial en la despesa que generen els regidors (un estalvi proper al 30%, per exemple), lamento dir-li que s’equivoca. Dels disset regidors de l’Ajuntament de Sant Quirze, només dos tenen dedicació exclusiva, i per tant podem dir que cobren un sou del que viuen (i, per si a algú l’interessa, cap d’ells és del PSC, malgrat el PSC forma part de l’equip de govern), la resta cobren una compensació (o dieta, o digueu-li com volgueu) per les reunions a que assisteixen. Per això podem dir que el suposat estalvi seria la xocolata del lloro.

En canvi, el que segur que s’aconsegueix és disminuir la pluralitat. No tinc jo tan clar que fomenti el bipartidisme, com alguns opinen. això dependrà de cada cas. Però que disminueix la pluralitat, i que pot provocar que algunes veus quedin fora dels consistoris, és evident. I malgrat això, molts dels que demanen més democràcia ho aplaudeixen … En fi, ja sabem que som un país estrany, ple de contradiccions, i aquest és un exemple més. I si a això li afegim el traspàs de poder que es pretén fer des dels municipis cap a les Diputacions, el tema és encara pitjor. La crisi serveix d’excusa per tot.

Davant tot això, nosaltres només podem dir que continuarem treballant per als nostres ciutadans, a més o menys regidors, però amb les mateixes ganes.

Acabo amb una anècdota: Si a les darreres eleccions municipals els regidors a designar a Sant Quirze haguessin estat tretze i no disset, tots els partits, menys el PSC, tindrien un regidor menys dels que ara tenen, el que hagués enfortit la nostra posició i, per exemple, faria que un pacte PSC-CiU fos majoritari. Des d’un punt de vista partidista, no hauria estat un mal negoci.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Eurovegas go home!

El títol d’aquesta entrada se sent cada cop amb més força, i coincideix amb el d’un article que Jordi Évole escriu avui a El Periódico, i que m’ha impulsat a escriure aquestes ratlles.

Fora bo que algú es fes les preguntes que ens planteja Jordi Évole, com ara si voldrien Eurovegas al costat de casa seva, o al seu lloc d’estiueig (perquè, sí, hi ha gent que estiueja, i li agrada gaudir d’un entorn natural), i fer-los pensar que el que no vulguin per a ells, no ho haurien de voler per als altres.

Fora bo, també, que els que ens governen, en comptes de fer demagògia de la més barata, com el Sr. Homs o el Sr. Mas, sortissin de l’esquizofrenia on estan instal·lats. Volem ser Massachusetts, o volem ser Nevada, l’estat amb més atur de tots els Estats Units? Volem desenvolupament tecnològic o volem màfies, drogues i putes? Una cosa o altra, les dues no pot ser. I, ja en un terreny més personal, el futur que els Srs. Mas, Homs o els de la seva corda volen per als seus fills o néts és que facin de cambrers/es o aparcacotxes? (sigui dit amb tot el meu respecte per a les persones que fan aquestes feines, però que segurament no les farien si tinguessin possibilitat de fer una altra cosa). O aquestes feines ja van bé per als fills dels pobres (aquests als que cada cop els posen pitjor que puguin estudiar, apujant taxes i empitjorant les condicions de l’educació pública)? Reitero el que deia abans, el que no ho vulguis per a tu, no ho vulguis per als altres.

L’atur és un problema, sí, un problema molt greu, però Eurovegas no és la solució. No tota l’ocupació és igual, i en tenim un exemple ben proper: mireu on som, entre d’altres coses, pel sobredimensionament del sector de la construcció … però és clar, en seu moment molt poca gent deia res en contrari, això generava ocupació, i tots contents quan els joves deixaven els estudis per a anar a guanyar dinerets amb el totxo. Ara, tothom critica el model, però de tota manera sembla que no ha servit de res, perquè ens volen fer ensopegar un altre cop amb la mateixa pedra, treball de poca qualitat que pot ser una mica de pa per avui, però que evidentment és gana per demà. I, a sobre, per a aconseguir aquest pressumpte manà resulta que hem de de fer una llei a mida d’aquests individus, una llei privada per a ells, que per si algú no ho sap és l’origen de la paraula privilegi.

I em dol, també, la posició tèbia del PSC, dels seus militants i dels seus càrrecs, en relació amb aquest projecte, on alternem crítiques i posicionaments clarament contraris amb opinions, inclús actuacions, diguem-ne “comprensives” envers el projecte. Em sembla increïble que nosaltres tampoc no haguem aprés res del nostre passat proper. No veiem on ens ha portat el bandejament de la ideologia i l’aposta pel pragmatisme, pel curt-terminisme? Tornarem a repetir, un cop més, els mateixos errors? Si, de nou, també en aquest tema, fem nostres els valors de la dreta i actuem com ells, per què se suposa que els ciutadans ens ha de votar? Per què han de votar l’imitador, si ja tenen l’autèntic? Tenim una ocasió immillorable de demostrar a la ciutadania que no som el mateix, que no representem el mateix, i que volem un futur diferent per al nostre país. I no estarem sols en aquest tema, hi ha molta gent que comparteix aquesta opinió, i no vol aquest model de país.

En fi, que amb tot el nostre fet diferencial i demès galindaines patriòtiques que ens expliquen per tenir entretinguda la canalla, la Catalunya que alguns volen no està tan allunyada d’aquella Espanya cutre franquista que tan bé va retratar Berlanga a “Bienvenido Mr. Marshall”. Qui ens ho havia de dir !!!

Per tot això, NO a Eurovegas, Eurovegas go home!

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Especialistes en crear ocupació

Sabeu que el programa d’estabilitat que el govern de Rajoy ha enviat a Brusel·les preveu un atur del 22,3% a Espanya per finals de 2015?

Sabeu que la Comissió Europea ha corregit aquesta previsió a pitjor i diu que acabarem 2013 amb un atur del 25,1%?

Sabeu a finals de 2011 la taxa d’atur era del 21,6%?

Això vol dir, en poques paraules, que Rajoy i la seva reforma no només no crearan ocupació, sinó que encara en destruiran, i que Rajoy acabarà el mandat amb més aturats que quan el va començar.

Perquè ha servit i servirà, doncs, la reforma laboral? Servirà pel que havia de servir, no oblideu que tant per Rajoy com per Mas la crisi és només l’excusa per fer el que sempre han volgut fer: desmantellar l’estat del benestar i els drets socials. Així, un dia Mas i Sánchez Camacho avancen l’objectiu de dèficit zero, i al dia següent diuen que cal retallar més o que cal amuntegar els nostres fills i filles a les aules de l’escola perquè hem de complir els objectius de dèficit que els mateixos han fixat, i es queden tan amples. I en el cas concret de la reforma laboral el seu únic objectiu ha estat, de bon començament,  eliminar els drets dels treballadors, abaratint l’acomiadament, suprimint els salaris de tramitació o atorgant a l’empresari facultats per modificar unilateralment les condicions de treball … No tindrem més treball, però el tindrem més precari.

Sort que són especialistes en crear ocupació, si no ho arriben a ser …

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail