Cada cosa al seu lloc

Novament la UEFA ha multat al Futbol Club Barcelona per la exhibició d’estelades al Camp Nou el dia del partit contra el Bayer Leverkusen (no sé si també pels xiulets a l’himne de la Champions, que segur que molt no va ajudar), com ja havia fet, pel mateix motiu, amb ocasió de la darrera final d’aquesta competició disputada (i guanyada) pel nostre club.

Ara tot són queixes, que si la llibertat d’expressió, que si tal, que si qual, però el cert és que el Reglament Disciplinari de la UEFA, en el seu article 16, punt 2, lletra e) diu que serà sancionable l’ús de “gestos, paraules, objectes o qualsevol altre mitjà de transmetre missatges no adequats per un esdeveniment esportiu, particularment missatges de naturalesa política, ideològica, religiosa, ofensiva o provocativa” (la traducció és meva, segurament millorable, però crec que fidel al sentit original).

Tant se val que la ideologia sigui bona o dolenta, ídem la religió (tot i que jo de bona no en conec cap): la UEFA entén que un esdeveniment esportiu no és el lloc adient per a transmetre missatges polítics (si més no, i això és un afegit meu, en democràcia, quan pots fer lliurement actes polítics per transmetre aquesta ideologia). Ens pot agradar o no, podem criticar la UEFA tant com vulguem (jo la criticaria abans per moltes altres coses) però això és el que diu el reglament (ja fa temps que ho diu) i ningú no està obligat a participar en aquesta competició.

Però, parlant clar, d’estelades al camp del Barça jo n’he vist sempre (i porto anant a Can Barça no des de que soc soci, que ja fa trenta-dos anys, sinó des de l’institut, tot i que abans més que ara), i mai no hi havia hagut cap problema. El problema el porta el prusés, en virtut del qual algú vol ficar-nos l’estelada fins a la sopa, per fer veure allò de que som un sol poble i tots pensem el mateix, malgrat no sigui així. Suposo que és el mateix pel qual sistemàticament s’infla el nombre d’assistents a les manifestacions.

I en aplicació d’aquest pla, amb total menyspreu pels drets dels que no pensem com ells, s’introdueix de forma premeditada i organitzada en un recinte esportiu un element extraesportiu, concretament polític, amb tota la litúrgia del minut 17:14 i els crits de rigor. Crits que molta gent fa, però que molta altra no fem, i aguantem estoicament. I dic aguantem estoicament perquè nosaltres, jo, hem anat allà a veure futbol, no a sentir càntics polítics (sovint em plantejo què hauria de fer, cridar una altra cosa? xiular? esbroncar? potser seria llibertat d’expressió, però cap d’aquestes coses m’agrada, i a més em temo que si ho fes tindria problemes). .

Les conseqüències d’això, en forma de multa, les patim tots. Si més no tots els socis del Barça. Potser que el proper dia posin un cistellet a l’entrada i cadascú d’aquests que va al Camp Nou a fer política deixi un euro, perquè comptant que el tema va per llarg (per no dir que és la història interminable), si continuem així potser el club farà fallida.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Desconnexió? Ja, ara hi vaig

Baños i d'altres al TSJC

(fotografia e-noticies.cat)

Digueu-me ingenu, però, no era ahir el dia ideal per a començar aquesta desconnexió de la que alguns porten temps parlant? No era el dia ideal per a desobeïr? Per a fer gestos de ruptura? Què feien Rigau i Ortega acceptant el requeriment d’un tribunal espanyol i presentant-se mansament a declarar? I a sobre per a treure’s les puces del damunt i, en comptes d’assumir la seva actuació en relació amb el 9N (que en això consisteix la desobediència), mantenir que no van vulnerar la llei i derivar la responsabilitat cap als voluntaris (responsabilitat que, aclareixo per tal que ningú no s’emocioni, mai serà jurídica, perquè els voluntaris no van desobeir res).

Item més, què feia en Baños allà, participant en aquest acte de submissió, per molt que aixequès el puny. No figura que la condició de la CUP per a pactar era començar la ruptura, i com a primer pas no acatar sentències del Tribunal Constitucional? Ningú veu que això d’ahir, presentar-se a declarar, era acatar una resolució del Tribunal Constitucional, perquè sense ella, sense la resolució que pretenia impedir la consulta, la citació del TSJC no tindria sentit? A què juguen? A qui volen continuar enredant, tres anys després?

Per què no diuen el que és un secret a veus? Per exemple, que això no va enlloc. Que no hi haurà desconnexió, ni ruptura, ni res de res. Que tot és un paripé fent bona aquella dita tan nostra de que “qui dia passa, any empeny”. Ja aniria essent hora, portem massa temps perdut.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Las varas de medir

De verdad que estoy bastante harto. Harto de que los hechos se juzguen básicamente en función de sus autores. Harto de que haya quien se molesta porque los inmigrantes sigan con las tradiciones de su lugar de origen, mientras explican orgullosos que en la otra punta del mundo sus propios emigrantes (o sus hijos, ya nacidos en el país de acogida) celebran tal fiesta o bailan cual danza. Harto de que se juzguen hechos del pasado con la óptica del presente, criticando las conquistas ajenas y congratulándose de que en aquel sitio se habla la lengua propia (propia del que se congratula) como si no fuera porque se exterminó a quien vivía antes allí y se repobló el territorio con otra gente o, como mínimo, se les sometió y se les impuso una lengua que no era la suya.

La Historia es la que es. Violenta. Llena de conquistas a sangre y fuego. No conozco ningún territorio conquistado con besos y abrazos. La inmensa mayoría de territorios han sido conquistados,  colonizados, reconquistados y reconquistados. Y así sucesivamente. Y el conquistador no era mejor que el conquistado. Ni peor. Sencillamente era más fuerte. O más astuto. No tenia más derecho. Ni tampoco menos. No tiene nada que ver. Un territorio no es de nadie, ni tampoco el primero que llega tiene más derecho que el último, pero durante los tiempos, y hasta el día de hoy, mucha gente ha pensado lo contrario.

Por fortuna, y en general, hoy en día hemos renunciado a la violencia para resolver nuestras diferencias (no del todo, lo sé, pero no puede negarse que el común de los mortales no la considera un medio válido de resolución de diferencias). Ya no se descubren, se conquistan, ni se colonizan territorios (no en nuestro planeta,  al menos).

Hemos mejorado. Pero espero con impaciencia el día que aparquemos la hipocresía, el postureo y el ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio, porque entonces seremos mucho mejores.

PD.- Lo dicho es aplicable en general. No me seais fariseos. No pretendáis aplicarlo solo a quien os convenga, porque seguro que en mayor o menor medida es aplicable a vosotros.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Resultat de les eleccions autonòmiques a Les Fonts

Tot i que com ja sabem Les Fonts està dividit entre dos municipis, Terrassa i Les Fonts, els fontins i les fontines ens considerem, com diu el lema, “un sol poble”, i des d’aquesta perspectiva, tinc el costum, quan hi ha eleccions, de fer una agregació dels resultats. Aquesta vegada, com que no vaig trobar les dades per seccions al web de l’Ajuntament de Terrassa, no he pogut fer-ho fins ara, gràcies a les actes d’escrutini que es van penjar al local electoral del carrer Santa Teresa (potser les dades ara sí que són al web de l’Ajuntament de Terrassa, però no ho he tornat a mirar).

I els resultats són els que veieu en aquest quadre:Resultats A2015 Les Fonts

La força (coalició, en aquest cas) més votada, va ser JxSí, que va arribar al 27,92% dels vots. Amb un comportament ostensiblement millor al sector Terrassa que al sector Sant Quirze (més de sis punts de diferència). Tot i així, va quedar per sota de la suma de CiU+ERC el 2012, quan aquestes forces van assolir el 32,7% dels vots (cal tenir present, però, el 2,18% que ara ha obtingut UDC).

El segon lloc va ser per C’s, amb un 24,81%%, més del doble que el 2012, amb un resultat millor al sector Sant Quirze que al sector Terrassa, però sense tenta diferència com JxSí, mentre que el PSC va ser tercer, i el seu 15,34% suposa sis punts menys que fa tres anys). Cat Sí Que Es Pot queda quarta amb un 12,76%, pràticament el mateix que va treure ICV el 2012, i amb un comportament força semblant als sectors Terrassa i Sant Quirze. La CUP puja al cinquè lloc millorant molt els seus resultats de de 2012 (i també de forma força homogènia entre els dos sectors), mentre que el PP es queda amb un 6,40% que el deixa al sisè lloc, perdent casi quadre punts de de 2012).

Pel que fa a la participació, el 79,03% assolit, amb xifres molts semblants als dos sectors, millora en casi deu punts la xifra de fa tres anys (i és una bona notícia respecte del sector Sant Quirze, que acostumava a quedar molt per sota del sector Terrassa).

Aquí està el quadre de 2012, per tal que tingueu totes les xifres:Resultats A2012 Les Fonts

Des del punt de vista pleibiscitari que alguns li van voler donar a les eleccions, cal dir que les forces del SI (com se les acostuma a designar), J x Sí i les CUP, es queden una mica per sota del trenta-sis per cent, molt lluny de les que podríem designar com a forces del NO (només C’s+PSC+PP queden més de deu punts per sobre, si afegim Cat Sí Que Es Pot i UDC, la cosa és espectacular). Respecte dels sectors, a tots dos les forces del sí fracasen, amb un resultat sensiblement pitjor al sector Sant Quirze (39% contra 31%).

Com a resum, podem concloure que Les Fonts va dir clarament NO.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El món ens mira

Una de les frases indepes més repetida, un dels seus mantres, és que “el món ens mira”, com si tothom visquès pendent del que aquí passa (és un dels vessants del sentiment de superioritat que alguns arrosseguen). Jo tinc els meus dubtes, perquè crec que el món, els ciutadans i ciutadanes del món, no estan massa interessats en el que passa lluny de les seves fronteres, llevat que siguin catàstrofes (naturals o provocades per l’home) o similars, i això aplica no només a Catalunya, sinó en general.

Altra cosa és que els mitjans de comunicació informen, com és la seva obligació (perquè no a tot arreu són la veu del seu amo), de tots els esdeveniments, encara que no siguin catastròfics, i per tant, també d’unes eleccions, siguin autonòmiques o pleibiscitàries i altres qüestions que poden tenir interés per a la ciutadania.

El que passa és que, malgrat els llibres regalats, malgrat les performances castelleres, malgrat els diners llençats en pseudoembaixades o en el diplocat, i tota la resta de campanyes que hem pagat entre tots en comptes de dedicar els diners a altres necessitats per mi més importants i més urgents, el que “el món” veu sobre el prusés no sembla agradar-li massa, i provoca de tot menys simpatia. De vegades opinions crítiques, de vegades burles … però simpaties, poques.

Ho podem veure en dos exemples propers (tant en el temps com en l’espai), tot i que n’hi ha molts més. Un és el gag del programa “Vaya Semanita” de la televisió pública basca, que se’n fot a base de bé d’algunes coses que aquí més d’un visionari ens han intentat fer passar com exemple de la pretesa astúcia dels nostres governants. I és que el fet que Rajoy sigui curt de gambals no els fa més llestos, no.

Un altre exemple ens el dona la tertúlia “C’est dans l’air” de la televisió pública francesa France 5, on es van poder sentir opinions força crítiques, com es pot veure en aquest fragment amb subtítols:

També podeu accedir al web del programa, o la notícia de La Vanguardia al respecte.

Definitivament, no cola.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail