Per una consulta legal, acordada i vinculant

El PSC va concórrer a les darreres eleccions autonòmiques amb un programa on figurava amb claredat el nostre compromís amb el dret a decidir per mitjà d’una consulta legal i acordada que tingués caràcter vinculant i que nosaltres inseríem dins un procés de reforma constitucional destinat a convertir Espanya en un estat federal.

Però l’anomenat front sobiranista, format per CiU, ERC, ICV i les CUP, va iniciar, apressadament i de forma unilateral, un cami que no porta enlloc, i que ha tingut el seu darrer episodi, fins al moment, en la votació al Parlament de Catalunya d’una proposició segons la qual es demana al Congrés dels Diputats la cessió de la competència per celebrar un referèndum amb data i preguntes ja decidides (tot i que la seva redacció no s’inclou dins la proposició).

S’ha escrit i parlat molt sobre el posicionament del PSC en aquesta votació. I el sentit del nostre vot no ha estat comprés per molts sectors de la població. Però cal repetir i explicar tantes vegades com calgui que el nostre vot ha estat coherent amb el compromís contret amb els electors, plasmat en el nostre programa electoral, i que, per ser-ho, no podíem donar suport a la proposta.

No podíem donar suport perquè no és una consulta acordada. A les nul·les ganes de negociar del govern del PP s’han unit la pressa i la poca predisposició a la negociació del bloc sobiranista, que fa temps que va decidir què havíem de decidir, de forma que tota la resta és fer el paperot, i el que hauria de ser una negociació es despatxa amb una simple carta. Ens emmirallem en els processos de Canadà i Escòcia, que d’altres esmenten constantment per acabar fent el contrari. No podíem donar suport perquè no és, i no pot ser, una consulta legal. Si parlem d’una consulta vinculant (i això és el que el PSC vol), està clar que el Congrés dels Diputats no pot cedir la competència, senzillament perquè no la té. El Congrés no podria convocar una consulta que pogués tenir com a resultat una modificació del territori espanyol sense encetar abans un procediment de reforma constitucional. I si no pot fer-ho, tampoc no pot cedir-ne la competència, i per tant, la proposta està condemnada al fracàs.

Davant aquesta situació, no podíem votar que sí. Hi ha qui pensa que el PSC es podria haver abstingut. I sí, ho podia haver fet, perquè una abstenció no hagués contradit el programa electoral. Però abstenir-se és, en certa manera, inhibir-se, quedar-se al marge. I havíem de deixar clar, en seu parlamentària, i en una votació amb gran contingut simbòlic (que no pràctic) que no volem ni podem quedar-nos al marge si estem convençuts, com ho estem, que el camí que ens volen fer seguir només porta al no-res i a la frustració de tants i tants ciutadans i ciutadanes. No en volem ser ni responsables, ni còmplices. Per això el nostre Consell Nacional, per aclaparadora majoria, va acordar en votació secreta, oposar-se a la moció. Els promotors de la moció sabien, saben, que aquesta moció no prosperarà (perquè no pot prosperar), i l’únic que busquen és un element més de confrontació i greuge en aquesta telenovel·la de bons i dolents de sèrie B en que han convertit la política catalana des de fa un temps.

Certament aquest tema causa tensions al PSC, i això ha tingut l’exponent més sonat en la ruptura per part de tres dels nostres diputats i diputades d’això que en diuen disciplina de vot. Entenc els dubtes i les discrepàncies, però cal no oblidar que la militància en un partit és voluntària, i també ho és concórrer a les eleccions en una llista. Quan hom decideix lliurement fer-ho, està adquirint uns compromisos, amb el partit i amb els electors, que han votat una llista i un programa (que com ja he dit en aquest cas és molt clar, i diferent del de altres opcions que apostaven per les accions unilaterals), i aquests compromisos no poden deixar-se de banda a conveniència, ni que sigui en una votació que, com s’ha dit, tenia més de simbòlic que de cap altra cosa, ja que ni el que es votava tindrà cap efecte pràctic, pels motius indicats, ni dels vots del PSC depenia l’aprovació o no de la moció (encara que sentint alguns semblaria el contrari, mentre que de l’abstenció de les CUP gairebé ningú no en parla).

No és una situació fàcil, però hem de ser capaços d’integrar les diferents visions, que no fan sinó enriquir-nos com a partit, en el benentès que en democràcia les opinions minoritàries han de ser tingudes en consideració però les decisions de la majoria han de ser respectades i executades.

En tot cas, seguirem treballant perquè una consulta legal, acordada i vinculant, dins un procés de reforma constitucional, pugui tenir lloc, com manifestem en la moció que hem presentat per a la seva aprovació pel proper ple de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail