Democràcia real

Resulta que avui una gent amb més bones intencions que idea de com portar-les a la pràctica, en la meva modesta opinió, convoquen unes manis per tal d’exigir …

… a toda la clase política que legisle en contra de la usura bancaria y a favor de los ciudadanos

I dic jo, que puc compartir perfectament les dues exigències: no seria més pràctic votar a qui porti en el seu programa això que s’exigeix? I si no ho fa ningú, no podrien crear un partit (o una associació d’electors, si és que el terme partit polític els produeix urticària) que ho portès? Desenganyem-nos, si no és possible fer-ho, senyal que no hi ha gaire gent a qui l’importi, així que si és important, ha de ser possible fer-ho (perquè mira que hi ha frikies que es presenten a les eleccions).

Perquè manifestar-se, sigui a Facebook, a Twitter o al carrer, està molt bé, i és molt cool i molt progre (ep, que jo em vaig manifestar ahir, ni estic en contra ni ho critico), però si, a més a més, en el moment de la veritat, quan s’ha de votar, tota aquesta gent tant concienciada i progre es queda a casa perquè tots els polítics són el mateix o qualsevol altra excusa estereotipada a l’ús, resulta que guanyen aquells que tenen uns votants no s’hi queden mai, a casa, que sempre van a votar, passi el que passi, facin el que facin.

I aleshores, quan hagin guanyat, aneu a demanar-los que facin el que vosaltres, que us heu quedat a casa, volgueu, i si no ho fan, digueu que no hi ha democràcia real, culpeu al sistema, o als gnoms de Zurich … però us esteu enganyant.

Només cal una cosa, per tal que la democràcia sigui real, i és utilitzar-la. Si no ho fem, no tenim dret a queixar-nos.

Postdata:

M'agradaria que algú m'expliqués amb detall això de la classe política: que és, com s'hi entra, com se surt (si és que se surt), que la diferencia de la gent de bé aquesta que mola, si jo soc classe política o encara tinc salvació ... no sé, estic bastant fins la boina de llegir segons què.
Esta entrada fue publicada en Política y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

5 Respuestas a Democràcia real

  1. Pingback: Manuel Cáceres

  2. Hi estic d’acord. Està molt en línia amb un altre article teu, “Partits, persones i participació” (http://manuelcaceres.net/2010/11/19/partits-persones-i-participacio/), que em va semblar que donava en el clau.

    • Manuel dijo:

      Es que el tema em preocupa. Com dic, crec que hi ha mollta gent amb bones intencions, però que no tenen massa clar com portar-les a terme.
      Esperen que els altres facin les coses com ells volen, sense entendre que un partit fa les coses que els seus electors volen (que per això els han votat), no les que volen els altres. I no són prou conscients de la força del seu vot.

      Gràcies per comentar.

      • Totalment d’acord. És més, no s’adonen que en el fons és menys democràtic exigir als partits que els facin cas a ells, en les seves posicions suposadament “més democràtiques”, que no pas plantejar els seus debats en el si d’un partit o bé crear-ne un de nou.

        La pressió mediàtica, per molt “2.0” i “de gent independent” que sigui, no és més democràtica que l’acció política real, per molts defectes que a aquesta li puguem trobar.

        Els mitjans i xarxes estan molt bé per argumentar punts de vista (que després terceres persones podran llegir i valorar), difondre informacions i comunicar-se en general en un pla d’igualtat, però no perquè un li digui a l’altre el que ha de fer…

        L’usuari “xyz” que no milita a cap partit no té més legitimitat, per molt que s’ajunti amb uns altres 1.000, que l’usuari “abc” que sí que forma part d’un! I aquest últim no té cap obligació de fer-li cas.

        I la pràctica totalitat de campanyes, com “#nolesvotes”, que es munten en el món digital, obliden totes aquestes veritats bàsiques. És, per a molts, com si moure’s en una capa digital, no sé si per enlluernament tecnològic, els situés en un pla d’avantguarda, quan en realitat amb algunes actituds es situen per sota dels nivells democràtics que ja s’havien assolit abans de l’aparició d’internet.

        Salutacions

        • Manuel dijo:

          Crec que no cal que et digui que suscric al 100% la teva argumentació.

          I com a corol•lari diria que respecto a tothom que treballa (pacíficament) per a aconseguir els seus objectius, des de qualsevol tipius d’estructura o des de fora d’elles, pero jo no penso demanar perdó a ningú per fer-ho des d’un partit polític, ni acceptaré mai ser insultat ni que la meva opinió sigui menystinguda per aquesta causa.

Los comentarios están cerrados.