Habemus primàries

Doncs sí, sembla ser que finalment tindrem primàries per designar el candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona a les properes municipals. I tot i que el procès que ens ha portat fins aquí el considero lamentable, crec que en el punt on estem les primàries són una molt bona notícia.

I és que els avantatges de les primàries són diversos: el primer i més important és que és la forma més democràtica de designar un candidat, mitjançant el sufragi lliure, directe i secret dels militants (i simpatitzants, en el seu cas). Aquí tots els vots valen igual, el del militant històric i el del que porta poc temps al partit, el del militant de base i el del que té càrrecs orgànics i/o públics, el de qui pot intoxicar filtrant a la premsa rumors interessats i el de qui, com jo, només pot expressar les seves idees escrivint-les i assumint-ne l’autoria. El segon avantatge és que la situació actual era inaguantable, amb “companys” que porten mesos des de l’ombra (si ho fessin donant la cara i amb arguments podria ser respectable) erosionant la figura de Jordi Hereu. I el tercer és que, guanyi qui guanyi les primàries, ningú podrà discutir-li la legitimitat obtinguda del procés. Estem en l’era digital, però les designacions digitals dels candidats no són un valor a defensar, malgrat sigui el que practiquen els nostres adversaris polítics (que a sobre es veuen amb cor de criticar-nos). El guanyador de les primàries tindrà tota la legitimitat i, a més, haurà gaudit d’una projecció mediàtica important, com va ser el cas de Tomás Gómez a Madrid.

No, la menció de Tomás Gómez no és casual, perquè trobo força semblances en el que ara està passant a Barcelona i les darreres primàries de Madrid. En tots dos casos, la direcció vol carregar-se qui ha estat fent la feina al territori en uns temps difícils, amb encerts i amb errors, certament, per posar-hi un (una) paracaigudista que no ha desenvolupat la seva feina en aquest territori, sinó en d’altres, també amb encerts i amb errors. La diferència és que la direcció del PSOE va fer això quan havia portat el partit a guanyar les darreres eleccions generals, mentre que l’actual direcció del PSC ens ha portat a obtenir els pitjors resultats de la nostra història, una diferència no menor, perquè ens dona peu a dubtar, i molt, de segons quins criteris. En tots dos casos l’argument, o l’excusa, són unes pressumptes enquestes que es filtren a conveniència per tal d’intentar predisposar l’opinió pública (buscant la profecia autocumplida). Jo no sé si les enquestes existeixen o no (pel que sembla es filtren a la premsa com, quan i en la part que convé però la militància no té dret a conèixer el seu contingut), però no està de més recordar que, pel que s’ens ha dit, les enquestes prèvies a les autonòmiques donaven uns resultats encara pitjors dels finalment obtinguts (reitero, els pitjors de la nostra història), una veritable ensulsiada i encara és l’hora que algú ens expliqui perquè no es va plantejar en aquell cas canviar el candidat, o més ben dit els candidats, en plural, i en canvi ara sembla que sigui la pedra filosofal.

Acabaran aquestes primàries igual que les de Madrid? Això espero, i el temps, i els militants, ho direm. El que sí demano és joc net i paraules clares. Que ningú aprofiti el seu càrrec, orgànic o públic, per manipular el procés, afavorint o perjudicant ningú. Que qui vulgui recolzar Jordi Hereu o Montse Tura ho faci, però parlant clar, fent-se responsable de la seva opinió i, si pot ser, argumentant-la, dient per què un o una és millor o pitjor candidat/a que l’altre/a. Que s’acabin les filtracions interessades: no vull llegir més allò de “membres de la direcció del partit pensen que …” o “fonts del carrer Nicaragua diuen que …”. Que cadascú pensi i sobre tot digui el que vulgui, però que no s’amagui i doni la cara (i el nom). Que no se’ns venguin motos del tipus: “ai mira, algú casualment ha pensat que podria ser candidat i ha preguntat què calia fer” després de mesos preparant el terreny, que això no s’ho creu ni el meu fill de tres anys. Que no s’intenti desqualificar ningú dient que és el candidat o candidata de l’aparell (amb connotacions despectives), com alguns estan intentant amb Jordi Hereu. Més que res perquè a mi em costa acceptar que jo, que porto la tira d’anys treballant a nivell d’agrupació (feina que m’encanta però que té poc reconeixement) gratis et amore sigui l’aparell i en canvi no ho siguin companys i companyes que porten dècades vivint de, per i per a la política, amb càrrecs orgànics i/o públics del més alt nivell, quan a més resulta evident que, si fos per ells, Jordi Hereu no seria candidat, que si ho acaba sent serà per culpa els militants, no de cap aparell.

Serem capaços de fer-ho bé? Si ho som, tenim una oportunitat, si no, continuarem de derrota en derrota fins el desastre final.

Article publicat a Catalunya Press en català i en castellà.

Esta entrada fue publicada en Catalunya Press, Política y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

13 Respuestas a Habemus primàries

  1. Pingback: manuelc61

  2. Pingback: elviraduranc

  3. Pingback: ppsoe2000

  4. Penso que part de la culpa d’aquests “membres de la direcció del partit pensen que …” o “fonts del carrer Nicaragua diuen que …” la tenen alguns mitjans de comunicació. Jo, si tingués un diari, recomanaria en contra d’aquest estil de redacció en el llibre d’estil. En canvi, sembla que és modern i guai donar notícies així.

    Dit això, la direcció del PSC tampoc no ha actuat d’una forma gens madura. Si realment les primàries són el mecanisme normal previst als estatuts, aleshores no cal fer res, només dir “nois, ara s’acosta un interessant procés de primàries d’on segur que treurem un bon candidat”. No enfangar-se amb maniobres de dubtosa utilitat. I per tant deixar enrera el concepte de “candidat oficial”.

    Per últim, la valoració del portaveu de CiU que he llegit a El Periódico (al bar; normalment compro El País) m’ha semblat completament fora de lloc, com si vingués d’un altre planeta. Aquest home és el millor portaveu que ens pot oferir CiU? Qui l’ha escollit? Els militants?…

  5. Una altra cosa. Al seu blog Montserrat Tura té una secció sencera d’articles de Mollet del Vallès, una altra de Catalunya, etc., però cap de Barcelona. D’altra banda, enllaça a l’Ajuntament de Mollet de Vallès, però no al de Barcelona. Si vol convèncer els militants del PSC de Barcelona perquè l’escullin, trobo que potser hauria de parlar ni que sigui una mica de Barcelona. No sé, dic jo.

    • Manuel dijo:

      Jo és que això de presentar candidats sense cap vinculació amb el territori (que s’ha fet altres vegades i a altres llocs) no ho trobo massa normal.

  6. Pingback: trinitro

  7. popota dijo:

    ¿Existen diferencias entre ambas candidaturas a la hora de valorar el sacrificado e ingente trabajo del sabio, competente y dialogante Presidente del Gobierno del Reino?

  8. Amparo dijo:

    Excel·lent article que ara mateix difondré al meu Facebok (no es que ho vegin milers de persones, però sovint publico texts que valen la pena).
    Una abraçada

  9. Per[la|pau]* dijo:

    Sí que es pot dir que un és el candidat de la direcció i no que l’altre és el de l’aparell, encara que el primer no forma part del corrent dels actuals responsables de la direcció (Tura candidata del Baix Llobregat!!!) i l’altra té el suport explícit de l’aparell de la fede?

    Uf! Joc net, joc net…

    • Manuel dijo:

      Aquí abans que res hauríem de definir què (o qui) és què. Jo sóc aparell? Potser sí, però al meu parer molt més ho és gent que porta tota la vida a l’estructura orgànica del partit, sovint alliberats. No t’estranyi que Tura pugui ser candidata del Baix Llobregat (recorda allò de que les polítiques fa estranys companys de llit): va renunciar a presentar-se contra ells en unes primàries a la candidatura a la Presidència de la Generalitat (que hauria estat molt més coherent que això d’ara) i en canvi ara ha acceptat els seus requeriments (fa uns mesos deia que no l’interessava ser candidata per Barcelona), per a presentar-se contra Jordi Hereu (a qui van exigir, sense èxit, que renunciés).

      Per què? No és cap secret que l’actual direcció de la Federació de Barcelona no té feeling amb “el carrer Nicaragua” (aparell, pur i dur), no sé la causa, però és així, i ve de fa temps, i suposo que així maten dos ocells d’un tret: posen en crisi la nostra Federació i vull pensar que sincerament creuen que Tura treuria millor resultat que Hereu (pensament que no comparteixo). Crec que tenen clar que si Hereu no guanya ella tampoc, però mentre salvin la Dipu, contents. Així encara poden aspirar a que al proper congrés no se’ls escombri com a responsables de portar-nos on ara som, amb els pitjors resultats de la nostra història (i el candidat no era Hereu, eh?).

      Les opinions són subjectives, però els fets són els que dic, pot no agradar, podem vestir-lo d’una altra forma, però és el que hi ha. Joc net? Com diu el post, jo expresso les meves opinions i les signo, d’altres porten mesos intoxicant, filtrant a la premsa sense donar la cara. Ens han posat en aquesta situació i, evidentment, explicarem, jo si més no, per què prefereixo com a candidat Jordi Hereu, i això obligarà a enumerar els pros d’un i els contres de l’altra, és el que tenen unes primàries. El meu compromís és no dir mentides, ni desqualificar de forma gratuita.

      Salutacions, i gràcies pel comentari.

Los comentarios están cerrados.