Xenofòbia sense excuses

Tradicionalment, la dreta d’aquest país, com la de la resta de països, ha utilitzat sense cap vergonya la immigració, i els immigrants, com a arma electoral. Un arma electoral que, a més, surt gratis ja que, en general, i així d’entrada, l’immigrant no pot votar (sembla ser que és bo per treballar, però no per decidir), i per tant no pot fer servir un hipotètic vot per castigar qui es comporta d’aquesta forma.

La dreta utilitza la immigració com a esquer per a pescar els vots de les persones de les classes més populars, dels que majoritàriament es nodreixen els partits d’esquerres, fent servir quelcom tan repugnant com efectiu: la por. Por perquè l’immigrant et prendrà la feina, por perquè l’immigrant acapararà els ajuts socials, por perquè l’immigrant t’imposarà els seus costums …

I per tal d’escampar aquesta por, no ha dubtat en aplicar alguns dels principis de la propaganda atribuits a Goebbels, com per exemple el del contagi (equiparant immigrant i delinqüent) o el de l’exageració i desfiguració (amplificant qualsevol notícia negativa protagonitzada per immigrants). Així, tots hem sentit en relació amb un delicte dir que els autors són magribins, subsaharians, sud-americans o de l’Europa de l’Est, però gairebé mai que són de Barcelona o de Còrdova. També apliquen fil per randa els principis de l’orquestració, repetint moltes vegades el mateix, o el de la versemblança, difonent rumors falsos per diversos canals de forma que quan arriben al receptor tinguin aparença de realitat (exemple paradigmàtic d’això és dir que els immigrants que tenen negocis no paguen impostos o insinuar que tenen un tracte de favor de les administracions, com la pròpia Alícia Sánchez Camacho feia dilluns). De manual, vaja.

Com dic, no és nou, però fins ara, sempre havien volgut cobrir aquestes actuacions amb una pàtina de legalitat. Ens volien fer creure que no atacaven els immigrants pel sol fet de ser-ho, sinó per complir la legalitat, bé perquè eren delinqüents (aquesta associació que tant els agrada), bé perquè no es trobaven en situació legal (tenim ben recent el cas de la negativa a empadronar-los protagonitzada per l’Ajuntament de Vic i d’altres). No és que ens enganyessin, però si més no dissimulaven.

Però ara ja no, finalment han deixat de banda les formes i han decidit que ja no calia dissimular ni emparar-se en una hipotètica defensa de la legalitat així que, liderats per Sarkozy, han tirat del dret, fent fora de França ciutadans comunitaris (concretament romanesos) pel sol fet de pertànyer a l’ètnia gitana. Evidentment això és un gest de cara a la galeria adreçat a un públic a qui li agraden aquestes coses (que malauradament existeix), ja que ningú podrà impedir que els ciutadans expulsats, o els que han rebut tres-cents euros per anar-se’n, tornin a entrar al país, però no per això ha de deixar de preocupar-nos. I no només perquè els Sánchez Camacho, García Albiol o Fernández Díaz de torn de seguida s’apunten a aquestes mogudes (tots recordem el cartell de “no queremos rumanos”), sinó perquè són una manifestació més del creixement de la xenofòbia al món, com acrediten, per exemple, els vint diputats obtinguts pel partit xenòfob Demòcrates de Suècia a les recents eleccions.

Atacar el més feble és molt fàcil, i no ho podem consentir, ni per acció, ni per omissió. De cap manera podem ser tebis ni tolerants amb els intolerants. És feina de tots i totes aconseguir un món on ningú sigui discriminat per raó del seu origen nacional o social, i hem de començar pel nostre entorn més immediat. I no perquè ho digui la Declaració Universal dels Drets Humans, sinó perquè és de justícia.

Article publicat a Catalunya Press, en català i en castellano.

Esta entrada fue publicada en Catalunya Press, Política y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Una Respuesta a Xenofòbia sense excuses

  1. Pingback: Manuel Cáceres

Los comentarios están cerrados.