La mentida com estratègia

Alicia Sánchez Camacho assegura que si el PP és decisiu (vol dir si CiU els necessita per governar)

els immigrants no tindran drets addicionals als catalans, de manera que (…) revisarà la política d’ajudes i serveis socials

Si el cap encara em funciona, i crec que sí, i tot i que no ho afirma directament perquè li deu fer cosa mentir en plan descarat (potser pensa que si només ho insinua s’estalviarà l’infern, perquè el que està clar és que el seu partit les lleis terrenals se les passa per on vol), està insinuant que en l’actual política d’ajudes i serveis socials els immigrants tenen drets addicionals als catalans.

Això no és nou, ja fa temps que circula, si bé jo no ho havia sentit de boca d’un responsable polític. A mi, per exemple, m’ha arribat per diverses persones, la notícia fidedigna (segons el seu transmissor, que ja podeu pensar de quin peu calçava) de que els negocis regentats per immigrans no paguen IAE. Deixant de banda la qüestió tècnica de que avui dia les persones físiques no paguen IAE, independentment de la seva nacionalitat, i de que cap activitat el paga durant els dos primers anys d’exercici, és evident que això, com tantes altres coses, és mentida.

Cal dir-ho alt i clar:

Repto a la Sra. Sánchez Camacho o a qualsevol a que em presenti una sola política d’ajudes i serveis socials respecte de la qual els immigrants tinguin més drets que els catalans per sol fet de ser immigrants sense cap altra consideració

Cosa diferent és que els immigrants es trobin majoritàriament entre els destinataris d’aquests ajuts perquè el seu nivell econòmic és en general més baix, però la causa és econòmica, no lligada al seu origen autòcton o forani. I, al marge de mentides, està clar que cal estudiar si les polítiques d’ajut són prou justes, perquè de vegades qui està més malament rep l’ajuda i el que també està malament, però no tant, no rep res. Però aquest debat ha de deixar al marge qüestions d’origen i centrar-se estrictament en les necessitats de les persones.

Com ja vaig denunciar, utilizar la immigració com arma és, a banda de covard, molt lleig, i també perillós, perquè pot crear un monstre que esdevingui incontrolable.

Esta entrada fue publicada en Política y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

5 Respuestas a La mentida com estratègia

  1. Pingback: Manuel Cáceres

  2. Pingback: Enric Llorens

  3. Pingback: Popota

  4. Dani dijo:

    Doncs continuen amb el tema, els pocavergonyes. Van repetint i repetint la mateixa mentida, tot i que van amb compte de no dir-la amb totes les lletres, potser per esquivar les possibles denúncies judicials. No tenen cap rastre de dignitat ni d’ètica per encetar una bruta campanya així. Ja dic ara, alt i clar, que el meu vot habitual (el vot en blanc) queda descartat automàticament, ja que votaré qualsevol altra opció (parlamentària o no) per perjudicar els xenòfobs, mentiders sistemàtics i pocavergonyes del PP.

  5. Pingback: Daniel Daranas

Los comentarios están cerrados.