Ahir la nova directiva del Barça va anunciar l’aprovació d’un codi ètic que inclou com a comportaments a evitar molts dels que van ser pràctica habitual de l’anterior junta presidida per Joan Laporta. És una bona iniciativa, això dels codis ètics ja fa alguns anys que es practica, i jo no dic que facin nosa, però no n’hi ha prou.

Jo esmento sovint el jurista austríac Hans Kelsen. És el que provoca haver tingut la seva obra “Teoria Pura del Dret” com a únic llibre d’una assignatura anomenada Dret Natural que curiosament em va servir per arribar a la convicció de que el Dret Natural no existeix, i de que no hi ha norma sense sanció, dins la més pura ortodoxia iuspositivista. I per això penso que sí, que això de la ètica èsta molt bé, però si els comportaments censurables no tenen cap conseqüència pràctica per al seu autor, no anem enlloc.

I per això crec que el Barça ha d’exercir l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i la seva junta. Segurament hi ha més d’un motiu, però només el contracte a Joan Oliver ja seria suficient. Una cosa són els fitxatges futbolístics (alguns veritables pífies, però errare humanum est) i altre cosa és contractar com a càrrec de confiança una persona que té com a únics mèrits el sectarisme i l’habilitat per aconseguir contractes blindats, pagar-li un sou fora de mercat per excessiu (repeteixo, no és un crack que marqui gols) i a sobre blindar-li de forma que fer-lo fora ens costés un ull de la cara.

Si Laporta sabia que el seu mandat acabava el juny de 2010, no podia fer un contracte a un càrrec de confiança que anés més enllà d’aquesta data, això és de calaix. El contracte havia d’haver acabat, sí o sí, a la vegada que el seu mandat, sense perjudici que, si el nou president ho trobava convenient el pogués tornar a contractar (sí, ja sé que això és ficció, és clar que ningú el voldria, aquest paio, i per això se’l blinda), i en canvi el que s’ha fet és, ras i curt, regalar-li els diners, els diners del club, els nostres diners. I això no pot quedar impune.

La junta presidida per Sandro Rosell té ara l’oportunitat d’anar més enllà de les bones paraules, i demostrar que ells no comparteixen els abusos de la junta anterior, exercint l’acció social de responsabilitat contra ells. És una qüestió de credibilitat, i espero que actuin com cal.

Ara, això sí, que esperin fins després de les eleccions autonòmiques, que si no en Laporta encara dirà que és un atac per les seves idees polítiques (ja ho ha fet abans), i no crec que sigui bo donar-li la més mínima excusa per fer-se el màrtir. Si els independentistes no han pogut trobar un altre cap de llista més presentable, és problema seu (això és l’exemple perfecte, d’altra banda, de la seva poca o nul·la solvència) i ja s’ho trobaran.