Un cop més, els endevinaires s’equivocaven

Finalment, quatre anys després, ja tenim sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. No penso ara entrar en consideracions jurídiques perquè no l’he llegida, i perquè a més fora de mal gust comentar una feina que ha trigat quatre anys a fer-se només quatre hores després d’haver-se acabat.

Sí vull comentar algunes reaccions que he pogut llegir als mitjans i a twitter, dient per endavant que jo, convençut com estic de la plena constitucionalitat de l’Estatut, no estic en absolut content amb la sentència. Crec que el TC no hauria d’haver tocat res, perquè tot el que diu té cabuda dins la constitució, si més no com jo la interpreto, i per aquest motiu comparteixo la indignació del President Montilla.

Però això no treu que, pel que sembla, la cosa no hagi anat ni molt menys tan enllà com molts, inclús des de Catalunya, anunciaven (i crec que íntimament desitjaven). La sentència (aquí teniu la part dispositiva) deixa intacta la immensa majoria del text, només declara inconstitucional un article (el 97, relatiu al Consell Judicial de Catalunya) i parts molt concretes d’altres tretze, dels que una bona part, concretament cinc, es refereixen a l’Administració de Justícia i els altres a temes diversos (només dos a competències) fent, com dic, matitzacions de limitada importància, pel que he pogut veure. També fixa criteris interpretatius per a vint-i-set articles i/o disposicions més, però no en conec el contingut. En total, una quarentena d’articles i/o disposiciones afectats dels casi dos-cents cinquanta que té l’estatut (dels que el PP en va impugnar 129). No és molt, ni quantitativa ni qualitativament, sobre tot després del que ens anunciaven els profetes de l’apocal·lipsi (que existeixen en totes les matèries).

Davant això, aquesta nit en la que estic escrivint aquesta entrada, em sembla una nit electoral: tothom fa servir la sentència a la seva conveniència, per refermar les seves posicions preestablertes, igual que s’interpreten els resultats de les eleccions de forma que tothom guanya. De fet, alguns fa tota la pinta que les consignes ja les havien rebudes fa temps, sense ni esperar a llegir el contingut de la sentència, per això s’han afanyat a incloure el hashtag #estatutfail i altres de semblants (incloent el #montillafail els més descarats, com si els somrients no haguessin sortit en primer pla a la foto de l’Estatut) als seus tuits. Perquè, objectivament parlant, i per molt que ens molesti la sentència (i a mi personalment em molesta, i molt, tot aquest tema del Constitucional, des dels recursos, el desenvolupament de les deliberacions, passant per les recusacions i demés estratagemes i acabant per la sentència) el moll de l’os de l’Estatut queda intacte, malgrat els presagis. I ja pot anar dient l’Artur Mas que la sentència tomba la columna vertebral de l’Estatut, perquè aquesta afirmació és tan gratuita com la majoria de les que aquest senyor acostuma a fer. Malament aniriem si la columna vertebral de l’Estatut fossin els detalls que el Tribunal Constitucional ha anul·lat. Però clar, alguna cosa ha de dir, ara que el seu partit està en primera plana de l’actualitat pels motius que tots coneixem.

En conseqüència, parlar d’#estatutfail, d’#adeuespanya i demés consignes a l’ús únicament demostra, un cop més, que alguns viuen instal·lats en l’exageració permanent o, encara pitjor, en una realitat paral·lela, en aquell país en que la majoria de la gent no pensa en res més que la independència com a solució de tots els seus mals, i que jo no sé trobar quan surto al carrer. Potser el que veritablement els molesta de la sentència, és que no hagi destrossat l’Estatut per tal de poder fer-ho servir com a coartada per justificar les seves legítimes, però minoritàries, aspiracions, però no deixarem que la realitat ens espatlli una bona coartada, oi?

Esta entrada fue publicada en Política y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

9 Respuestas a Un cop més, els endevinaires s’equivocaven

  1. Pingback: Manuel Cáceres

  2. popota dijo:

    És d’allò més interessant comparar les diferències amb les que els socialistes parlen d’aquesta sentència, que es carrega 40 articles, i en el seu moment van parlar de l’anulació de tres articles tres de l’aberrant llei d’extrangeria d’Aznar. En tot cas, pagarà molt la pena veure com en els propers mesos l’autonomisme minoritari mira de fer equilibris cada cop més lluny de la realitat.
    Salut,

    • Manuel dijo:

      M’agrada el teu comentari perquè exemplifica el que dic a l’entrada. Si has llegit la part dispositiva de la sentència, sabràs que NO es carrega 40 articles. Es carrega UN article, i es carrega parts concretes (una paraula, una frase, un apartat) de 13 més. Ni l’article en qüestió ni les parts dels altres articles són fonamentals al text estatutari (això és opinable, evidentment, dic la meva opinió). També dona criteris d’interpretació per a d’altres 27 articles o parts d’ells, i això tampoc no vol dir carregar-se res. Per tant la teva afirmació és com a mínim exagerada, i en tot cas molt llunyana de la realitat.

      Però bé, suposo que per tu i pel teu públic la realitat és quelcom prescindible si t’ha d’espatllar el discurs, com demostres clarament quan parles d’autonomisme minoritari, perquè si l’autonomisme és minoritari, què són les alternatives? Majoritàries? No em facis riure, que ja veiem consulta rere consulta quina és la seva força.
      Gràcies pel comentari.

  3. popota dijo:

    Vaja, que al teu parer tenim un president de la Generalitat que monta una manifestació, convoca un grup d’experts, paga comunicats a la premsa i exigeix una reunió amb el president del Gobierno amigo per fer complir allò que no s’ha tocat perquè s’ha tocat un article, y mañana sol y buen tiempo, que cantaven els Kortatu. Bé, no passa res. fa un any teníem el millor finançament de la història, i ara la Generalitat es retarda en els pagaments i no és capaç de trobar compradors pel seu deute. Els fets són tossuts i les mentides tenen les potes curtes.
    D’altra banda, m’alegra haver-te fet riure. Amb les perspectives electorals del PSC al proper cicle electoral, aconseguir això hauria de ser declarat activitat humanitària. Si parlem amb fets, direm que segons totes les enquestes del CEO l’autonomisme és minoritari, i que les altres alternatives també ho són. Això és el que diuen els números.
    “No em facis riure, que ja veiem consulta rere consulta quina és la seva força.”
    De moment, 580.000. Jo no apostaria una coca-cola a que el president gestor aconsegueixi aquest suport en uns mesos.
    Salut, i gràcies per la resposta.

    • Manuel dijo:

      Posem en dubte que el TC pugui tocar qualsevol cosa de l’Estatut, independentment del seu abast. L’Estatut, com a pacte entre l’Estat i la Comunitat Autònoma, no és una llei normal, i per tant no se li pot donar el mateix tracte. Dit això, reitero que l’abast dels punts anul•lats és limitat, sobre tot des del punt de vista de la seva influència en la vida diària de la ciutadania, i quan vulguis ho comentem un per un.

      El que dius del finançament té una resposta clara, tu pots tenir el millor que mai n’has tingut, com així és, però si la recaptació cau a causa de la crisi mundial (suposo que n’has sentit a parlar), el finançament també, són faves comptades.

      Quan arribin les eleccions ja veurem què passa. I de tota manera, en democràcia es guanya i es perd, i la vida continua. He suportat 23 anys de govern dels amics d’en Millet, i 8 d’Aznar, i no he perdut l’alegria.

      Si totes les opcions són minoritàries, posar-li l’adjectiu a una té poc sentit, suposo que ho veus. I de tota manera, n’hi ha de més minoritàries que d’altres. No menystinc 580 mil ciutadans, ni que fossin la meitat, però representen el que representen (per quin percentatge anem, ja? pel 20% i baixant? doncs això).

      Salut, un plaer.

  4. popota dijo:

    “Dit això, reitero que l’abast dels punts anul•lats és limitat, sobre tot des del punt de vista de la seva influència en la vida diària de la ciutadania”
    Suposo que això vol dir que algú ha estat esmerçant recursos públics per fer un nyap sense cap influència en la vida diària de la ciutadania. El fet, emperò, és que la justícia i l’Estat de dret sí tenen una certa influència en aquesta matèria, almenys des de qualsevol lectura civilitzada del que és una democràcia.
    L’excusa de la crisi mundial pel nyap del finançament -recordem, es venia la moto del millor finançament de la història, en una campanya orwelliana plena d’insults a l’oposició segons el manual de subnormalitat democràtica elaborat per l’insigne Aznar López- no s’aguanta per enlloc. A tota Espanya -que és on van els nostres impostos, per això vem fer un estatut i el PSC es va comprometre al seu programa a obtenir uns resultats equiparables al concert- no més hi ha una comunitat que s’hagi vist obligada a endarrerir pagaments de la importància i quantitat dels del 15 de Juny aquí, i cap altra comunitat ha fet una subasta tan fracassada com la que vam fer fa dues setmanes. Ara bé, a lo millor la crisi mundial només ens afecta a nosaltres, i passa de llarg de Murcia.
    D’altra banda, no crec que avui sigui el millor dia per parlar dels amics de Millet identificant-los amb un partit polític. No pas perquè els de CDC no en siguin amics, sinó perquè a dia d’avui no tenen un tinent d’alcalde imputat per uns negocis -pel bé de barcelona, és clar- amb el tal Millet.
    “Si totes les opcions són minoritàries, posar-li l’adjectiu a una té poc sentit, suposo que ho veus”
    Totalment d’acord. Suposo que també veuràs que posar l’adjectiu a una és el que has fet a l’article, i la meva alusió responia a aquest fet.
    Salut, i gràcies per la resposta.

    • Manuel dijo:

      Mira, a totes les normes, a totes, hi ha punts fonamentals i punts que no ho són, uns de més importants i d’altres de menys, i posar-los no és fer cap nyap. Ja li pots donar les voltes que vulguis, però (i avui als diaris hi ha més notícies que ho confirmen en escriure sobre les interpretacions del TC) els preceptes fonamentals de l’Estatut queden indemnes, que és la meva tesi, i que tu en tres comentaris encara no m’has rebatut.

      Que el finançament és el millor de la Història és fàcil de comprovar mirant-ho. Altra cosa és que t’entestis (molt a la línia de PP i CiU) de comparar situacions de crisi amb períodes expansius. Obviament, si tu tens un nivell elevat de despesa, quan venen les vaques magres ho passes pitjor que si no el tens (dit d’una altra forma, qui més ingressa té més a perdre, i en canvi la despesa és més difícil de retallar). Des d’aquest punt de vista, és normal que la crisi afecti més Catalunya que Múrcia.

      I no tinc cap problema per continuar parlant de’n Millet. Si tu et creus que algú del PSC va ajudar (o intentar ajudar) en Millet a fer negocis per tal que pogués donar-li els diners a Convergència, creu-t’ho. Però no som tan rucs. Tenim els jutges que tenim, els mateixos que mantenen Millet i Montull al carrer malgrat el que han confessat (i el que no), malauradament.

      No sé trobar l’adjectiu que em dius, però això no treu, ja que hi parlem, que pugui dir-te que em molesta profundament que hagi qui parla en nom dels catalanys, així en general, quan ningú li ha donat aquesta representació. I tu saps tan bé com jo que el twitter en va ple.

      Salut, i gràcies.

  5. popota dijo:

    Tenint en compte el que manifestes al primer paràgraf, cada cop entenc menys el que dius al tercer sobre el cas Millet i els jutges. O, més ben dit, cada cop ho entenc millor. És un cas particular de llei de l’embut.
    Pel que fa al que diu la premsa de la sentència, és la mateixa premsa que va vendre la moto del finançament, i que va vendre la moto de Millet prohom de la cultura. En els tres casos, per les mateixes raons, com bé sabràs.
    La realitat del finançament és la que és: és un nyap que no soluciona el problema que teníem, i la prova és que la generalitat, el segon any de l’entrada en vigor del nyap, és l’única comunitat que ha hagut d’ajornar pagaments de la importància del de la sanitat -fets, no paraules-, tot i que seguim essent els que paguem la broma dels que sí es poden pagar la sanitat com si fossim Rockefellers en comptes del país en fallida que som.

    “em molesta profundament que hagi qui parla en nom dels catalanys, així en general, quan ningú li ha donat aquesta representació. I tu saps tan bé com jo que el twitter en va ple.”
    Molt d’acord amb això, tot i que a mí no em molesta ni poc ni molt. El sectarisme polític forma part de la democràcia, lo trist és que els que vem apostar per un canvi i un govern d’esquerres no ens hem trobat una sola millora en aquest àmbit.
    Salut, i gràcies de nou per la resposta.

    • Manuel dijo:

      No veig la relació entre el primer i el tercer paràgraf del meu anterior comentari, sincerament, ja me l’explicaràs.

      Si el que està apuntant la premsa sobre el contingut de la sentència no és cert, ho comprovarem quan es faci pública sencera. No parlo d’opinions, parlo del que, segons ells, diu la sentència. I d’acord amb això es confirma la meva postura.

      Et torno a dir que jutjar la bondat del sistema de finançament pel que s’ingressa en un període de crisi no és massa equitatiu. Els sistema de finançament és el millor que hem tingut mai. Insuficient? Tot depén de les necessitats, ja que si tant gastes, segurament serà insuficient. I si l’activitat econòmica cau, també. I això no treu que tot sigui millorable.

      Suposo que sí, que el sectarisme forma part de la democràcia, com tantes coses dolentes formen part de la vida. De tota manera jo crec que el govern actual, amb tots els problemes que comporta la coalició de partits, sí que ha millorat la vida política (per exemple, ara podem criticar quan es gasta en informes perquè és públic, abans no ho era), tot i que a mi també m’hauria agradat anar més lluny en alguns aspectes.

      Salut, i gràcies.

Los comentarios están cerrados.