Intoxicacions online

Una de les coses que sempre m’han molestat és la facilitat amb que es pot escampar per la xarxa qualsevol cosa, en part per l’interès d’algunes persones a fer-ho i, sobre tot, pel poc criteri de la majoria dels usuaris que es dediquen a reenviar indiscriminadament tot el que reben per si de cas és veritat.

Una manifestació d’això són els hoaxes diversos, als que ja em vaig referir. Però juntament amb ells, des de fa un temps circulen per la xarxa un altre tipus de missatges que, més enllà d’intentar recopilar adreces per a fer spam (que potser també) intenten fer-la servir per a la intoxicació política pura i dura. Un missatge típic que fa temps que circula són unes pressumptes declaracions de caire racista i xenòfob del primer ministre d’Australia John Howard (posteriorment atribuides també a qui va ser-ho després, Kevin Rudd). Aquest missatge era fals, tot i que com sovint passa, tenia alguns elements que no ho eren (aquí ho expliquen detalladament).

Darrerament, han arribat al meu coneixement dos episodis més d’aquests intents d’intoxicació política. Un és el que descriu el company José Antonio Donaire en el seu blog. No m’allargaré perquè ell ho explica perfectament, però en poques paraules es tracta d’un pressumpte editorial de France Soir criticant durament el President Zapatero. Resulta que aquest editorial no va existir mai, però a Google es trobaven més de 30000 entrades sobre ell, segurament la majoria fetes per persones de bona fe que s’ho van creure.

El segon episodi és un correu rebut posant en boca de la Vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega aquestes paraules:

Ha dicho la Vicepresidenta del gobierno que es indecente que mientras la inflación es -1% ,y tengamos más de 4.000.000 de parados, haya gente que no esté de acuerdo en alargar la jubilación a los 70 años.

Després venien tot un seguit de comentaris contra els polítics, que no repetiré perquè segur que els trobeu fàcilment. A més, per no ser, no són ni originals.

Com que a mi em va estranyar que la Vicepresidenta del Govern hagués fet servir aquest vocabulari, vaig fer ús de Sant Google. I així vaig trobar aquesta carta al 20 Minutos, d’abril de 2009.

Ha dicho la presidenta de Madrid que es indecente que mientras la inflación es -1%, los funcionarios, además de tener plaza fija, tengan una subida salarial del 5% (gran mentira por cierto)

Crida l’atenció la coincidència de l’inici de la frase, tot i el canvi en la identitat de l’autora. No sé si Esperanza Aguirre va dir o no això, consti. Però el que està clar és que algú ha agafat la frase, li ha canviat l’autor i la segona part i l’ha feta circular. Perquè Maria Teresa Fernández de la Vega no ha dit mai això. En tots dos casos, a més, els comentaris que segueixen la frase són els mateixos, calcats. Si us interessa el tema, Nacho Escolar també ha escrit alguna cosa.

Veiem, per tant, que els intoxicadors aprofiten les possibilitats de la xarxa (i el poc criteri de molts usuaris) per a difondre els seus invents. És un tema que em preocupa, i per això ho vaig plantejar dissatbe als Diàlegs en Xarxa organitzats pel PSC a dos monstres en coneixement de la xarxa com Antoni Gutiérrez-Rubí i José Antonio Donaire. Tots dos van coincidir en que la immediatesa de la xarxa permet desmontar ràpidament les fal·làcies i així la credibilitat del seu autor queda en entredit. Hi estic d’acord, no podia ser d’una altra manera, però encara em preocupa com de fàcil és fer circular mentides, sobre tot quan no sé sap d’on han sortit (el que fa difícil que la xarxa castigui el seu autor) i qui les difon posteriorment ho fa de bona fe.

Tampoc no m’agradaria que semblés que tinc una visió negativa de la xarxa. Al contrari, internet és un dels grans avenços dels nostres temps, i fa possibles coses que no fa ni dues dècades semblaven ciencia-ficció. Però també té els seus perills (alguns, malauradament, més greus que la intoxicació política) i només amb esperit crític conseguirem superar-los, i no convertir-nos en víctimes de manipulacions interessades.

Així que, la propera vegada que rebeu algun missatge semblant als que he esmentat, no el reenvieu fins que no comproveu la seva autenticitat. Penseu que un dia és possible que el missatge parli de vosaltres, i segurament no us agradaria veure’l circular alegrement.

Esta entrada fue publicada en Política, Tecnologia y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

7 Respuestas a Intoxicacions online

  1. Pingback: Manuel Cáceres

  2. Pingback: Sònia Pereda

  3. Pingback: Carles Oriach i Font

  4. Pingback: MCT

  5. Coincideixo amb tu per aquests abusos que alguns fan de les xarxes. Però també cal trencar una llança en favor dels que en casos, malgrat verifiquin les informacions, segueixen els enllaços que els intoxicadors afegeixen als seus correus i puguin considerar que allò és cert. Saps també que aquests mentiders també es fan servir en la premsa i ja havia sigut una tònica habitual en èpoques en que les xarxes no existien. El mal és que habitualment es castiga al missatger i no al que ha originat la mentida. I aquí, la situació es complica.
    Per cert, fora bo que poguessis ampliar la mida de la lletra amb la que surten els teus escrits. No tinc cap problema en llegir però penso que pot haver persones que sí. Ho dic com a suggeriment.

  6. Manuel dijo:

    Evidentment, potser que tot i intentar comprovar la informació ens enredin. No som infalibles i ens podem equivocar. I coincideixo en que canvia el mitjà, però d’intoxicadors n’hi ha hagut sempre (realment, tot el que passa a la xarxa, molt probablement ha passat abans fora).

    Això de la lletra és realment un problema, perquè depenent de l’ordinador i del navegador surt diferent, i és difícil trobar la mida ideal. A sobre figura que aquesta plantilla té un butó a dalt a la dreta per canviar el tipus de lletra, però crec que no va bé, perquè quan acosto el ratolí s’amaga 🙁

    Gràcies pel teu comentari.

  7. Pingback: Tweets that mention Intoxicacions online -- Topsy.com

Los comentarios están cerrados.