Els límits de l’oposició

Jo ja entenc que en política, el govern ha de governar, i que l’oposició no està per aplaudir el govern, ans per d’oposició, és a dir, controlar el que fa el govern, proposar alternatives que consideri millors per a la resolució dels temes, etc. Entenc també que, de vegades tots podem, excedir-nos una mica, i potser fer o dir coses que no hauriem de fer.

Però tot té límits, i en relació amb la consulta de la Diagonal, alguns han ultrapassat aquests límits amb escreix. I no em refereixo a preferir o recolzar una opció sobre l’altra, o no voler cap de les dues proposades, o fer servir la consulta únicament com a eina d’erosió (com demostren les insistents sol·licituds de dimissió formulades avui pels ciberactivistes convergents avui mateix), això ja m’ho esperava d’ells. Qui no té alternatives, només pot anar a la contra.

Em refereixo a un tema molt més greu, als intents de posar en qüestió la correcció del procediment de votació, sobre tot la telemàtica a través d’internet.

La setmana passada ja van començar a preparar el terreny, fomentant el dubte sobre un procediment que abans havien aprovat (no és la primera vegada que es fan enrera d’una decisió presa si veuen que els pot comportar un rèdit polític, recordem l’AVE).

I ara, quan la votació comença, continuen amb la següent fase del pla: avui un mitjà digital publica que un ciutadà afirma haver votat fent-se passar per Alberto Fernández Díaz. Veient quin mitjà és, podeu esbrinar d’on venen els trets. Després, els mateixos ciberactivistes convergents, s’ocupen de difondre la notícia. Crec que no tenim dubtes de qui està darrera de tot això, o si més no de qui se’n vol aprofitar. La conclusió que extreuen, òbviament, és Hereu dimissió, és clar.

Potser no són conscients, ni ells ni qui ho ha fet, o qui promou aquest comportament, que el que han fet és, ras i curt, un delicte, tipificat a l’art. 401 del Codi Penal:

El que usurpare el estado civil de otro será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años.

El precepte és clar, però podeu trobar més informació aquí.

La pròpia pàgina de la consulta ja inclou una declaració responsable, per tal que ningú pugui dir que no ho sabia:

36. Què és la declaració responsable?
Per mitjà de la declaració responsable declares que ets la persona a la qual pertanyen les dades identificatives (número de document identificatiu, data de naixement), i que ets el titular del número de telèfon mòbil, i per tant la persona receptora de la clau de vot. Així mateix, declares que coneixes les conseqüències legals de l’ús fraudulent d’aquest sistema d’identificació.

Per tant, a aquests efectes tan delicte és fer-se passar per un altre en el procés de votació electrònica com fer-ho presencialment, per exemple manipulant la fotografia d’un DNI. Qui ho fa és un delinqüent, i el culpable del seu delicte és només ell. Us imagineu que enxampessin algú amb un DNI o un carnet de conduir manipulat intentant votar presencialment per un altre en unes eleccions? Què fariem, demanar la dimissió de l’alcalde o del president, o demanar que jutgin i condemnin al delinqüent?

El procediment de votació electrònica és tan fiable com altres procediments similars arreu del món, més barat, més àgil i per mi és el futur. Existeix en aquest cas, a més, una mesa de garanties de la consulta per tal de garantir la fiabilitat, la transparència i l’objectivitat del procés de consulta, i el procediment de votació telemàtica establert a l’efecte està dissenyat per a aconseguir aquest resultat, ja que o bé demana l’acreditació de la identitat mitjançant DNI-e o a través d’alguna entitat col·laboradora (suposo que si a algú li roben el DNI-e o els codis d’accés al seu banc el responsable també serà Jordi Hereu, per alguns), o bé demana acreditar-se amb la data de neixement i el número de DNI, a més d’un número de mòbil on rebre el codi de votació. Aquest número de mòbil permetra, espero, localitzar i jutjar tots els que cometin el delicte de suplantació (usurpació d’estat civil), i segur que aleshores no riuran tant. També es podria, desconec si es fa així, registrar l’adreça IP des de la que s’emet cada vot, i seria un element més de control en cas d’actuació fraudulenta.

Cap procediment és infalible. Cap. Cada dia es vulneren lleis, això és inevitable, el que cal és que els responsables afrontin el càstig pels seus actes. Votar electrònicament per un altre no és diferent de fer-ho presencialment, ni més ni menys greu, l’única cosa que canvia són els mitjans que es fan servir per cometre el frau. El que demostra que el sistema funciona és que el frau es pot detectar, corregir (tot i els problemes inicials, el Sr. Fernández Díaz ha pogut votar) i perseguir els seus autors, que és el que ara cal fer.

Qui aprofita la comissió d’actes delictius com a arma per la lluita política és tan censurable com qui els comet, encara que sigui per motius diferents. I, tot i que fa dies que sospito que alguns tenen ja previst posar en dubte la legitimitat del resultat si no és favorable als seus postulats, crec que, pel bé de tots, s’ho haurien de repensar. Hi ha coses que quan es trenquen no es poden arreglar, i una d’elles és la confiança en les institucions. Qui aspira a governar ho hauria de tenir present.

facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

9 pensamientos en “Els límits de l’oposició

  1. Pingback: Manuel Cáceres

  2. Pingback: Anna Maria Garcia

  3. Pingback: Tweets that mention Els límits de l’oposició -- Topsy.com

  4. Dues coses, Manuel:

    El Directe és tan proper a CDC com El Periódico. En segon lloc, el que han fet amb lo de l’Alberto Fernández és periodisme del bò, que és el que fan els mitjans britànics per posar en evidència els poders públics. De memòria recordo les successives posades en evidència de la seguretat a Buckingham o als aeroports, o quan The Guardian va aconseguir que els fessin un passaport a nom de Bin Laden amb foto inclosa. En fi, un 10 per a ells.
    D’altra banda, aprofito per recolzar la consulta, amb totes les seves errades i dificultats -alguns ens fem càrrec de les dificultats organitzatives que impliquen els processos de participació, ji-, i espero que se’n faci una altra pel tema del Mini-estadi.
    Salut,
    .-= Últim post al blog de popota ..Con mano izquierda 7: Perros ladradores =-.

    • Home, el Directe defensa posicions independentistes com figura que fa CDC, i en canvi El Periodico no, hi ha diferència.

      Respecte del que qualifiques de “periodisme del bò”, discrepo. Primer figura que qui fa això no és un periodista, sinó algún pel seu compte que truca al mitjà (i dic figura perquè jo no ho sé de veritat), i per tant el mitjà només li dona publicitat. I segona que això posarà en evidència els poders públics només si a aquest individu no l’enxampen, perquè si l’enxampen el que quedarà en evidència (i amb una causa penal oberta), serà ell. Com dic al post, el frau és possible amb qualsevol sistema, el que compta és que pugui ser detectat, corregit i el responsable castigat.

      I sobre el tema de les consultes, el que està passant ara confirma les meves reticències. Vull dir que molta gent no vota pel projecte que l’estàs presentant, sinó en funció de qui li presenta, i si això ha d’acabar essent com unes eleccions on els d’un color polític voten blanc i els altres negre, no serveix per als seus objectius (per això ja estan les eleccions pròpiament dites). Potser si es fa més la gent acabarà agafant una cultura de la consulta i això no passarà tant, però no hi confio massa.

      Salut, i gràcies pel comentari.

    • A mi el que més em xoca de tot això és que el mitjà digital que rep la comunicació, i els partits polítics de l’oposició, en comptes de condemnar el fet encara li riuen la gràcia al paio i critiquen el sistema.

  5. AMb aquesta qëustió l’Ajuntament de BArcelona ha emulat les consultes folclòriques seccesionistes agafant els seus pitjors vicis: la falta de serietat, el cutrerio i la manipulació amagant una opció! Fantàstic! Em temo que, amb la que està liant ZP-Tatcher la “C” arrassarà!
    .-= Últim post al blog de Arqueòleg Glamurós ..ADEU ZAPATERO! =-.

    • Es possible que la C guanyi (tot i que també poden haver sorpreses). Això és un risc des del moment que convoques la consulta i sabent com actua l’electorat en aquests casos. En el post anterior a aquest ja comento el que penso de les consultes, però ja que hi som, cal fer-ho el millor possible, i per molt que diguin tan malament no s’ha fet.

      No estic d’acord, però, en això d’amagar una opció, perquè no és cert. Obviament es publiciten les propostes en positiu, la anomenada C, que vol dir que no vols cap de les altres dues, necessita poca explicació. Es com si en unes generals algú es queixés perquè ningú fes campanya pel vot en blanc.

      Gràcies pel comentari.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *