Comencem amb les simplificacions i els tòpics

Estava jo tan tranquil ahir sentit música a Spotify (versio gratuïta i encara no social) quan entre les falques publicitàries que de tant en tant posen vaig sentir una de Convergència i Unió. I una estona després una altra. I després encara una tercera. I ja no vaig sentir-ne cap més perquè vaig tancar l’ordinador (no perquè no ho pogués soportar, sinó perquè havia de marxar, consti).

Les falques en qüestió, com en general la precampanya de CiU, tenen com a eix la idea de canvi. No hi tinc res a dir, és molt normal que els partits que són oposició agafin la bandera del canvi. Per exemple, ho vàrem fer els socialistes a les generals de 1982 (amb la campanya “Por el cambio / Pel canvi” i aquell cartell amb Felipe González amb la mirada perduda) i a les autonòmiques de 2003 (quan el PSC es va presentar en coalició amb Ciutadans pel Canvi). La idea de canvi sempre té un quelcom d’engrescador, hi ha qui canvia sovint de color de cabell i qui canvia de lloc els mobles perquè està cansat de veure’ls sempre de la mateixa manera, així que no es pot negar que és una idea atractiva. Gens original, però bona.

En canvi, no puc dir el mateix del contingut de les tres falques que vaig sentir (suposo que en deuen haver més, però jo només he sentit aquestes tres), que trobo simplistes, tòpiques i fàcils d’atacar, defectes greus per una campanya publicitària. Per qui no les hagi sentides, en una un senyor parla amb un altre queixant-se del seu meçànic, en una altra un jove es queixa a un altre de la discoteca i en la tercera que vaig sentir una senyora comentava amb una altra el seu descontentament amb la perruqueria. I en totes tres la resposta de l’interlocutor era la mateixa. Si no estàs content(a), canvia.

Sorprén, d’entrada, que a punt d’acabar la primera dècada del segle XX aquesta gent continuen repetint els mateixos tòpics de sempre: No podien ser dues dones les que parlessin de cotxes i de mecànics? O elles no condueixen ni es preocupen del manteniment del vehicle? I no podien haver estat dos homes els que comentessin si el seu perruquer o barber ho feia bé? O a ells no els (ens) importa la seva imatge personal? Doncs sembla que no, per alguns els cotxes són coses d’homes, i a les dones les preocupa sobre tot poder lluir un bon pentinat. Típic, tòpic i bona mostra del rol que el primer partit de l’oposició assigna a cada gènere. Lamentable.

D’altra banda, són escenes molt fàcils de tornar en contra seva: jo en sentir parlar del mecànic i el cotxe no he pogut evitar pensar en un cotxe atrotinat perquè el seu anterior propietari (o potser és més encertat dir xofer) no cuidava gens ni mica el motor, ni la suspensió, ni li feia el manteniment adequat, ni molt menys li feia millores. El portava molt al túnel per tal que tingués bon aspecte exterior que amagués les seves mancances interiors, però pel que fa a la mecànica, res, tot just li canviava l’oli, i anar fent mentre funcionés. Llàstima que, en passar els anys, el cotxe ja no pot més, la manca continuada de manteniment ja no es pot amagar, i no hi ha mecànic que l’arregli. I què dir de la discoteca: m’ha vingut al cap un d’aquells locals que no actualitzen mai ni la decoració ni la música, quedant-se encorats en el passat, demodés, de forma que quan els agafa un nou encarregat és molt difícil aconseguir tornar a posar-los de moda, malgrat inverteixi molt per a fer-ho, i el problema és greu, molt greu, perquè no podem canviar de discoteca, és LA NOSTRA discoteca.

Finalment, xoca veure com, en comptes de donar arguments, en comptes de dir què fa malament o què no fa el govern actual, què faria millor, que faria diferent o que no faria qui vol ser govern, és a dir, què pot oferir més enllà de boniques paraules, es torna a caure en el plantejament més elemental: no estic content, el canvio, i prou. Raonaments, arguments? No gràcies, massa complicat.

Ja ens podem omplir la boca després parlant de elevar el nivell del debat polític, de fomentar l’interès de la ciutadania, d’incentivar la participació en els afers públics, que si després acabem fent campanyes publicitàries que se suposa que són de política però que fàcilment podrien ser d’un detergent (amb els meus respectes per als detergents), l’únic que aconseguirem serà desinterès i passotisme. I això més que començar s’hauria d’acabar.

Esta entrada fue publicada en Política y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

4 Respuestas a Comencem amb les simplificacions i els tòpics

  1. Pingback: Manuel Cáceres

  2. Pingback: Tweets that mention Comencem amb les simplificacions i els tòpics -- Topsy.com

  3. Pingback: Manuel Cáceres

  4. Pingback: Carme Sánchez Martín

Los comentarios están cerrados.