Ja fa uns quans anys, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar la implantació de la zona d’aparcament controlat coneguda com a àrea verda, com a mesura per a millorar la mobilitat a la ciutat i l’aparcament per als residents, en dificultar l’accés al centre urbà dels vehicles de fora de Barcelona.

No cal tenir molta memòria per a recordar les crítiques que la mesura va rebre aleshores, provinents dels NIMBYs de sempre, els que no volen que es faci res, i dels grups polítics que habitualment els fan costat, de vegades de forma declarada, de vegades dissimulant, com en aquest cas (així passi el que passi sempre guanyen). Sí, m’estic referint als nois del Sr. Trias, per si algú té dubtes.

Aquestes crítiques (i no només crítiques, perquè tambè es van produir sabotatges de les màquines expenedores de tíquets), no tenien cap raó vàlida, com acostuma a passar, i per tant la seva argumentació tenia com a eix fonamental el que acostuma a tenir en aquests casos: dir que no serviria per res, i que només la motivava l’afany recaudatori (retret que ja sabem que serveix per tot, i que de tant fer-se servir ja fa pudor).

El cas és que, anys després, l’àrea verda arriba a la major part de la ciutat, després d’haver anant estenent-se d’acord amb els veïns i veïnes de cadascun dels barris i, sovint, a petició seva. Ahir mateix una assemblea de veïns i veïnes del Poblenou, després d’un procés obert ja fa temps, va aprovar la seva aplicació amb els mateixos arguments que abans he esmentat: la millora de la mobilitat i de l’aparcament per als residents. Tothom ho té clar (he sentit la notícia per la ràdio, inclús declaracions del president de l’associació, però a hores d’ara cap mitjà digital la publica, curiosament, segur que si hagués estat al contràri, és a dir negativa, seria portada)

I ara què? On són tots els que la criticaven, els que deien que no serviria per res, els que haurien permès el col•lapse circulatori, els de l’afany recaptatori? Ara xiularan, miraran cap a un altre lloc i posaran cara de no haver trencat mai un plat … i a la propera ocasió, tornaran a arrenglerar-se amb els NIMBYs i a posar pals a les rodes de qualsevol intent de transformació de la ciutat, per necessari que sigui, encara que hagin de recòrrer a les tàctiques més barroeres, com fan ara quan escampen la sospita sobre el sistema de votació de la consulta de la Diagonal que fa temps que coneixien i van aprovar. Tot s’hi val.

És una manera de fer política, però no és la meva.