Diàleg telemàtic amb Miquel Quintana (III)

Contesto Miquel el teu apunt d’avui, i crec que, aquesta vegada sí, podré ser més breu. Com deia fa un parell de dies, trobo que és bona cosa poder contrastar opinions, sigui en aquest format llarg dels apunts creuats, sigui per la via més immediata del twitter.

Jo crec que cal escoltar al ciutadà, efectivament, igual que crec que no cal atiar les seves pors per qüestions purament partidistes, com al meu parer ha passat en el tema del TGV que esmentes, aprofitant el lamentable episodi de l’esvoranc del Carmel. D’entrada t’he de dir que si no som capaços de fer un tunel segur pel centre de Barcelona tal com està l’enginyeria avui dia, ja podem plegar. Així de clar. Per això, el projecte del TGV pel centre va ser el que les Administracions, de tots els colors, van aprovar inicialment, perquè senzillament era el millor, tant per permetre que el tren travesés la ciutat com pel que representa de millora per rodalies alliberar el túnel del carrer Aragó.

Per què hi ha un canvi d’opinió? Perquè uns veïns dels carrers per on se suposa que ha de passar el tren, quan encara no s’ha decitit el trajecte exacte, es queixen (no volen tenir les molèsties pròpies de qualsevol obra ja que no els beneficia especialment, i tenen pels fets del Carmel) i CiU i PP veuen en aquest tema (com en d’altres semblants) un arma d’erosió del govern. Quan parlem d’una obra que beneficia no només Barcelona, ans la seva conurbació i tot Catalunya, no crec que la darrera paraula l’hagin de tenir els pocs veïns que tindran les obres a prop Ells poden exigir una obra segura i amb les mínimes molèsties (que existiran, és inevitable), però no poden decidir per tots. Si sempre s’escoltés els interessos particulars dels que tenen l’obra més a prop, no es faria res (veus, això és una de les coses que us retrec sovint). Jo crec que han de tenir preferència els interessos globals, de ciutat i/o de país, i fomentar el NIMBYSme no porta enlloc.

Després va venir el tema de la Sagrada Família, que heu agafat con excusa, però que no és l’origen de l’oposició al traçat, que és molt anterior (és fàcilment comprobable).

En tot cas, els partits que conformen el govern municipal, en un exercici de coherència que altres no han fet, es van presentar manifestant el seu suport a aquest traçat a les eleccions del 2007 -i van guanyar-les-, perquè pensàvem i pensem que és el millor per tots, encara que suposi assumir un desgast electoral. Si preferiu dir que volem fer la punyeta o empipar a la gent per tal que no ens voti, o que la Sagrada Família caigui, vosaltres mateixos, però no som tan rucs.

I els pronunciaments posteriors del Ple Municipal i del Parlament de Catalunya no deixen de ser sengles brindis al sol, ja que el traçat del tren no és de la seva competència. Democràcia, company, també és respectar les regles competencials. Ja veuràs que no passarà res, i aleshores ningú se’n recordarà dels que s’hi han oposats per motius partidistes.

Que jo critiqui les mancances dels governs de CiU no vol dir que pensi que no han fet coses bé, o inclús algunes molt bé. Però si ja només amb la crítica m’allargo, imagina’t si em dedico a tirar-vos flors. A més per això ja esteu vosaltres. Igualment penso (no espero que ho reconeguis) que aquest panorama tan negre que ara pinteu no us el creieu, i que sabeu que s’han fet coses bé i que en alguns camps el país està millor que el vau deixar. I a la inversa, jo tinc al cap coses que el meu partit ha fet i que no m’han agradat, igual que segur que tu tens alguns retrets a fer-li al teu. Potser algunes d’aquestes coses negatives no les direm en públic, però les diem allà on les hem de dir. La política, com la vida, és un joc de matisos, no tot és blanc o negre, i sovint quan escrivim un apunt (no diem ja al twitter) hem d’anar per feina i prescindir una mica d’aquests matisos, que sabem que hi són, per centrar-nos en la crítica, cadascú en el nostre rol.

La veritat és que la crítica que jo recordo que feia el PSC a l’Eix Transversal no era per la seva construcció, ans pel contrari, per com de lentament es va construïr (em sembla que va trigar 18 anys), de forma que en acabar-se ja era insuficient (de tota manera parlo de memòria, no podria assegurar que alguna vegada no hagués existit la crítica que dius). I de Bracons, jo crec que el PSC hi estava a favor, altra cosa són grups ecologistes o els socis de govern, però jo d’ells no responc en aquest tema. Saps que també estan en contra de la B-40 i en canvi el PSC no ho està. I cosa semblan passa amb la MAT (que, per cert, crec que CiU utilitza com a arma malgrat saber que és necessària).

No nego el suport de CiU a algunes lleis al Parlament de Catalunya, de fet, al meu apunt d’ahir posava de manifest que malgrat el que surt a la llum són les discrepàncies, en moltes institucions es prenen acords que inclouen govern i oposició. L’exemple més anomenat és la Llei d’Educació, però n’hi ha més (i penso que quan això passa és perquè tothom renuncia a una part del seu projecte, i per tant tothom té la seva part de mèrit). Sí que crec que CiU està més disposada a donar oxígen al PSOE a Madrid que al PSC, o al govern tripartit, aquí, i que per tant té un esperit més constructiu allà que aquí. I també ho trobo lògic, no creguis, perquè aquí CiU és la principal força d’oposició, i en canvi a Madrid aquest paper el té el PP, i el de CiU és diferent.

Si la situació de la Generalitat és millor o pitjor, és un tema opinable (i no generalitzable, encara que globalment estigui millor o pitjor, la situació tema per tema pot ser diferent). Es clar, jo deixo a banda els efectes de la crisi, pels motius que ja saps. I que la situació sigui millor, no vol dir que sigui perfecta. Per seguir el teu exemple, s’han fet moltíssimes escoles si ho comparem amb el període anterior, però això no vol dir que ja n’hi hagi prou, ni que a tot arreu estiguin molt bé, i el mateix podem dir en altres àmbits (consti que el tema recepta electrònica no el conec). De tota manera, reitero el meu convenciment que la crisi té molt a veure en tot això.

Els dels cèntims del twitter en relació amb la puja de l’IVA era jo, no en Donaire. Però és que és cert. Que l’IVA dels pantalons passi del 16 al 18%, vol dir que uns pantalons de 30 € (que inclouria un IVA del 16%) passarien a costar 30,52 €, és pura matemàtica.  Com deia, si algú en demana més, s’està aprofitant. I algunes empreses han manfiestat que ho absorbiran (òbviament el govern no pot obligar, però elles poden fer-ho). Sobre la morositat estic d’acord amb tu, i en tot cas, com dius, veurem com va tot.

I sobre el tema dels referèndums, jo crec que la llei és un avanç, tot i que he de confessar-te que crec que dels referèndums s’ha de fer un ús molt restringit.

Bé, segur que hi ha més discrepàncies, i algun acord, però és tot per avui.

Esta entrada fue publicada en Política y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

2 Respuestas a Diàleg telemàtic amb Miquel Quintana (III)

  1. Pingback: Manuel Cáceres

  2. Pingback: Tweets that mention Diàleg telemàtic amb Miquel Quintana (III) -- Topsy.com

Los comentarios están cerrados.