Quan la naturalesa es desferma

Quan han passat dos dies des del temporal de neu que dilluns va afectar una bona part del nostre país, s’espera que al llarg del dia d’avui la gran majoria de les localitats afectades recuperin la normalitat, i la vida torni a la seva quotidianitat. Ara començaria a ser, doncs, el moment de fer balanç del que va passar i estudiar les seves causes.

Hi ha ciutadans que han tingut greus problemes: de mobilitat, de manca de subministrament elèctric … sé el que és. I ho sé perquè em va tocar viure’ls en primera persona aquell no tan llunyà 14 de desembre de 2001. Servei dels FGC interromput, manca de llum a l’andana de l’estació de Provença (el que va causar que ens fessin abandonar-la pel perill de caiguda a les vies), demora de més de tres hores fins que finalment vàrem poder pujar a un tren (no us explicaré en quina situació ens trobàvem allà dins). Vàrem arribar a casa passades les onze de la nit … per descobrir que no hi havia subministrament elèctric (ni, en conseqüència, calefacció, aigua calenta, ni cap manera de cuinar que no fos el càmping gas de les emergències), situació que es va mantenir fins més o menys les 6 de la tarda de l’endemà. Sí, va ser aquell dia recordat per tothom, entre d’altres coses, perquè mentre això passava l’aleshores Conseller en Cap, Artur Mas, estava de festa en una discoteca.

Però no, no és la meva intenció ara criticar aquella actuació, potser poc estètica però a la vegada amb una mínima repercusió sobre la solució dels problemes de la ciutadania, perquè el Sr. Mas no tenia cap vareta màgica que pogués fer servir per solucionar la situació. Ni cal recordar que aleshores, com ara, l’oposició de torn va criticar el govern, i el govern de torn, com ara, es va defensar com va poder. No diré tampoc que els adversaris polítics ho van fer malament i els meus ho han fet bé, això fora massa simplista i segurament injust, perquè tot té molts matisos, sense que això vulgui dir que totes les actuacions siguin iguals.

El que realment voldria és fer, com altres vegades, una crida a la responsabilitat. Perquè hi ha dues coses sobre les que no tinc dubtes: la primera és que tota activitat humana és perfectible, sempre es pot fer alguna cosa millor del que es va fer; la segona és que quan la naturalesa es desferma, per moltes coses que fem, SEMPRE té conseqüències.

Vivim en una societat a la que l’encanta buscar culpables de tot. Sembla com si, quan trobem algú a qui penjar-li el mort, el mal fos més fàcil de portar. I, no per casualitat, sempre busquem aquest culpable de portes enfora: fora del país, fora de la comunitat o grup o, en darrer terme, fora de nosaltres mateixos. I fóra bo fer aquesta búsqueda de culpables al contrari, és a dir, començant per un mateix. Perquè no tinc gaire clar que molts dels que van patir els efectes del temporal actuessin amb la diligència que hauria estat d’esperar tenint en compte les previsions meteorològiques. I el pitjor és que no només es van perjudicar ells, sinó que, per exemple en obstaculitzar les vies de comunicació, van perjudicar els altres. Em temo que va haver molts viatges evitables (no només en vehicle privat, també en transport públic), i molts conductors que es van llençar a la carretera amb vehicles mal equipats o sense actualitzar la informació de la via. Indignem-nos, si cal, però comencem per nosaltres mateixos.

I que ningú pensi que amb això tracto de disculpar les companyes de subministrament o transport, i molt menys les autoritats. Com he dit abans, tota actuació és millorable, i segur que la seva també. Jutgem-la, doncs, igual que hauríem de jutjar la nostra, sense demagògia fàcil, sense caure en quelcom semblant a la frase que els italians han fet famosa: piove, porco governo! donant-los la culpa de tot el que passa per la senzilla raó que són el govern. A diferència de les divinitats, els governs no són omnipotents. Pensem en el que el govern va fer, en el que creiem que podria haver fet i en com aquesta acció hauria evitat, alleujat o reparat els efectes del temporal en les persones i els béns. I si ho trobem, denunciem-ho i demanem responsabilitats a qui les tingui, faltaria més.

Però no ens enganyem, amb una nevada com la de dilluns, inclús els paísos més acostumats a aquest fenòmen atmosfèric (i nosaltres, m’atreviria a dir que sortosament, no ho som) es veuen immersos en major o menor mesura en un caos impossible d’evitar. Ja pots posar-hi llevaneus a dojo (a Barcelona n’hi havia catorze), que sempre hi haurà carrers o carreteres intransitables. Igual que no és possible evitar que la neu, directament o indirecta, fent caures arbres, per exemple, afecti catenàries o conduccions d’electricitat. No ho és.

I és que quan la naturalesa es desferma, el millor, per qui s’ho pugui permetre, és fer el que recomanen als països mes habituats que nosaltres a això: quedar-se a casa (com vaig fer jo, en el meu cas l’experiència va ser un grau).

Esta entrada fue publicada en Política, Societat y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

4 Respuestas a Quan la naturalesa es desferma

  1. Pingback: Manuel Cáceres

  2. marti dijo:

    Com es pot estar tant inegrat al sistema i al discurs oficial? O sigui q és normal q les torres de alta tensió es dobleguin com mantega? Sort q no hi havia ningú a sota! I per 10 cm de neu! Amb què estaven enganxades? Amb plastelina?

    El q passa en aquests casos no és «anecdòtic» és un reflex de com s’ha privatitzat tot, fins i tot els serveis bàsics, com aigua, llum, gas… El manteniment de les infrestructures ja no obeeix a un criteri objectiu, sinó als beneficis de una empresa. És el segon cop en pocs anys q una part important de la població es queda sense llum, q la industria, comerç i transports es paralitzen.

    Espera 20 anys i en un cas semblant, les elèctriques només donarant llum a qui pagui per avançat. Abans quan plovia fort s’inundava el centre de barcelona, quan va interessar ho van arreglar, pero pel turisme, no per nosaltres. Ara ja pot ploure fort q està tot b.

    Apa doncs, només t’ha faltat posar-hi la paraula democracia.

    • Manuel dijo:

      Crec que he deixat clar que el fet que molts ciutadans hagin estat irresponsables no treu que pugui haver altres responsabilitats. Pensa que jo em referia principalment a les persones que van quedar aïllades a la carretera, i no evidentment a les que es van quedar sense electricitat, que no tenen cap culpa.

      Ara cal veure quines són les causes del que ha passat: mal disseny, manca de manteniment, força major o una mica de tot. Ens agradi o no, hi ha conseqüències casi inevitables, o només evitables a uns costos astronòmics (costos que, no ens enganyem, al final acaba pagant el consumidor) i criticar les coses després que passen és molt fàcil. Reitero: cal investigar les causes i si ha responsabilitats, exigir-les.

      I celebro que algú recordi que Barcelona no ha deixat d’inundar-se per casualitat, sino perquè es van fer dipòsits per regular l’aigua quan plovia fort. Dir que es va fer pel turisme em sembla gratuit, perquè molts dels llocs que s’inundaven i ara ja no s’inunden no són el centre ni hi passen turistes, però pots pensar el que vulguis, perquè el cert és que, objectivament parlant, això ha beneficiat molts barcelonins i barcelonines, que és del que es tracta.

  3. He fet un post amb un punt de vista similar! Quina mania de buscar culpables polítics a desastres naturals!

    QUE DIMITEIXI SANT PERE!
    .-= Arqueòleg Glamurós´s last blog ..Qui és el culpable de la nevada?? =-.

Los comentarios están cerrados.