Escoltar per aprendre

Debat 1 Causa ComunaEscric això des del primer plenari de la Conferència Oberta de Causa Comuna. Com diu al seu bloc, es tracta de fer servir el mètode de la intel·ligència col·lectiva per tal de contribuir a l’elaboració col·lectiva de noves alternatives, idees i propostes per Catalunya. I com ha dit el President Montilla, hem vingut aquí a escoltar, a escoltar sobre tot a gent aliena al partit, però amb coneixement dels temes de debat, per tal de saber què en pensen i què creuen que necessita la Catalunya del futur.

Els sis debats tracten de temes prou engrescadors: Què esperem de la educació avui, Els joves: motors de la participació, Bones pràctiques i innovació social, El catalanisme del segle XXI, Després de la crisi: reptes i oportunitats i Ciutadania, diversitat i cohesió: la Catalunya gresol. Tots molt interessants, i relatius a temes d’indubtable interès en el moment actual.

La llàstima és que com són debats simultanis, només pots ser-hi a un, el que implica no poder seguir els altres cinc :-(. I posats a triar, he triat el primer: Què esperem de la educació avui. M’interessa l’educació, sóc membre del Consell Escolar de l’escola de la meva filla (i a partir del curs vinent també del meu fill). Per cert, l’únic pare (la resta són mares). Però no només m’interessa l’educació perquè tinc fills en edat escolar. Crec que l’educació és l’arma més potent que tenim per a aconseguir una societat més justa. L’educació trenca les barreres socials i crea ciutadans i ciutadanes amb igualtat d’oportunitats, i és per això que considero fonamental que tothom, independentment del seu origen, pugui accedir a una educació de qualitat.

He tingut l’ocasió de sentir diverses veus, veus majoritàriament de persones alienes al partit, perquè a això hem vingut, per molts que alguns des del desconeixement (i temo que també des del sectarisme) vulguin fer broma. I el que he sentit m’ha agradat, perquè comparteixo moltes de les idees que s’han expressat des d’àmbits molt diversos. No les repetiré ara totes, una bona part les he tuitejat, però sí vull recuperar algunes (la transcripció no és sempre literal, però crec que el contingut és correcte):

  • Ricard Aymerich (Mestre i psicòleg. President de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya): “Cal reconèixer el paper fonamental de l’escola en l’acollida de tot tipus d’alumnat”
  • Ramon Burgués (Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell): “El coneixement és la base tant del progrés social com de l’individual”
  • Efrén Carbonell (President de la Coordinadora de tallers per persones amb discapacitat psíquica. Director del centre d’educació especial Asspassim): “El sistema ha de ser capaç de donar una resposta humana i de qualitat a tothom”
  • Pere Darder (Doctor en Ciències de l’Educació. President del Consell Escolar de Catalunya): “L’escola ha de potenciar la identitat personal. Ha d’educar persones, no masses. “
  • Pere Darder: “Cal educar en el compromís responsable. Es parla molt de culpa, i poc de responsabilitat”
  • Pere Darder:”Cal educar totes les dimensions de la persona, integrant aspectes diferents. Hem de fer, pensar i sentir”
  • Pere Darder: “La vida és complexa, i cal fer-hi front, no simplificar. L’escola no es limita a ensenyar, també educa. “
  • Miquel Angel Essomba (Pedagog. Director del Centre UNESCO de Catalunya-UNESCOCAT): “L’educació és un element important per la cohesió social. “
  • Miquel Angel Essomba: “El país ha de ser capaç de donar feines adequades a la qualificació de les persones. “
  • Xavier Melgarejo (Psicòleg. Director de l’Escola Claret): “Cal encaixar família, sistema escolar i entorn socio-cultural, que han de treballar coordinadament. “
  • Xavier Melgarejo: “Responsabilitat, esforç i disciplina són valors que han d’estar al cor del sistema educatiu.”
  • Joaquim Prats (Doctor en Història Moderna. President de l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya, AQU Catalunya): “El sistema ha d’ajudar molt més qui més ho necessita. No ha de ser igualitari.”
  • Joaquim Prats: “Hem guanyat el repte de la quantitat. Manca ara el de la qualitat.”
  • Dolors Rius (Secretaria general del Departament d”Educació de la Generalitat de Catalunya): “S’ha de reconèixer i incentivar el paper fonamental de lideratge dels equips directius.”
  • Dolors Rius: “Cal acabar amb la falsa dicotomia ensenyament púlic vs. ensenyament privat. El sistema és únic.”

Després, han tingut lloc vuit microdebats sobre temes relatius a l’educació (on no he participat) i ara, després del dinar, estem al plenari on s’exposen conclusions de tots els debats.

Però, llevat que a la cloenda algú deixi anar alguna de grossa, em temo que, lamentablement, els mitjans de comunicació dedicaran poc espai a aquest acte. Després, aixo sí, diran que els partits polítics van a la seva, que no connecten amb els ciutadans, i uns altres tòpics del mateix estil.

Us deixo amb el vídeo d’una part de la intervenció del President Montilla aquest matí:

Esta entrada fue publicada en Política y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

8 Respuestas a Escoltar per aprendre

  1. Marc Fargas dijo:

    al TN d’aquest migdia i a BTV.
    .-= Últim post al blog de Marc Fargas ..The dignity of Catalonia =-.

    • Manuel dijo:

      Marc, no ho he vist (encara sóc aquí) però, què ha sortit? Montilla o Hereu parlant, o els debats? No cal que em responguis, que ja ho sé. Acabats els parlaments inicials, les teles han marxat.

  2. Pingback: Causa Comuna

  3. Pingback: Raquel Querol Bello

  4. Pingback: Raquel Querol Bello

  5. Pingback: Tweets that mention Escoltar per aprendre | Sic Transit Gloria Mundi -- Topsy.com

  6. Si, si, moltes xerrades i molt debat i la primera proposta electoral del PSC que he escoltat és el copagament sanitari!!! Peró a qui convideu als vostres aplecs? A convergents? A Sala i Martín?
    .-= Últim post al blog de Arqueòleg Glamurós ..Celibat i abús de menors. =-.

    • Manuel dijo:

      Home, això del copagament no és nou d’ara. Ja fa temps que se’n parla. I evidentment no és res popular, ni que agradi. Però crec que un dels principals riscos per a l’estat del benestar no és l’ús, sinó l’abús, que moltes persones (de totes les classes socials) en fan. Si el copagament serveix per a reduïr l’abús, i no per dificultar l’accés a la sanitat pública de qui la necessita, és una opció a contemplar. I no m’esmentis a Sala i Martin, que m’agafen esgarrifances …

Los comentarios están cerrados.