Arbres mal dissenyats?

El Consorci Forestal de Catalunya qualifica de catastròfica l’afectació de la nevada de la passada setmana sobre els boscos del Gironès, Baix Empordà, Osona, Vallès Oriental, Selva i nord del Maresme.

Diuen que la nevada ha trencat i doblegat arbres joves, ha arrencat i trencat peus d’arbres i ha fet caure branques de les copes. Déu n’hi do!

Trobo que aquests que des del seu despatx i a posteriori o veuen tot tan clarament (però que quan manaven no eren tan clarividents, sembla que al cap i a la fi tots som humans), ja triguen a demanar responsabilitats. A qui? No sé, potser al Conseller d’Agricultura per no fer el manteniment dels arbres, o per no obligar als propietaris (la majoria de boscos són privats) a fer-ho, ja que pel que sembla un Govern pot obligar a tothom a fer el que digui, passant-se pel forro les lleis, perquè com ja he dit alguna vegada per segons què aquí som més comunistes que Lenin. O potser podrien demanar-li explicacions al responsable que aquests arbres estiguin tan mal dissenyats que no aguantin una nevadeta de no res (això els que creuen que hi ha un responsable que els ha dissenyat intel·ligentment, cosa que molts dubtem). El cas és trobar un responsable, perquè segons algunes lògiques, si s’ha esdevingut alguna desgràcia (i així ha estat en aquest cas), algú ha de tenir la culpa, allò del cas fortuït o la força major que ens ensenyaven a la facultat, sembla que només servia per omplir planes dels llibres, perquè no s’aplica mai. I per alguna estranya raó, al final de la cadena sempre trobarem al polític de torn a qui penjar-li el mort de que la natura ens hagi obsequiat amb aquesta manifestació del seu poder, sigui per culpa in eligendo, in vigilando, o per l’article 29.

Bromes a banda, amb aquest comentari irònic només vull posar de manifest com és de fàcil demanar responsabilitats a posteriori, i com és de difícil preveure les coses excepcionals abans que passin, precísament per això, perquè si no, no ho serien, d’excepcionals. I consti que sóc decididament partidari de demanar responsabilitats, però no una responsabilitat objectiva, que partint del resultat lesiu conclogui que necessàriament ha d’haver algun culpable, sense aturar-se a trobar el nexe causal entre causa i efecte. Jo vull trobar, si hi són, responsables basant-me en les accions i en les omissions de cadascú, partint del coneixement de la situació que tenien, o haurien d’haver tingut, abans dels fets, i demanant a cadascú una diligència a l’alçada de la seva posició (a més alta posició, més diligència). I això val tant pel que va succeir el dia de la nevada com per les tasques posteriors de reparació de les destroses.

Potser és deformació professional de jurista, però en aquest món on tothom es veu amb cor de ser fiscal, jurat i jutge, i es dicten sentències socials sense ni tan sols preocupar-se de conèixer els fets, al més pur estil dels linxaments del far west, crec que unes dosi de seny no van mai malament.

Esta entrada fue publicada en Política, Societat y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Una Respuesta a Arbres mal dissenyats?

  1. Pingback: Manuel Cáceres

Los comentarios están cerrados.