Potser la frase que més destaca la premsa de les que va dir Artur Mas en l’acte que va tenir lloc ahir a Barcelona, va ser la següent (la recullo de El Periódico):

Serà el Govern de la majoria, de la gent més preparada, entusiasta, més sòlida, que tingui alguna cosa important per aportar. Si aquesta gent és de CiU, millor. I si algú és millor i no és de CiU, l’aniré a buscar.

Trobo que és una frase força desafortunada, tant pel que diu, com pel que, sense dir-ho, comporta, tant si el que ens vol vendre és alguna cosa nova com si el que fa és reiterar quelcom ja sabut.

Anem a veure: els governs de Convergència (i Unió) durant vint-i-tres anys no estaven formats per la gent que ells consideraven (no vol dir que ho fossin) la més preparada i més sòlida, fossin o no militants de Convergència? Això és el que hauria d’haver estat, oi? Doncs si realment va ser així, el Sr. Mas ens està dient una obvietat, i per aquest viatge, no calen aquestes alforges ni tanta parafernàlia.

Com que no vull pensar que una ment tan preparada com la del Sr. Mas es dediqui a dir obvietats com si fossin grans principis (allò de solemnizar lo obvio que tant feia Aznar, segons encertadament va dir Felipe González), hauré de creure que en realitat això que ens diu ara és novedós, i representa un canvi respecte dels anteriors governs de CiU, governs en els que el Sr. Mas va ser Conseller, i fins i tot Conseller en Cap. El que em fa concloure que el Sr. Mas està reconeixent que en els governs de CiU des de 1980 fins 2003 no hi havia gent preparada, ni sòlida, ni amb coses importants per aportar, o bé que només buscava la gent preparada, sòlida i amb coses importants per aportar, dins de Convergència, mai fora.

No està malament que ho reconegui, tot i que hauria estat millor que aleshores hagués comptat amb gent més preparada, potser així la seva tasca de govern tindria més fites per a recordar que TV3 i un Eix Transversal que quan es va acabar ja era insuficient.

Interpretacions a banda, lamento veure (i ara ja deixo el to de broma) que el Sr. Mas també participa del discurs antipartits que tant d’éxit té darrerament, que aquest i no altre és el missatge subliminal que les darreres paraules del paràgraf reproduït transmeten. I quan dins un partit es cau en això, o bé creus molt poc en el teu partit (i ell ho sabrà millor que jo, però estic convençut que hi té gent molt vàlida, encara que jo no comparteixi les seves idees), o bé és que et limites a seguir la direcció en la que bufa el vent, i no sé què és pitjor.

Parlem clar: en l’hipotètic cas que el Sr. Mas arribés a governar, faria el seu equip amb gent que participés de les idees presents en el seu programa electoral (llevat que volguès trair la voluntat dels electors), i això vol dir gent ideològicament propera, raó per la que el fet que militessin o no a Convergència no tindria cap importància. La inclusió d’independents als governs no és un invent de Mas (ni de Sarkozy), ho han fet i ho fan tots els partits des de sempre (un exemple és l’actual govern de l’Estat, amb diversos ministres independents, que no vol dir que siguin precísament els millors del govern). Però sempre són gent propera, evidentment.

Hi ha independents que segueixen fil per randa les consignes, i hi ha militants d’un partit que no per això perden la seva capacitat crítica individual. Per mi (i d’aquestes coses al PSC també en sabem, creieu-me), que una persona sigui independent no és un valor per se, és únicament una persona que, compartint bona part de l’ideari (repeteixo, ni Mas ni ningú faria Conseller algú que no volguès aplicar el seu programa), no ha volgut agafar el compromís d’incorporar-se al partit com a militant. Ho respecto, però no per això l’admiro, ni crec que això hagi de ser un plus. Alguns pel que sembla creuen que sí.