V

VFa uns dies vaig tenir ocasió de veure l’episodi pilot de V, remake de la sèrie del mateix nom dels gloriosos 80. No sé hi ho he escrit ja, però m’encanta la ciència ficció, i sempre que puc, fins on m’arriba el temps, segueixo les sèries que posen per televisió. Malauradament, els nostres programadors televisius semblen pensar que on estigui un bon programa del cor, amb molt de marujeo i de xafarderia, no hi ha ciència ficció que valgui i les sèries del gènere son escases als canals generalistes, però per sort tinc el Digital + amb més oferta de la que puc absorvir.

El cas és que aquest episodi em va fer pensar en com han canviat les tendències en els poc més de vint-i-cinc anys que separen ambdues sèries. D’entrada els visitants ja no porten aquells vestits arrapats de color vermell que permetien seguir les corbes de Diana (Jane Badler) o Lydia (June Chadwick), que eren un dels alicients de la sèrie, no ens enganyem (he de dir en el meu descàrrec que jo tenia vint-i-pocs anys, i les prioritats a aquesta edat no són les que tinc ara). De tota manera, tampoc em va semblar que la líder visitant de la sèrie actual, de nom Anna (Morena Baccarin, la de la foto) tingui aquestes corbes, així que amb el nou look actual, entre la roba que es porta ara i la de Gattaca, no perdem gaire. També el disseny exterior i sobre tot interior de les naus és molt diferent, ara molt més neutre, sense tant de llumet (tot i que jo trobo que hi ha un gran malbaratament de l’espai, i per tant de l’energia necessària per al funcionament de la nau, però bé, allà ells).

Pel que s’ha vist al pilot (que pel que jo recordo avança bastant més ràpid que a la sèrie original), el paper protagonista de líder de la resistència que abans tenia la doctora Julie Parrish (Faye Grant) ara sembla recaure sobre una agent anti-terrorista del FBI, Erica Evans (Elizabeth Mitchell), que a més no està a Los Angeles, ans a Nova York. Indubtablement, l’11-S i la presència del terrorisme en la primera plana de l’actualitat mundial segurament han tingut a veure en aquesta elecció.

V Sèrie OriginalUn periodista torna a tenir un paper protagonista, si al 1983 era Mike Donovan (Marc Singer) ara és Chad Decker (Scott Wolf), tot i que mentre Mike Donovan estava decididament en contra dels visitants, Chad Decker sembla més aviat col·laboracionista, així d’entrada.

I també tenim el llangardaix bo (des del punt de vista dels humans, perquè des del punt de vista dels visitants el deuen considerar un traïdor), que en la sèrie actual és negre (tenint com a president els EEUU a Barack Obama, què menys) i s’anomena Ryan Nichols (Morris Chestnut), amb el mateix rol que va tenir a la sèrie original Willie, així, sense cognoms, perquè no era un infiltrat (Robert Englund, l’actor que va donar vida a Freddy Krueger en l’inoblidable A Nightmare on Elm Street, de la que per cert s’estrenarà un remake aquest mateix any ). I consti que a la sèrie original també hi havia un personatge negre, Elias Taylor (Michael Wright), membre de la resistència i antic lladre, guanyat per la causa gràcies a la mort del seu germà.

Finalment, i això no sé com interpretar-ho, a la nova sèrie sembla que tindrà un paper protagonista entre la resistència un capellà, Jack Landry (Joel Gretsch). Potser és un intent de millorar la imatge de l’esglèsia catòlica després dels repetits escàndols protagonitzats per alguns dels seus membres?

En fi, veurem què dona de si la sèrie. Qui vulgui seguir-la per Digital +, té una cita els dijous a les 22:15 hores al canal TNT (dial 24) a partir del 14 de gener, quan repetiran el pilot.

Esta entrada fue publicada en Reflexions gratuïtes y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

4 Respuestas a V

  1. Pingback: Manuel Cáceres

  2. Quan era petit em feien molta por!!! No vaig poder veure mai un capítol sencer!!

    • Manuel dijo:

      Doncs ara tens l’oportunitat de veure-la, tot i que com dic aquest remake té moltes coses diferents de l’original.

      A veure si també ensenyen com mengen ratolins, amb el que han avançat els efectes especials, segur que no queda tan malament com aleshores.

  3. Pingback: Manuel Cáceres

Los comentarios están cerrados.