Diferents països, les mateixes excuses

Llegeixo avui a El Periódico, que la CEOE esgrimeix contra la llei del tabac 200.000 comiats. De què em sona això? penso. Ah ja! És el mateix que deien a Irlanda els opositors a la prohibició total del tabac als llocs públics. Un advertiment que no es va fer realitat, com ja vaig comentar en aquesta entrada.

Ni a Irlanda, ni tampoc a Itàlia, dos països amb gran tradició fumadora en llocs públics on el tabac s’ha prohibit totalment, ni en d’altres parts del món, segons acrediten els informes existents, aquest impacte negatiu s’ha produït, així que els senyors hostalers podrien estalviar-se l’excusa, que a més demostra molt poca originalitat.

A banda que, encara que fos així, podriem legítimament preguntar-nos si el benefici econòmic (el seu) ha d’imposar-se sobre la salut (dels clients, però, i sobre tot, dels treballadors). Perquè el mateix article comentat porta una dada esfereidora, proporcionada pel portaveu del Comité Nacional de Prevenció del Tabaquisme (CNPT), qui diu que:

Un informe de Sanitat va xifrar en 1.400 les persones que van morir el 2004 a Espanya per inhalar fum dels altres. El 2008 es van elevar a 3.200, de les quals unes 1.000 eren treballadors d’hostaleria. Tenim algunes desenes de casos documentats de víctimes.

Que al nostre país hi ha molts empresaris a qui no els importa gens la seguretat en el treball, és quelcom sabut a la vista de les dades de sinistralitat laboral (tot i que de vegades també la imprudència del treballador hi contribuexi) però, com a mínim, podrien dissimular una mica i estalviar-se les excuses.

Esta entrada fue publicada en Economia, Societat y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Una Respuesta a Diferents països, les mateixes excuses

  1. Pingback: Manuel Cáceres

Los comentarios están cerrados.