L’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va reunir-se ahir a Madrid amb el Ministre de Justícia, Francisco Caamaño, amb qui va tractar de la inclusió en una futura reforma del Codi Penal de diverses mesures per lluitar contra la petita delinqüència. Si bé algun mitjà ha qualificat les reformes com a tímides, perquè d’entrada no totes les propostes que es formulaven van ser acceptades (queda però molt camí per recòrrer), cal valorar possitivament la possibilitat d’aplicar ordres d’allunyament als multireincidents (el trencament de les quals constituiria delicte) o la qualificació com a delicte dels furts comesos per grups organitzats. En conjunt crec que, per diverses causes, és una bona notícia.

Ja sé que hi ha qui pensa que els temes de la seguretat són de dretes, i que l’esquerra no ha d’entrar-hi ja que és fer-li el joc a l’adversari i tenim la batalla perduda. Però s’equivoquen.

Una cosa és, com la dreta, fer política (en el pitjor sentit del terme) amb la seguretat, i una altra de ben diferent és fer o tenir polítiques de seguretat.

Una cosa és fer demagògia periòdicament amb assumptes com la cadena perpètua (com feia ahir mateix Esperanza Aguirre i abans Javier Arenas) o la pena de mort (veurem quan triga a sortir un altre cop), temes per cert tots dos incompatibles amb l’art. 25.2 de la Constitució, i altra intentar segellar les escletxes del sistema que permeten que delinqüents multireincidents, ni que sigui amb accions no tipificades com a delictes, ans com a faltes, gaudeixin a la pràctica d’una semi-impunitat que és un insult a les seves víctimes i a la societat, i crea una important alarma social.

Una cosa és limitar-se a atiar els desitjos de revenja de les víctimes (sovint comprensibles, d’altra banda) veient les penes únicament des de la vessant retributiva i advocant de forma continuada per l’augment generalitzat de la durada de les penes privatives de llibertat (amb el risc de perdre la necessària proporcionalitat entre el càstig dels delictes més greus i els que no ho són tant), i una altra de diferent és afrontar la delinqüència des de tots els angles, començant per l’anàl•lisi i correcció, en el seu cas, de les causes socioeconòmique que poden portar una persona a delinquir i continuant per l’aplicació de penes que, en lloc d’estigmatitzar l’autor del delicte, permetin la seva reinserció social, quan sigui possible.

La manca de seguretat és un torpede a la línia de flotació de la convivència, perquè no hi ha llibertat sense seguretat. I que hagi estat en Jordi Hereu qui hagi pres la iniciativa, en un tema que no és competència municipal, i que no afecta només Barcelona, és una mostra més del lideratge del nostre alcalde en la resolució dels problemes que afecten la nostra ciutat (sigui quina sigui l’Administració responsable) i de la preocupació dels socialistes pel benestar dels nostres conciutadans i conciutadanes. Una preocupació que més enllà de la simple declaració pública de cara a la galeria que tants practiquen, es tradueix en treball, en accions concretes per aconseguir la solució dels problemes, perquè també aquí s’aplica allò de fets, no paraules.