Fiscalitat justa

El passat divendres dia 4 va tenir lloc la presentació de la “Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària”, entitat de la que formen part sindicats i d’altres organitzacions, i que expresen la seva preocupació perquè el sistema fiscal sigui, diuen, “cada cop més regresiu, injust i insuficient”. Trobareu al blog d’En Jordi Miralles (diputat d’ICV-EUiA) la declaració sencera.

Sense que comparteixi íntegrament aquesta afirmació, valoro positivament la creació d’aquesta plataforma d’entitats preocupades per la deriva del nostre sistema fiscal, que surt a la llum ara, quan a Catalunya ens estem plantjant una reforma de l’Impost de Successions que divideix al govern. He escrit ja sobre l’Impost de Successions, i segurament ho faré un cop s’aprovi la reforma, un cop vegi com queda. Sempre he dit que la reforma era necessària per evitar casos injustos, ara és qüestió de veure el seu abast.

El cas és que ja fa molts, molts anys, que totes les reformes fiscals dels grans Impostos (IRPF, Patrimoni, Societats, IVA, Transmissions i Successions) van en el sentit de reduïr la tributació, amb alguna excepció com la criticada puja de l’IVA prevista per al proper exercici.

Sovint recordo que una de les primeres mesures que va adoptar el primer govern d’Aznar (amb la incondicional col·laboració de CiU), va ser reduïr la tributació a l’IRPF dels increments de patrimoni generats en més de dos anys, que van passar de tributar al tipus mitjà corresponent a la resta de rendes a tributar a un tipus fix (el que a la pràctica suposava una gran reducció de la tributació per a les persones amb més recursos, que eren els que tenien un tipus mitjà més alt. Tan urgent semblava aquesta reforma per als seus autors que van recòrrer al Reial Decret Llei per a aprovar-la (RDL 7/1996).

Després d’això, tots els governs, de tots els colors, tant estatals com autonòmics, han anat pel camí de les rebaixes (sense perjuidici que puguin existir excepcions en qüestions concretes). Han baixat els tipus de l’IRPF (i millorat el tractament de les rendes del capital), de l’Impost de Societats, s’ha suprimit l’Impost sobre el Patrimoni, s’ha pràcticament suprimit l’Impost de Successions en algunes comunitats … I és cert que s’ha millorat en la lluita contra el frau fiscal (tot i que encara resten bosses importants), i que en moments de bonança la recaptació ha augmentat, però em temo que amb això no n’hi ha prou, sobre tot en época de crisi.

Crec que no cal ser fonamentalista ni el tema fiscal ni en cap altre, però per portar endavant les polítiques que  jo crec que s’han de portar fan falta recursos, i la principal font d’aquests recursos són els tributs. Ja sé que a ningú li agrada pagar, que tothom, sense excepció, creu que paga massa, i que també tothom creu que rep menys del que hauria de rebre pel que paga (amb la concepció errònia que s’ha de rebre el mateix que es paga, ja que per això no caldrien impostos). I també hi ha molta gent que quan els dius que cal pagar impostos per tenir serveis, tot ho arreglen rebaixant el sou dels polítics, o directament eliminant-los. Segurament aquesta gent no sap, per exemple, quant val construïr un quilòmetre d’autovia (450 milions de pessetes l’any 2000, ara segur que molt més) o que l’intercanviador de Provença-Diagonal ha costat uns 60 milions d’euros. I són només dos exemples, les lleis de pressupostos en van plenes.

Per això, i davant la pressió alguns fan per la rebaixa o inclús la supressió d’alguns impostos, sense escatimar recursos i amb estratègies i campanyes publicitàries minuciosament dissenyades, malgrat ens intentin fer creure que és el poble que es rebel·la de forma espontània, crec que és bo que existeixin veus que es manifestin en sentit contrari, i per aquest motiu celebro la creació de la plataforma, ja que malgrat no estaré al cent per cent d’acord amb ells, també crec en la necessitat d’una fiscalitat justa, ambiental i solidària, perquè que alguns pensin el contrari, la societat del tot-de-franc no és viable.

Esta entrada fue publicada en Política y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

Una Respuesta a Fiscalitat justa

  1. Pingback: Manuel Cáceres

Los comentarios están cerrados.