Comerç sostenible

El govern de la Generalitat va aprovar ahir el Decret llei d’ordenació dels equipaments comercials, que farà obligatori que la implantació de noves superfícies comercials es faci sempre dins la trama urbana consolidada dels municipis. Es podran implantar noves superfícies de fins a 800 m2 en localitats de més de 5.000 habitants, i de més de 2.500 m2 en localitats de més de 50.000 habitants o capitals de comarca.

A més, atorga competències als municipis per a aprovar aquesta implantació per als establiments comercials de fins a 1.300 m2.

La gran superficie comercial situada fora d’una trama urbana pot tenir els seus avantatges (sól barat, facilitat d’accés per als subministradors, absència de veïns a qui causar molèsties), però és poc sostenible. Ara que està tan d’actualitat la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, no es pot menystenir la contribució que a aquestes emissions fan els vehicles particulars que es desplacen, de vegades recorrent distàncies elevades, per a efectuar la compra.

He sentit ja alguna reticència envers l’atribució de competència als ajuntaments en aquesta matèria, i no negaré que, com reflecteixen els molts escàndols urbanístics que ja fa temps han sortit a la llum, és possible que un ajuntament, sobre tot un petit ajuntament, sigui més fàcil de presionar. Però cal recordar que l’autonomia municipal és un principi constitucional, i que en virtut dels principis de proximitat i subsdiarietat, tot el que es pot fer des d’un nivell més proper al ciutadà no ha de fer-se des d’un nivell superior. A més la limitació de la superfície màxima que un ajuntament pot aprovar, suposa una cautela afegida. 

Em temo també que la nova regulació serà vista com una amenaça pel comerç tradicional, però crec que cal superar les pors, i que el comerç tradicional subsistirà només si sap adaptar-se als temps, no per la via del proteccionisme, que a més es indefensable si es fa a costa de perjudicar els consumidors. El comerç tradicional és, al meu parer, peça fonamental per a la cohesió de les nostres ciutats i, més enllà de considerar-lo un model de negoci obsolet i per tant a extingir com segurament farien els que es creuen amb dret de dir quins models de negoci poden subsistir i quins no és, pel motiu esmentat, quelcom que cal potenciar des dels poders públics.

Per aquest camí va la signatura d’un conveni entre la Generalitat i l’estat per a la millora de la productivitat i competitivitat del comerç urbà per import d’1,3 milions d’euros, acordada també pel govern en la mateixa sessió. Un petit comerç productiu i competitiu beneficia tothom.

Enllaç a: Documentació dels acords

Esta entrada fue publicada en Política, Societat y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

2 Respuestas a Comerç sostenible

  1. Pingback: Manuel Cáceres

  2. Per quan mesures fiscals per impulsar el comerç just?

Los comentarios están cerrados.