Blog personal i polític de Manuel Cáceres
Arxiu de noviembre, 2009
Pobrets futbolistes
5 nov
En l’entrada anterior em referia de passada a la modificació de la tributació dels treballadors estrangers desplaçats a Espanya que cobrin rendes superiors a 600.000 €, sense pensar que la cosa donaria tant de joc com està donant.
Ja deia que és una qüestió que si bé segurament no té una gran repercusió per als ingressos tributaris, sí que té una gran importància simbòlica, ja que no era de justícia que uns treballadors amb grans rendes (bàsicament esportistes d’elit) tinguin un tipus tributari inferior no ja a la resta de treballadors amb rendes molt inferiors, sinó inclús als seus companys espanyols (ni que sigui limitat a cinc anys). El que potser ens hauríem de preguntar és per què aquesta gent tenia aquest règim privilegiat.
Davant això, ens trobem amb una amenaça de vaga de la LPF i amb la reacció contrària del Partit Popular, tant per boca de Cristobal Montoro com de Esteban González Pons.
No és estrany que la LFP estigui en contra, tenint present que sovint en els contractes amb els futbolistes es pacta que el jugador cobrarà un sou net, fent-se càrrec el club dels impostos. Clubs com el Reial Madrid, que tothom sap el dineral que s’ha gastat en fitxatges (demanant préstecs, això sí, ja que té la sort que a ell li donen) o el Barça, que no ha tingut problema en pagar un fotimer de duros per Ibrahimovic (no tinc clar quants) són directament afectats per la mesura, però que voleu que us digui, no em fan cap pena. Ara ens volen fer por, ens diuen que no vindran grans jugadors (però a d’altres païssos hi ha una tributació similar), ens diuen que faran vaga (una vaga d’empreses, que no deixa de ser curiós) … per mi, ja poden començar, sobreviuré (i això que és públic i notori que m’agrada molt el futbol i soc soci del Barça). Ara, si després les televisions els demanden per incompliment de contracte, que no vinguin a plorar.
I sobre la postura del PP, tot i que els malpensats diran que és perquè per atacar al govern i al partit que li dona suport tot serveix, jo crec que ens trobem davant la plasmació pràctica d’unes recents declaracions de Cospedal, que va dir que el PP és el partit dels treballadors … si més no dels que cobren més de 600.000 € anuals, que deuen ser la famosa classe mitja.
La deducció de 400 euros es manté per a dos milions de persones
3 nov
Una de les mesures de la darrera modificació tributària anunciada era la supressió dels famosos quatre-cents euros de deducció a l’IRPF. És una deducció curiosa, perquè poques vegades una deducció ha estat criticada tant quan s’ha introduit com quan s’anunciat la seva supressió. Les raons, en tots dos casos, eren les mateixes, és a dir, afectar tots els contribuents (amb rendes del treball o professionals), en comptes de tenir present el nivell de rendes.
Tot i que aquestes crítiques es podrien matitzar, ja que una deducció fixa sempre beneficia més, proporcionalment, a les rendes més baixes, i per tant no era just dir que no era progressiva (obviament, podria ser-ho més), cal valorar positivament que ara la deducció es mantingui per a les rendes més baixes (en la seva totalitat fins els 8.000 € i parcialment fins els 12.000 €), com s’ha anunciat avui, fruit d’un pacte entre el PSOE i IU-ICV i el BNG.
Com cal valorar també possitivament, si més nou pel seu valor simbòlic, més que pels diners que això suposarà ingressar a la hisenda pública, que també gravaran les rendes dels treballadors estrangers desplaçats a Espanya amb rendes superiors als 600.000 € anuals (per exemple futbolistes) a un tipus del 43%, en comptes del 24%.
Anem pel bon camí, i espero que fins a l’aprovació de la llei de pressupostos sigui possible millorar-la més en el sentit de les mesures comentades.
