Independència? Democràcia i Respecte

No em sap greu reconèixer que, a nivell personal, seria igual de feliç en una Catalunya independent que ho soc ara. No em suposaria cap trauma la independència, igual que no m’ho suposa la permanència dins Espanya. Sé que hi ha gent que no pensa així, gent per qui la independència de Catalunya seria una tragèdia, i gent que pensa que aquesta independència és l’únic objectiu pel que val la pena viure. Respecto ambdues posicions, però no les comparteixo.

Crec que si una majoria de catalans volgués ser independent, res ni ningú podria evitar-ho. Igual que crec que en el nostre món actual la independència és molt, molt, relativa i que la independència no seria una bona opció per Catalunya, perquè comportaria més problemes que avantatges, i en cap cas seria la vareta màgica que alguns prediquen. En conseqüència, ara per ara votaria NO en un hipotètic referèndum per la independència de Catalunya, igual que votaria SI en un hipotètic referèndum per anar més enllà en la construcció europea, traient competències als Estats en favor d’entitats supraestatals per tal de caminar cap a la igualtat de tots els habitants del continent (i del món, ja posats).

Fins aquí  res d’estrany, la diferència d’opinions és sana i enriqueix el debat. Però hi ha dues coses que ni tolero ni crec que s’hagin de tolerar, la falta de respecte i la tergiversació de la realitat.

Hi ha moltes persones que no respecten les posicions alienes, i que tenen l’insult per única arma. Si hi ha gent que no creu que no es pugui ser patriota, allà ells. Però que no em diguin si ataco (amb arguments) posició centralistes espanyoles que sóc independentista, ni si contesto posicions independentistes em diguin nacionalista espanyol. Es possible no ser nacionalista espanyol ni català, malgrat alguns no ho puguin entendre. En som molts, i no ens importa rebre per totes bandes.

Un exemple, anecdòtic si voleu, del que dic: hi ha un grup al Facebook anomenat NO AL MAPA DEL TEMPS DE TV3 “Això no és Catalunya”, creat per protestar contra el fet que TV3 ens fa veure un mapa on, com cal incloure tots els “Païssos Catalans”, a Catalunya en la previsió a 3-4 dies vista li toquen només 4 símbols, de forma que se sacrifica el dret a la informació dels catalans en pro del pancatalanisme que malauradament practiquen els nostres mitjans informatius públics (la “seva”, com jo dic). Doncs bé, la simple existència d’aquest grup ha  provocat un missatge com aquest (per fortuna l’únic en aquest to):

Quina colla de “no-nacionalistes” que en realitat sou NACIONALISTES ESPANYOLS! Fa pena llegir els vostres comentaris plens de ràbia i odi contra el vostre país. Visquin els Països Catalans lliures de feixistes com vosaltres.

És a dir, els membres del grup som nacionalistes espanyols, tenim ràbia i odi contra el nostre país i som feixistes. Déu n’hi do, a això li dic jo respecte. I la llàstima és que no és un cas aillat, estic fart de llegir a fòrums i comentaris a notícies coses semblants, normalment emparades en l’anonimat. I el mateix en sentit contrari, persones que insulten a tot aquells no estimen la seva pàtria espanyola com ells creuen que ha de ser. Tot depén d’on estigui el fòrum o la notícia, perquè cadascun té el seu públic.

Altres no insulten, però tergiversen la realitat. Sento cada dia persones que assumeixen com una premisa incontestable de la seva argumentació que a Catalunya hi ha una majoria a favor de la independència, sense intentar ni justificar-ho. I potser millor que no ho intentin si ha de fer com una persona a qui, malgrat no compartir els seus punts de vista, tenia per seriosa, l’ex-vocal del CGPJ Alfons López Tena, qui quan li pregunten per l’existència d’una majoria a favor de la independència deixa anar una parida (amb perdó) tal com: “El fet que el PSOE i el PP la neguin però no autoritzin referèndums és un senyal que ja existeix”. La bajanada és tan burda que casi que ni mereixeria comentar-la. Perquè si la meva lògica funciona, aplicant el mateix raonament tindríem que si jo demano un referèndum per tal que tots els dimecres siguin festius i em diuen que no es pot fer, això seria un senyal inequívoc que hi ha una majoria a favor d’aquesta nova festivitat. And so on …

Les eleccions deixen ben clar quina força tenen els independentistes, i si això no els serveix, perquè diuen que a les eleccions en el vot influeixen moltes coses (cert, però si tan t’importa la independència, no votes a un partit no independentista), també tenim les enquestes. I d’acord amb la més recent que conec, el Baròmetre d’Opinió Política del passat mes de Juliol publicat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), la pretesa “majoria” a favor de la independència de Catalunya és d’un minso 19% (vegeu quadre).

Enquesta CEO

Ja sabem que les enquestes tenen marge d’error, però en aquest cas molt gran hauria de ser perquè aquest 19 es convertís en un 51, dic jo. Inclús el Centre d’Estudis Sobiranistes, presidit pel propi López Tena, i que suposo que no deu ser sospitós d’espanyolisme, ans al contrari, en un estudi fet public l’any passat xifrava aquest suport, després de molta “cuina”, en un 35% (amb un 45% en contra), lluny encara de la majoria, i això que es tractava d’un vestit a mida, com ja vaig comentar en el seu dia.

És cert que els independentistes fan molt de soroll, perquè les seves posicions són amplificades pels mitjans de comunicació (sobre tot per alguns). Estan en el seu dret de fer-ho si pensen que això afavoreix la seva causa, però que no oblidin que els que no apareixem als mitjans de comunicació, perquè no acostumem a fer performances mediàtiques, també existim, i el que és més important, també votem. I és que mentir sistemàticament té un problema, que és acabar creient-se les pròpies mentides.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

11 pensamientos en “Independència? Democràcia i Respecte

  1. Globalment estic d’acord amb el teu article. Crec que és cert que cal treure-li ferro a les coses i no es pot situar a tothom en el blanc o el negre i per avançar cal que molta gent dels grisos es mulli i aporti en positiu. Això està bé. Sols dues reflexions. El tema del mapa del temps és relatiu a mi em sembla correcte entendre els països catalans com una realitat cultural i que hi ha gent d’aquestes contrades que segueix TV3 perquè segons quins governs propis no fomenten el català. També diuen a Catalunya Ràdio el temps a Brusel·les, per una raó possiblement d’entendre que estem a Europa, no perquè sigui més important saber la temperatura a Brusel·les que a Viladrau. Sobre el tema de l’enquesta jo crec que a Catalunya no hi ha una majoria independentista en aquests moments. Però si entenem la independència com la voluntat d’estat propi l’enquesta sumaria el 19% que dius que no volen vinculació a l’estat espanyol i el 32’2% que diuen que volen un estat propi dins d’Espanya. I llavors arribaríem al màgic 51%, però en el fons hi hauria tants matisos …

    • Gràcies per la teva reflexió, Pere. La realitat dels països catalans des del punt de vista cultural no admet discusió, al meu parer. El problema ve quan hi ha qui ho vol portar més enllà. Has vist, per exemple el DNI català amb el que ara alguns estan intentant fer el negociet? No diu Catalunya, diu “Paisos Catalans”. I això, sabent com veuen la cosa des de València o la Catalunya Nord (o el Sud de França, com se li vulgui dir), no deixa de ser una astracanada. D’altra banda, el tema del mapa del temps és anecdòtic, però sí que és cert que per culpa de fer-lo gran, a Catalunya toquen menys símbols, de forma que en sortim perdent (reitero, no deixa de ser anecdòtic).

      I sobre l’enquesta, si entenem independència com ruptura de lligams amb Espanya, és el 19% que deia, jo no hi compto els de l’estat català dins una Espanya federal perquè això suposa continuar a Espanya, i només discutiríem el nivell d’autogovern. Dit d’una altra manera, ningú es planteja que Califòrnia no sigui part dels EUA, per molt que se li anomeni estat.

      Certament, hi ha molts matisos en tot, i de tots en podem discutir, mantenint l’educació i amb respecte a la voluntat de la majoria.

  2. Manuel,

    OK, democràcia i respecte: la majoria absoluta dels catalans, segons totes les enquestes, està a favor de fer un referendum d’autodeterminació. Quan ho fem? Item més, per les enquestes que cites em sembla una cerència democràtica prou important que l’actual règim polític, és a dir, l’autonomisme, tingui un suport tant baix i no se’ns permeti votar per canviar-lo, ja sigui cap a opcions sobiranistes o federalistes.

    Salut,

    • No tinc clara aquesta majoria que tu dius (no vull dir que no existeixin les enquestes que dius, però no les conec). Sí que puc dir-te que crec que aquest és un tema que interessa molt a alguna gent, i molt poc a altra gent (que jo crec que són més però que potser no fan tant de soroll).

      La dicotomia autonomisme-federalisme és perillosa, perquè tinc la impressió de que no tothom defineix igual els conceptes. Com deia a la resposta anterior, els EUA són una república federal, igual que Alemanya, però no crec que en conjunt es pugui dir que els seus estats gaudeixin de més autogovern que Catalunya (poden tenir més en uns temes i menys en uns altres).

      La meva opinió és que és més important fixar quines competències volem, que no si ens anomenem d’una o altra forma. I de tota manera, tampoc crec que el 36,8 de persones que opinen en favor de l’autonomia sigui un percentatge tan baix com a tu et sembla.

      Gràcies en tot cas pel teu comentari. Salut!

  3. Hola Manuel,

    Adjunto link amb enquesta del Periódico -que no és gaire dubtós- que assenyala que el 58% dels catalans estan d’acord amb celebrar un referendum d’autodeterminació, mentre un 30% hi està en contra. Aquests són els números -altra cosa és si parlem de fer soroll o d’altres coses, però els números són els que són i no crec que siguin susceptibles de reinterpretacions: només els votants de PP i C’s s’oposen a fer un referendum-, i si som coherents amb la defensa de la democràcia, les conclusions són clares:
    http://www.elperiodico.com/EDICION/ED071015/CAT/CARP01/PDF/g036lR01.PDF

    “La dicotomia autonomisme-federalisme és perillosa, perquè tinc la impressió de que no tothom defineix igual els conceptes.”

    Tens raó, però això és un altre tema. Almenys pels que haurien d’opinar, que segons la teva enquesta diferencien entre ambdues coses i opten per una o altra. És a dir, no podem agafar l’enquesta, que és prou clara, i començar a barrejar respostes.

    “La meva opinió és que és més important fixar quines competències volem, que no si ens anomenem d’una o altra forma.”

    És una opinió molt respectable, tot i que no la comparteixi. El que passa és que l’article parla de democràcia, i els números són baixíssims: poc més d’un terç dels catalans estan d’acord amb l’actual sistema, i la resta prefereix altres organitzacions. Si som demòcrates, ho haurem de solventar debatint, argumentant i, és clar, votant.

    Gràcies a tu per la teva resposta. Una cordial salutació,

    • Hola de nou,

      No coneixia l’enquesta (o si més no, no la recordava). Jo no sóc massa partidari dels referèndums, ja que crec que no necessàriament milloren la democràcia. Primer perquè cal fixar què preguntes, i només això ja condiciona el resultat. Segon, sovint passa que hi hagi gent que vota el mateix però motius oposats (per exemple va passar amb la constitució europea), i no crec que sigui just afegir els seus vots en detriments d’altres postures, que és el que passa quan fas un referèndum. Imagina que votes una constitució que uns no volen perquè és massa progre, i uns altres perquè ho és massa poc. Aquestes postures per separat tenen menys suport que la dels que sí volen la constitució, però sumades guanyen. És més democràtic no aprovar la constitució? Doncs per a mi no.

      D’altra banda, l’opció per l’autonomia, tot i no ser majoritària en termes absoluts, sí que ho és en termes relatius (és la minoria majoritària), tant a l’enquesta del CEO com a la de El Periódico. Què passa si fas el referèndum i el resultat és aquest? Doncs que estariem com ara, no hauria servit de res.

      Reitero que les diferències entre autonomia i federalisme són subtils, i en tot cas a la vista de les enquestes és la suma d’ambdues té un suport majoritari. Això no vol dir que no estigui a favor del debat. Ho estic, ja que res és inamovible, començant per la constitució, i és bo, i sa, que ens ho qüestionem tot, si més no de tant en tant. Però crec que cal tenir majories fortes abans de ficar-nos en embolics.

      Salutacions,

  4. Hola Manuel,

    “Jo no sóc massa partidari dels referèndums, ja que crec que no necessàriament milloren la democràcia.”
    És una opinió, respectable també. Però el post parlava de democràcia, i cal tenir present que en aquest cas som la majoria de catalans els que estem a favor dels referendums en general i de fer un referendum d’autodeterminació en particular. En tot cas, si discutim la validesa dels referendums, haurem de discutir també la legitimitat de la constitució, que ve -almenys en el wishful thinking que es practica des de la transició- d’un referendum.

    “Aquestes postures per separat tenen menys suport que la dels que sí volen la constitució, però sumades guanyen. És més democràtic no aprovar la constitució? Doncs per a mi no.”

    Sí és més democràtic, si parlem de la voluntat de la majoria, i de respectar-la, que és a més el que reivindiques a l’article, quan desqualifiques les propostes sobiranistes per no tenir majoria. I és més democràtic no només aquí sinó a tot el món, on s’usa aquesta regla per dirimir els referendums.

    “D’altra banda, l’opció per l’autonomia, tot i no ser majoritària en termes absoluts, sí que ho és en termes relatius”

    Totalment d’acord.

    “Què passa si fas el referèndum i el resultat és aquest? Doncs que estariem com ara, no hauria servit de res.”

    Que haurem fet un excercici democràtic, que és el que reclamava el post posant com a argument les enquestes. I si surt el mateix, millor pels autonomistes, i els altres ens haurem d’esforçar, o fer un pacte per sumar els nostres vots, o el que sigui. I si estem com ara no és cap problema, de la mateixa manera que si quan tornem a votar tornar a sortir el tripartit, això no voldrà dir que les eleccions no serveixen per res.

    “Reitero que les diferències entre autonomia i federalisme són subtils, i en tot cas a la vista de les enquestes és la suma d’ambdues té un suport majoritari.”

    Seran més o menys subtils, però són. Federalisme és Estat català. Així com hi ha sobiranistes que s’apropien els federalistes -tergiversant així els números, com bé denuncies en el teu article-, tampoc és raonable que siguin els autonomistes els que s’apropïin del percentatge de federalistes. Siguin grans o petites les diferències, el cert és que hi ha gent que es reivindica federalista, i hi ha gent que es reivindica autonomista, i no em sembla ni just ni democràtic que algú gosi interpretar qué és el que vol dir en realitat la gent quan parla d’una manera tan clara.

    “Però crec que cal tenir majories fortes abans de ficar-nos en embolics.”

    L’Estatut va sortir per 3 a 1, i el suport a l’autodeterminació és de 2 a 1, que és una majoria forta, que arriba fins i tot al llindar que en molts sistemes polítics representa una majoria qualificada.

    Salut, i gràcies per la resposta.

    • Gràcies a tu. Després de llegir el que llegeixes en alguns llocs, és d’agraïr poder debatre des de la diferència sense sortides de to.

  5. Pingback: Consultes i mentides « Sic Transit Gloria Mundi

  6. Ha passat el temps. Som al 2012.

    A la pregunta 28 de l’enquesta del CEO la resposta “estat independent” té ja un 34% de suport i és la que recull més preferències (les tres opcions no independentistes queden segona, tercera i quarta i sumen, però, bastant més que l’única opció independentista: un 59,8%). Una pregunta 29, però, que es refereix a una hipotètica resposta en un també hipotètic referèndum, situa el “sí” a un 51%, molt per sobre del “no”, que té un 21% de partidaris. L’enquesta, doncs, ja no té una interpretació tan unívoca com quan només hi havia la pregunta 28 i la resposta independentista era numèricament inferior.

    Hi ha hagut la històrica manifestació de 600.000 persones (segons les fonts més versemblants) a favor de la independència de Catalunya.

    Hi ha hagut convocatòria d’eleccions anticipades, CiU diu que promourà una consulta o referèndum als catalans en exercici del dret de decidir, i els sondejos li atorguen una majoria semblant o lleugerament superior.

    Veurem què passa, però sembla clar que algunes coses estan canviant i alguns correm el risc de quedar-nos en fora de joc.

    Salutacions.

  7. Tens raó, Dani, en un any les coses han canviat molt, per molt diverses raons, i la situació ja no és la que era.

    Això ens obliga a tots, com dius, a refer els nostres plantejaments per no quedar-nos en fora de joc, i oferir a la ciutadania el que demana: per una banda poder decidir, i per l’altra solucions als seus problemes. Nosaltres no oferirem solucions miraculoses (que no existeixen, per molt que alguns les venguin) però sí hem de donar alternatives útils i creïbles.

    Y en esto estamos …

Los comentarios están cerrados.