Sens dubte la notícia de la setmana a nivell municipal barceloní, és l’aprovació inicial del pressupost municipal per l’any 2010.

La nota de premsa que el presenta porta com títol Solvència, realisme i ambició per fer front a la crisi, i crec que aquesta frase reflecteix a la perfecció el seu contingut.

El pressupost registra una mínima disminució, del 0,4%, quelcom que seria totalment comprensible en un context de crisi com el que travessem, però que si l’afegim els 140 milions d’euros del Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, encara augmentarà entre més d’un 5% respecte de l’any anterior (3,2% en el cas del pressupost consolidat). Aquesta és una dada més important encara si tenim present que, a la lògica reducció d’ingressos tributaris provocada per la crisi econòmica, cal afegir que es congelen els impostos i les taxes, una mesura clara de suport a les famílies i a les empreses.

Certament la inversió disminueix en relació amb l’any 2009, en que va ser la més elevada de la història, però tot i així els 801 milions d’euros d’inversió consolidada representen un 22,2% del pressupost, i fan que Barcelona sigui la ciutat que realitza un major esforç inversor de tot l’Estat.

Altres punts a destacar són el creixement de capítols com l’atenció a les persones, que la necessiten molt més en època de crisi, o la promoció econòmica, que ha de permetre lluitar més i millor contra la crisi (amb augments del 13,1% i de l’11,6%, respectivament).

La despesa corrent creix un 3,2%, i Medi Ambient, Serveis Urbans, Manteniment, Serveis a les Persones i Seguretat i Mobilitat sumen casi un 70% d’aquesta despesa corrent (i concretament Serveis a les Persones un 24,6%).

Ja sé que els nombres són farragosos, tot i que a mi m’agraden molt, però també és veritat que permeten distingir el que són simplement paraules cara a la galeria del que són els fets (faig aquí meu l’eslogan de “Fets, no paraules”). De tota manera, aquestes xifres es convertiran en realitats concretes:

  • desplegament del nou model de Serveis Socials Bàsics amb més professionals i amb la creació de nous Centres de Serveis Socials
  • enfortiment dels dispositius d’atenció a la dependència
  • creació de nous equipaments i serveis per a les persones sense
    sostre i d’alta vulnerabilitat i reforçamentdel servei municipal d’acollida (SAIER)
  • augment del número d’habitatges d’inclusió i els habitatges socials per les famílies vulnerables
  • increment dels ajuts socials al pagament del lloguer
  • 9 noves escoles bressol, amb 729 noves places (52 en el període 2007-2011)
  • desplegament del Pacte Local per l’Ocupació de Qualitat
  • desenvolupament de les obres dels mercats de Sant Antoni, Ninot, Sants, Encants, Guineueta i Provençals
  • ple desplegament de la nova etapa de neteja de l’espai públic i gestió de residus (la nova contracte 2009-2017 té un pressupost de 2000 milions d’euros)
  • renovació integral de 90 carrers i es millores parcials (enllumenat, pavimentació, accessibilitat) en 753,
  • finalització de les obres dels dipòsits de retenció d’aigües pluvials d’Urgell i Carmel-Horta
  • inici de les obres de la Central de Generació d’Energia de la Zona Franca i posada en marxa de la nova contracta de Conservació de l’Enllumenat Públic
  • desplegament de la Guàrdia Urbana de proximitat (250 nous agents)

… i així podríem seguir.

I no cal amagar que per a aconseguir tot això caldra recòrrer a l’endeutament. Sempre ho dic, els miracles a Lourdes, i no és possible augmentar la despesa sense augmentar l’ingrés, llevat que s’augmenti el deute. Però Barcelona ho pot fer, i ho pot fer perquè des de ja fa molts anys i gràcies a les polítiques realistes i assenyades dels governs municipals encapçalats pel Jordi Hereu i pels companys que el van precedir, les finances municipals s’han sanejat (precísament preveient que després dels bons temps sempre acaben arribant els dolents), de forma que el deute s’ha reduït de 1206 milions d’euros el 2004 a 770 milions d’euros el 2009, i en 2010 arribarà als 945 milions. Una dada rellevant: el deute per càpita de Barcelona a 31/12/2008 era el més baix de les principals ciutats espanyoles, de 477 € en front dels 994 € de València (més del doble) o dels 2080 € de Madrid (més de quatre vegades). La dada és tan aclaparadora que m’estalviaré més comentaris.

En resum, un pressupost, com deia, realista, però també ambiciós, i sobre tot un pressupost progressista, d’esquerres, que en moments de crisi impulsa polítiques anticícliques, al contrari del que d’altres proposen, i que té com a preocupació fonamental les persones, en moments en que d’altres estan més preocupats per les pàtries.

No sabem fer miracles, no multipliquem pans i peixos, no fem promeses contradictòries ni imposibles, simplement actuem com ho faria qualsevol pare o mare de família assenyats, sense estirar mes el braç que la màniga, sense contreure obligacions que no puguem complir i tenint cura de les persones que tenim a càrrec. És així de senzill.