Informació i intimitat

El diari AVUI publica una fotografia efectuada amb teleobjectiu al Diputat Daniel Sirera, o més concretament a la seva Blackberry, on es pot llegir el text d’un missatge, diguem-ne compromés, a una companya de partit. Ara fa un parell de dies, podíem també veure a Público de la mateixa manera un missatge enviat pel Conseller Joan Saura.

Més enllà del contingut, dels missatges, de si Saura pensava que el discurs del President Montilla era un «tostón», o de si Sirera pensa que el PP «es una mierda» (tot donaria per parlar molt), trobo indignant la intromisió en la intimitat que al meu parer suposa la publicació d’aquestes fotografies.

Malauradament, ja casi ens hem acostumat a veure les persones parlar en llocs públics tapant-se la boca amb la mà per tal que ningú pugui, gràcies al teleobjectiu d’una càmera, llegir els seus llavis, i donar-li publicitat a converses privades. I és que sembla que, en nom del sacrosant dret a la informació valgui tot, i per mi no és així, o no ho hauria de ser.

Trobar-se en un lloc públic no pot servir d’excusa, perquè és evident que quan hom escriu un SMS o parla amb algú a cau d’orella, la intenció és que el contingut del missatge només arribi al seu destinatari. Si admetem aquesta intromissió perquè el lloc és públic, per què no admetre-la també si la foto te la fan a casa teva a través de la finestra? És clar, tu podies haver baixat la persiana, i si no ho fas … ah, se siente, has obert la veda perquè qualsevol pugui fer-te fotos i publicar-les. Ho sento, em sembla absurd.

Quina diferència hi ha entre aquestes imatges preses amb teleobjectiu i una intercepció pura i dura de l’SMS per un altre mitjà en el seu camí entre l’emissor i el receptor? Per mi, cap, ja que el resultat én tots dos casos igual, fer públiques unes paraules privades, el mitjà és secundari. La tecnologia avança a gran velocitat, i és precísament per això que hem de tenir present que no tot el que és técnicament possible, és legal, ni étic, ni es pot admetre.

Ja sé que parlar malament de la premsa està mal vist (té mala premsa), però espero que Daniel Sirera, tal com ha anunciat, interposi accions legals i guanyi.

Esta entrada fue publicada en Política y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.