Sempre s’acostuma a dir que el que no mata et fa més fort, i potser la investigació judicial batejada com a operació Pretoria, que suposo que a hores d’ara tothom sap que ha estat impulsada pel jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, i en el si de la qual han estat detinguts, entre d’altres persones, el company Bartomeu Muñoz, Alcalde de Santa Coloma de Gramenet, altres militants del PSC i els militants de Convergència Macià Alavedra (ex-conseller en diversos governs de Jordi Pujol) i Lluís Prenafeta (ex-secretari general de la Presidència també amb Jordi Pujol), pot servir per a demostrar-ho.

Vagi per endavant el meu respecte per a la pressumpció d’inocència de tots els implicats, ja que ni com a ciutadà ni molt menys com a jurista puc negar-los aquest dret. No seran culpables fins que un jutge així ho digui, i per tant res del que escriuré a continuació pressuposa la seva culpabilitat. Però no podem amagar que, de moment, un jutge, en el curs de la instrucció d’un procediment penal, ha estimat que existien indicis suficients com per a ordenar la seva detenció. I si creiem en la Justícia, i jo hi crec, malgrat que massa sovint veig actuacions que fan trontollar la meva fe (amics que en lloc d’abstenir-se exculpen d’altres amics o valoracions sobre la alarma social molt diferents en funció de qui la fa), aquesta actuació judicial ha de tenir conseqüències polítiques.

Estem en una mala ratxa, perquè aquest cas esclata quan el cas Gürtel és molt lluny d’acabar-se (si amb només un terç de sumari públic ha sortit el que ha sortit …)  i quan al cas Palau o Millet o com li volgueu dir, encara queden moltes coses per aclarir, perquè jo estic amb en Joan Ridao, quan diu que és un cas claríssim de finançament irregular d’un partit polític, no cal dir quin, malgrat que ells s’entestin a negar-ho i encara tinguin la barra de defensar la seva actuació amb prepotència i cara dura. I dic estem, en primera persona del plural, perquè encara que aquest dos casos no afectaven el PSC, sí que el perjudicaven com a tots els partits, igual que ens perjudicaven i ens perjudiquen a tots com a societat.

I ara tenim una gran oportunitat de demostrar que no, que no tots som iguals. I hem de fer-ho, i ho farem, per convenciment, perquè pensem que certes actituds no poden tenir cabuda ni al si de l’activitat política ni molt menys al si del nostre partit, i no per un simple càlcul electoralista. És cert, com va dir el President Montilla, que la corrupció no passa factura electoral als partits de dretes (n’hi ha un munt d’exemples, potser el més conegut és el de Carlos Fabra, a qui a Castelló continuen votant en massa, malgrat tot), i que segurament a nosaltres ens la passaria. Però molt més greu que això seria donar arguments a aquells que permanentment busquen la deslegitimació del sistema polític, amb aquella coneguda cantarella del “tots són iguals”, amb l’únic objectiu d’afeblir el poder polític (sigui del color que sigui) per tal que altres poders puguin actuar sense obstacles.

Per això he d’aplaudir la declaració oficial del PSC en relació amb el cas, tant pel seu contingut, que subscric al cent per cent, com per la rapidesa amb que s’ha produït, amb una actuació que contrasta de manera escandalosa amb les actuacions de PP i Convergència en relació amb els casos que he esmentat abans.

I és que si bé no és possible impedir que un militant o simpatitzant nostre actui d’una forma incorrecta, sí que podem, diria que és la nostra obligació, apartar-lo de l’activitat política quan existeixi una sospita de que aquesta actuació incorrecta s’ha produït. Potser en alguns casos això pot ser injust, ja que una persona es pot veure involucrada en un procediment judicial i posteriorment demostrar-se que no tenia implicació en els fets. Però cal fer-ho per tal d’esbandir qualsevol sospita (crec que els polítics han de ser com la dona del César), tot i que no existeixi obligació legal.

Perquè encara que alguns no s’han enterat, no tot el que és legal és moral, i perquè no tots som iguals.