Aquest matí he sentit al programa El dia a la COM un representant de les CUP (Candidatures d’Unitat Popular) que parlava amb ocasió de la presentació d’un projecte de candidatura per Barcelona a les properes eleccions municipals.
Ja sé que és simplificar molt, però el primer que he pensat ha estat, mira, uns que venen a veure si poden pescar algun vot de la gent que troba ERC poc independentista. Hi ha molts que ho pensen, des que va decidir recolzar un “no català” (segons la seva concepció ancestral) per a presidir la Generalitat. Des d’aquest punt de vista, era una mala notícia per CiU, ja que a ningú se li amaga que les darreres derives sobiranistes d’aquesta coalició van en aquesta direcció (altra cosa és que en l’hipotètic cas de poder formar una majoria aquesta seria necessàriament amb el PP, i ja m’agradaria veure com s’ho manegaven, però de moment prometre és de franc).
Però després de sentir aquest senyor, el tema és encara pitjor per CiU, perquè pel que sembla els NIMBYs no tenen prou amb en Xavier Trias com el seu defensor (pobre, l’única cosa que fa i ni això fa bé), i han decidit crear una candidatura que els defensi sota les sigles de les CUP. Les seves idees ja les coneixem: no, no i no. Estan contra les grans infraestructures (sigui MAT, centrals nuclears o xarxes de comunicació), contra les gran superfícies, contra les operacions urbanístiques, contra el turisme … el que no sabem és a favor de què estan. Bé, si fa o no fa, com els convergents.
Es realment una llàstima que una candidatura nova només serveixi per a repetir consignes antigues. Fa molts anys que sentim acusacions de fer les coses sense comptar amb els veïns, de la Barcelona d’aparador, de la Barcelona parc temàtic … tòpics que s’aprofiten de la natural tendència de molta gent al manteniment de l’status quo, i que cal contestar de nou.
Sovint penso que, si fos per aquesta gent, potser encara la via del tren passaria vora el mar i no tindríem ni platges ni un barri nou al Poblenou (perdó per la redundància), perquè segur que aquella operació no va agradar a la gent que va haver de ser expropiada (per si algú no recorda, CiU volia fer la Vila Olímpica a Sant Cugat). Ni s’hauria obert la Diagonal fins el mar amb la dignificació que l’espai que envolta el Fòrum ha portat tant a Barcelona com a Sant Adrià. Ni existiria la Rambla del Raval, ni aquest barri hauria experimentat la transformació que s’ha produït (el que no vol dir que no existeixin problemes).
Això s’ha fet sense els veïns, diuen. Però no és cert. De vegades és molt més fàcil per a les persones percebre una petita molèstia propera (com la que provoca qualsevol obra) que un gran benefici més llunyà, o més difús, i això provoca que la seva actitud sigui de rebuig. Però si en féssim cas d’això, enlloc hi hauria presons, abocadors, instal·lacions de generació d’energia, ni cap d’aquestes infraestructures de les que ningú discuteix la seva necessitat, però que ningú vol a prop. Optar per la passivitat, com va fer CiU en moltes ocasions (no totes, òbviament) mentre governava Catalunya, pot donar rèdits en un lloc concret a curt termini, però comporta greus conseqüències que ara estem patint (i intentant solucionar). Hem governat per als veïns i veïnes de Barcelona, contemplats en conjunt, no per un barri concret, i la millor prova d’això són els resultats electorals. Perquè, qui sinó els veïns i veïnes vota majoritàriament elecció darrera elecció les forces polítiques que han fet possible aquestes transformacions? Per molta demagògia que fem, no oblidem que els turistes no voten.
A mi em costa realment molt d’entendre que, quan totes les ciutats intenten convertir-se en pol d’atracció de turistes, inventant-se esdeveniments per tenir una projecció mundial (un cas clar podria ser València), aquí sembla el turisme sigui una de les set plagues. És cert que una excessiva aglomeració de turistes en llocs concrets pot arribar a ser molesta, i per tant això s’ha de regular. Però ignorar el benefici econòmic (calerets, vull dir) que el turisme suposa per a la ciutat és viure en una realitat paral·lela. Em sembla incoherent preocupar-se perquè aquesta o aquella fàbrica tanqui i en canvi desitjar una Barcelona sense turistes, quan segurament el turisme aporta mes riquesa que moltes activitats industrials. Si anem tan sobrats que no ens fan falta els turistes, que ningú es preocupi, hi ha cua de ciutats que els acollirien amb els braços oberts.
I això no implica en absolut que la ciutat és construeixi de cara a la galeria. Potser qui només es mou pel Passeig de Gràcia no n’és conscient, però qui hagi voltat per la ciutat haurà de reconèixer que els barris que més han canviat, que més s’han transformat, són aquells més perifèrics, els que pitjor estaven, i precisament els que els turistes no acostumen a visitar. Jo no he vist massa turistes a la Rambla Prim, però si que recordo quan era simplement una porció de terra desèrtica plena de torres d’alta tensió que només servia per aparcar cotxes. Tampoc no hi ha massa turistes a la Via Júlia, o a la Plaça Sóller, o al Parc de la Pegaso, o a Torre Baró, o al Parc Joan Reventós. No és per als turistes per als que s’ha cobert la Ronda del Mig o la Gran Via. No són turistes els que bàsicament fan servir els mercats municipals, els poliesportius, els centres cívics o les biblioteques, i se n’han fet un munt. Un altre govern les hauria fet? No ho tinc jo tan clar.
Per no parlar de les obres que no es veuen però milloren la qualitat de vida de la gent. Ja no recordem quan queien quatre gotes i s’inundaven baixos, soterranis i places, com la Cerdà? Ara, en condicions normals, això ja no passa (i no vol dir que si plou prou no puguem tenir problemes, la natura és incontrolable). I perquè? Doncs perquè es van fer uns dipòsits que recollissin l’aigua de pluja per evitar-ho. Aquests dipòsits no els veuen els turistes, ni tan sols els ciutadans. Però hi són, i compleixen la seva funció.
Deixo de banda, a propòsit per no allargar-me massa, tot el que es fa en la vessant social, precísament ara que és quan més falta fa, amb un Ajuntament al costat dels ciutadans, assumin de vegades competències que no li tocarien, i que és encara més important que la transformació urbana. Està clar que això tampoc no és per als turistes.
I el procés de construcció de la ciutat continua, ara amb la transformació de l’àrea de La Sagrera que suposarà la construcció de l’estació de l’AVE, i continuarà en el futur amb tots els projectes que existeixen de cara a l’horitzó del 2020. Projectes on la iniciativa privada juga, és clar, un paper fonamental. No podem oblidar que estem en una societat capitalista, on és legítim que hi hagi persones que efectuïn inversions per tal d’obtenir beneficis, i és igualment legítim que les administracions públiques aprofitin l’avinentesa per tal que una part d’aquests beneficis particulars redundin en el benefici general que suposa la millora de la ciutat. Perquè tot costa diners, i d’algun lloc han de sortir, i els miracles els deixo per qui hi cregui, que no és el meu cas.
Però si hem de fer cas del que cadascú ha fet en el passat, i del que diu que farà en el futur, està clar que, només un govern del PSC, un govern encapçalat per Jordi Hereu, tirarà endavant la nostra ciutat, i farà que el procés continui. I per això treballarem i convido a tothom a treballar.
