Referèndums, ponts i altres ocasions per la gresca i la xerinola

M’havia proposat no escriure res més del tema dels anomenats referèndums (el plural correcte en llati seria referenda, però no filarem tan prim) sobre la independència, però és que el tema cada cop es torna més surrealista, i dona material com per fer uns quants gags a l’estil Polònia (no patiu, però, els de Polònia no els faran, que aquí ens podem riure del President de la Generalitat, del Rei, del Papa, però certs temes són sagrats per la nostra estimada Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).

Fart de sentir cada dia la corresponent notícia (?) sobre el tema al Matí de Catalunya Ràdio (crec que a partir de demà sentiré la COM, ja en tinc prou), veig aquest matí un cridaner titular de l’Avui on diu que «L’efecte contagi d’Arenys arriba també a Barcelona«. Després llegeixes la notícia i resulta que és que en Portabella (ERC, 4 regidors sobre 41 a l’Ajuntament de Barcelona) diu que “farà mans i mànigues per portar a l’Ajuntament” una consulta com la d’Arenys que compti amb el suport inicial d’un conjunt d’entitats.

Això em fa pensar dues coses: una, que faci les mans i les mànigues que vulgui, però suposo que ja té clar que això no prosperarà, ni a Barcelona ni a cap dels grans municipis que apleguen la immensa majoria de la població de Catalunya. Per què? Perquè tenim problemes més importants a resoldre, i poques ganes de perdre el temps en performances sense cap valor. I la segona, sisplau, deixeu correr això de les «entitats». Tots els partits tenen entitats que controlen en tot o en part, i amagar-se darrere d’elles fa un pobre favor als partits, a les entitats, a la política i al país en general. Que ERC o qualsevol altre partit vol plantejar això? Que ho faci. Però de cara, sense amagar-se darrera de ningú. La resta és covardia o intentar prendre’ns el pél.

Però el dia encara ens porta una altra notícia divertida relacionada amb el tema: Berga convoca una consulta similar per al 13 de desembre. Direu, i què? Sí, era d’esperar, és un lloc on poden mobilitzar gent, Berga sembla bastant idoni com a seu del sarau. Però és que la gràcia del tema no està aquí, la gràcia del tema és que es volia convocar el 6 de desembre, dia de la Constitució, per allò de que és una festa política espanyola, dedicada a una constitució que ells no volen, i així la cosa tenia més contingut simbòlic. Però finalment s’ha decidit fer-la el 13, per no perdre’s el pont!!!!! Es a dir, molt simbolisme, molta independència, però al final un pont és un pont, i corríem el perill de que els ciutadans i ciutadanes de Berga, tots ells molt patriotes, això sí, posessin el pont per davant de la pàtria, i anessin a esbargir-se a un altre lloc més divertit. Quins nassos!!!

I encara queda la cirereta del pastís. Potser no heu llegit el text de la consulta segons la moció presentada per la CUP a l’Ajuntament de Berga. Diu així:

Està a favor que els Païssos Catalans es constitueixin en un Estat lliure, independent i democràtic?

Apareix aquí de nou el pancatalanisme, aquesta vena imperialista que la majoria de nacionalistes (espanyols, catalans o d’arreu) acostumen a tenir, tot i que de vegades intentan amagar-la, perquè no és políticament correcta, i ara ja no volen la independència de Catalunya, ans la dels Païssos Catalans.

El que no diuen és si els ciutadans dels Païssos Catalans (el de fora de Catalunya, vull dir) podran opinar o senzillament quan siguem independents anirem allà amb els tancs i els conquerirem (ep, de bon rollo, només per lliurar-los del jou espanyol, eh?).

Com que sóc ben pensat, vull pensar que adoptarem la primera opció, i els deixarem a opinar. I si és així, ja estem trigant en convocar consultes arreu dels Païssos Catalans. No sé, podríem començar per Perpinyà, que així li donariem l’oportunitat al pobre Pere Codonyan de donar alguna notícia amb un mínim de suc, en comptes de les pocasoltades que no interessen gairebé ningú que acostuma a explicar-nos per justificar el sou (que a sobre li paguem entre tots). I feta aquesta, una altra a la Franja. I després una altra a la Ribera Baixa, o a la Safor, o a qualsevol altre lloc de València (digueu-li Comunitat Valenciana o País Valencià, m’és igual). I després a Menorca, si pot ser a l’agost, que així hi haurà més catalans que podran votar allà. Potser voto jo i tot.

Estic tan segur de l’éxit d’aquestes consultes, que no sé si podre esperar.

Esta entrada fue publicada en Política y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Una Respuesta a Referèndums, ponts i altres ocasions per la gresca i la xerinola

  1. Pingback: Consultes i mentides

Los comentarios están cerrados.