Continua sent «la seva»

Aquest matí he recordat que avui començava la nova temporada de «El matí de Catalunya Ràdio» conduit per Manel Fuentes, i he pensat: a veure què tal, potser el Manel fa una cosa diferent. Però la il·lusió m’ha durat poc, exactament el temps que he trigat a sentir els noms dels participants a la tertúlia: la periodista Patricia Gabancho, vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista, Jordi Porta, President d’Omnium Cultural, el periodista Xavier Sardà, i finalment Xavier Sala-Martín, aquell que es va fer soci del Barça per a que li poguessin donar un càrrec (ho sento, no se m’acud res que qualifiqui millor aquest individu).

És a dir, canvia el conductor del programa, però els tertulians són els de sempre, i la pluralitat brilla per la seva absència, com a acostuma a passar en la immensa majoria de programes de Catalunya Ràdio. Tinc bastant comprovat que a les tertúlies de quatre persones gairebé sempre es compleix la proporció 3-1, on tres són de la corda independentista-sobiranista i l’altre no. Si a això afegim que amb mínimes excepcions el presentador també està al primer grup, la proporció és un 4-1 que ho converteix en un pim-pam-pum on, necessàriament, una de les opinions s’imposa sobre l’altra, i no per la força de la raó, sinó per la raó de la força (numérica, en aquest cas).

I jo em pregunto: creuen el senyors de Catalunya Ràdio (i també els de TV3, que mutatis mutandis és el mateix) que els seus tertulians reflecteixen el pensament dels catalans? Si realment ho creuen, em confirmaria que viuen en una realitat alternativa, feta a la seva mida, i l’únic que podria fer és convidar-los a trepitjar la Catalunya real. I si no ho creuen, i el que volen és convertir-nos a base de demagògia, que tinguin clar que no ens mamem el dit: hi ha molts catalans que no compartim el seu punt de vista i que no som ni menys catalans ni pitjors catalans, i les nostres opinions valen tant com les seves, encara que no tinguem mitjans de comunicació (a sobre, pagats amb els diners de tots) que ens serveixen d’altaveu. No hi ha uns catalans de primera i de segona, i si tots som bons per treballar, tots som bons per opinar, i tenim dret a sentir les nostres opinions als mitjans, sobre tot als públics.

Finalitzo amb una anècdota: la passada setmana véiem a casa el programa Bocamoll Estiu, aquell on concursen nens (a la meva filla li agrada, i ja que s’ha d’empassar els meus partits del Barça, ha d’haver contrapartides). Quan estaven presentant els concursants, li va tocar el torn a un nano, em sembla recordar que anomenat Juan, que amb la mà al cor va dir «Jo vaig néixer a Colòmbia però el meu cor és català». Ja sé que l’onze de setembre està a prop, i toca exaltació patriòtica, però fer servir a aquest efecte un nen, i en un programa per a nens, és simplement repugnant. I si algú pensa que el nen ho va fer de forma espontànea, que intenti imaginar-se un nen que digués «Jo he nascut aquí però em sento espanyol». Pot? Jo no puc.

Esta entrada fue publicada en Política, Societat y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Una Respuesta a Continua sent «la seva»

  1. Pingback: Independència? Democràcia i Respecte « Sic Transit Gloria Mundi

Los comentarios están cerrados.