Per què alguns mitjans de comunicació (àdhuc els mitjans públics catalans) anomenen “grups pro-vida” a aquells que diuen defensar la vida (?) d’un embrió però als que els importa poc o gens la vida de la mare entesa en sentit ampli, no només el fet biològic d’existir, ans la qualitat d’aquesta existència?

Per què els mateixos mitjans anomenen “defensors de la família” els grups que només admeten un determinat tipus de família, i a totes les famílies que no entren dins la seva definició no només no les recolzen, sinó que intenten eliminar-les, fent tot el possible per evitar la seva existència?
Jo sóc molt més pro-vida que tots els que ahir es manifestaven contra l’avortament, perquè més enllà de l’evolució biològica d’un embrió em preocupa la vida de la mare, així com la vida del nen després de néixer. Jo sóc molt més defensor de la família que tots els que es van manifestar fa un parell d’anys en contra del matrimoni entre persones del mateix sexe i la possibilitat que puguin adoptar, perquè jo defenso tots els tipus de família, independentment del nombre de progenitors i de la seva orientació sexual.
La terminologia no és neutra. No es fan servir unes paraules en comptes d’unes altres per atzar, i els conservadors en saben molt d’això (us recomano el llibre de George Lakoff “No pienses en un elefante”).
Qualificar unes persones de “pro-vida” automàticament suggereix que els que se’ls oposen són “anti-vida”. Qualificar algú de “defensor de la família” implica que aquell que critiquen (en aquest cas el govern) és “enemic de la família”.
No ens deixem menjar el terreny.