Qüestió de prioritats

És una mica decebedor llegir i sentir com les reaccions dels pares i mares (individualment, no les seves associacions) a la proposta de modificació del calendari escolar efectuada pel Departament d’Educació, s’efectuen en molts casos tenint únicament present la seva repercusió sobre l’organització familiar, i no si la mesura és o no beneficiosa per la formació dels nostres infants.

Aquesta consideració de l’escola únicament o principalment com un aparcament dels infants, que comporta una manca d’implicació de molts pares i mares en la seva educació, i que acostuma a anar aparellada amb un desinterés per tot el que no sigui durant quan de temps ens poden guardar l’infant, com acredita la baixa participació dels progenitors en AMPES i Consells Escolars, és una de les explicacions (òbviament no l’única) dels molts problemes que arrossega el nostre sistema escolar, tot i que sempre és més fàcil donar la culpa als altres, siguin els professors, sigui l’administració.

No voldria relativitzar ni treure importància a la qüestió de ‘organització familiar, ja que sé que per a moltes famílies on tots dos progenitors (o l’únic progenitor en el cas de famílies monoparentals) treballen fora de casa, és un problema important trobar qui es faci càrrec dels infants quan tenen vacances i els progenitors no en tenen, o quan la jornada escolar ja ha acabat i la laboral encara no.

Però crec que la solució a aquest tema no pot passar tan sols per la trobada d’espais on aparcar de la canalla, ans per una racionalització dels usos del temps que permeti compatibilitzar la vida laboral y la vida familiar millor del que ho permeten els irracionals horaris laborals actuals. Crec que la reivindicació dels pares i mares que treballen fora de casa hauria d’anar més per aquest camí, i considerar l’escola com el que és o hauria de ser, el lloc on els nostres infants, els homes i les dones del demà, es formen, i amb qui per tant els progenitors hem de treballar de bracet per tal d’aconseguir aquest objectiu.

Per tant, cal valorar les mesures que es prenen en relació amb l’escola, abans pel seu impacte sobre l’educació dels nostres infants que per la seva influència sobre altres aspectes que, tot i ser importants, han de quedar en un segon terme, si de veritat ens importa que l’escola compleixi la seva funció formadora.

Esta entrada fue publicada en Societat y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.