Titular del diari 20 Minutos d’avui:

“Barcelona padece el doble de obras en la calle que en verano”

Què vol dir, “padece”? Es obvi que les obres, sigui al carrer, sigui a casa, causen molèsties, i no per això, qui pot, deixa de fer-les, ja que el que es busca és un resultat impossible d’obtenir sense aquestes molèsties, igual que no es pot fer una truita sense trencar l’ou.

A banda de millorar la nostra ciutat, aquestes obres que Barcelona “pateix” signifiquen molts i molts llocs de treball, ocupats en la seva immensa majoria per ciutadans de Barcelona i/o el seu entorn, amb un indubtable benefici econòmic, que cal remarcar sobre tot en el moment actual.

Mentre d’altres ciutats importants no poden fer res més que anar tirant perquè no tenen un duro, Barcelona, amb unes finances sanejades, pot continuar millorant-se. I més que ho farà amb els projectes nous que es duran a terme amb el fons aprovat pel govern espanyol. Es el millor remei contra la crisi.

Perquè, doncs, aquest titular de caire negatiu? Es més, perquè veiem cada dia com qualsevol notícia es presenta des de la seva vessant més negativa?

Tinc diverses explicacions: la primera que al més ruc de cada casa el dediquen al periodisme. Però això fora simplificar massa, a més d’ injust amb molts periodistes que fan bé la seva feina (menys els de les notícies del cor, que d’aquests no se’n salva cap). La segona és que, per tal de cridar l’atenció, el periodista pensa que són millor les notícies negatives, i per tant de les que són possitives es remarca el seu costat més problemàtic. La tercera, obvia en molts casos, és una intencionalitat política d’atacar un determinat govern o partit, presentant com a negatius no només els errors, que sempre hi són, sinó també els encerts.

Sigui quina sigui la raó, crec que la primera obligació del periodista es informar, de la forma més objectiva possible (tot i que l’objectivitat total és impossible). I després, evidentment, pot opinar. Però barrejar l’opinió (en aques cas una consideració negativa de les obres) amb la pròpia informació, com en el titular comentat, és el millor exemple del que no s’ha de fer.