Responsabilitat i fermesa

La Comissió Executiva del PSC ha decidit aquest matí per unanimitat recolzar els Pressupostos Generals de l’Estat, única decissió que, al meu parer, podia adoptar un partit seriós i responsable, com el PSC ha demostrat que és en infinitat d’ocasions.

Moltes veus, sobre tot a l’oposició, però no només, demanaven una altra cosa, però això l’única cosa que demostra és que o bé no es valoren les conseqüències dels actes (i pel que alguns fan habitualment, sembla què és així), o bé precísament el que es vol és embolicar la troca. Perquè a la política, com en tots els ordres de la vida, els actes sempre tenen conseqüències que cal valorar abans d’actuar.

I, en el cas concret que ens ocupa, quina seria la conseqüència de la no aprovació dels presssupostos? Una evident, i molt greu, la pròrroga dels pressupostos anteriors amb tots els perjudicis que per al país suposaria això tenint present que ens trobem en un escenari econòmic molt diferent al de l’any passat. I una altra també força clara, fer-li la feina al PP, qui com s’ha vist només té un objectiu, que és el desgast del Govern i la majoria que el recolza, encara que això suposi haver de votar a favor d’esmenes d’ERC, com sense cap vergonya va fer al Senat. I obviament el PSC no entrarà, no pot entrar, en aquest joc. D’altra banda, tenint present que aquest vot contrari no acostaria el nou finançament, la cosa està més que clara.

Sovint sentim veus, inclús de vegades des de dins del PSC que reclamen la diferenciació del PSOE, que es concreta en la reivindicció del grup parlamentari propi. Però jo em pregunto: que en fariem del grup parlamentari? Votar el mateix que el PSOE? Potser per aquest viatge no calen aquestes alforges. O votar una cosa diferent? I si és així, quin és l’únic partit amb el que es podria fer una majoria alternativa? La resposta és tan obvia que casi no cal dir-ho. Francament, no m’imagino el PSC i el PP votant junts en contra de la posició del PSOE, ni crec que cap dels nostres votants ho entengués. Sí, ja sé que simplifico i que un grup parlamentari propi permetria visualitzar més clarament els matisos dels nostres posicionaments, però al final, o votem com el PSOE o no ho fem, no hi ha més.

I això no vol dir que m’agradi ni poc ni molt la posició que està mantenint el PSOE en tot aquest tema del finançament. Crec que s’estan passant de gasiveria, perquè no s’està demanant res que no ens toqui. No volem més que ningú, però tampoc menys. Només volem el que és just. Faria bé el President Rodríguez Zapatero en no oblidar que els compromisos electorals s’han de complir, i les lleis també. I el que ara demanem no és ni més ni menys que el que estableix l’Estatut i el que ell es va comprometre a impulsar. Repeteixo, ni més ni menys.

No em referiré ara a la força del PSC, ni a si els nostres vots són del PSC, del PSOE o de Zapatero. És una discusió bizantina que no porta enlloc. Més important que dir de qui són els vots, és tenir clar perquè ens els van donar els ciutadans. I jo tinc clar que va ser perquè fèssim el que vàrem dir que fariem. Si no ho fem, o més ben dit, si el President Rodríguez Zapatero no ho fa, la gent que a Catalunya el va recolzar li demanarà comptes, i el PSC estarà al capdavant d’aquesta reclamació, perquè en democràcia el representant polític està per servir el ciutadà, que és qui amb el seu vot l’ha posat on és, i als diputats del PSC els ha donat el seu càrrec el poble de Catalunya.

Que ningú confongui responsabilitat i lleialtat amb seguidisme i obediència, perquè, un cop més, s’equivocarà, com s’han equivocat els que, des de sempre, ens han titllat de sucursalistes (als que ara, ves per on, s’ha afegit la Sra. Sánchez Camacho, a qui es veu que li manca tot sentit del ridícul). Però el que dic no només va per ells, va per tothom, inclús pels companys del PSOE.

Esta entrada fue publicada en Política y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.