A l’emissió d’ahir del programa de TV3 “30 minuts” (del millor que emet aquella casa, en la meva opinió), dedicat a la influència del vot llatí a les eleccions dels EE.UU., vaig tenir ocasió de sentir les opinions que sobre el candidat demòcrata Barack Obama expressaven dos exiliats cubans a Miami. A diferència d’altres estats, on el vot llatí es decanta clarament per Obama, a Florida la situació és pràcticament d’empat.

No sé si aquells dos senyors (un de mitjana edat, l’altre força gran, o això em va semblar) representen el que són els exiliats cubans a Miami, però si més no van confirmar la idea que jo en tinc. Textualment (si la traducció era fidel, que suposo que sí) un d’ells va dir que Obama era un “musulmà radical”. L’altre, el va titllar de “comunista”.

No deixa de ser curiós sentir acusacions de comunista contra una persona que, d’acord amb els nostres cànons, estaria al centredreta (tal com jo ho veig, als EE.UU. l’elecció es fa entre la dreta i el centre-dreta, tot i que en certs aspectes els candidats puguin mantenir postures més progressistes). Però com deia abans, aquestes paraules, a més de confirmar que tot és relatiu, confirma també el que jo penso de fa molt de temps: que els anti-castristes s’oposen a Fidel Castro no tant perquè sigui un dictador com per ser comunista. Si fos un dictador de dretes, d’aquells que la CIA recolzava durant la guerra freda i després, o si encara continués Batista al poder (això és clarament política-ficció), segurament aquests senyors, o molts d’ells, serien a La Havana fent els seus business, tan contents, i no reclamarien llibertat.

De tota manera, els temps canvien, i al mateix programa ens varem mostrar com la segona generació, els fills d’aquests que van sortir de Cuba, ja pensen d’una altra manera,  afortunadament.

I una nota a peu de pàgina: al mateix reportatge van explicar que els immigrants il·legals poden enrolar-se a l’exèrcit, però això no evita que els seus pares puguin ser deportats. És a dir, per morir per mi no m’importa que siguis il·legal, però per tenir drets, sí. Bonica lliçó.