Avui acaba el 9è Congrés del PSC de Barcelona. I finalitza amb una nova Comissió Executiva (tot i que alguns membre repeteixen) i, sobre tot, un nou Primer Secretari, el Carles Martí. No pretenc aquí lloar el Carles. No li cal i a més faria una mica lleig tenint present que som amics de fa molts anys, des que treballàvem plegats a l’Agrupació de Sarrià-Sant Gervasi.

Potser hi ha qui pensa que la seva aposta és arriscada, potser hi ha qui no entén alguna presència a la seva executiva, però entre d’altres coses, la política és canvi, qui no innova no avança, i ens cal avançar per tal d’acostar-nos als nostres objectius. Estic convençut que se’n sortirà (que ens en sortirem tots plegats, ja que tots formem part del mateix equip) i en tot cas pot comptar des d’ara, ja ho sap, amb el meu recolçament. Malgrat això, també li desitjo sort, a ells i a la resta de companyes i companys de l’executiva, perquè per bé que facis les coses, sense una mica de sort és difícil aconseguir els objectius.

I encara que vull fer extensiva la meva felicitació a tots els membres de la nova executiva, he de fer un esment especial per a l’Ignasi Cardelús, qui amb la seva entrada a l’executiva veu reconeguda la immensa feina que des de fa vint anys ha fet i fa en el nostre partit. Pels mateixos motius que en el cas del Carles, no m’estendré en les lloances.

Un record per a la Comissió Executiva sortint, simbolitzada especialment pel Joan Ferran i el Pedro Lloret. Tampoc no els calen les meves lloances, les seves trajectories les fan innecessàres. Com els vaig dir, continuarem lluitant plegats, ni que sigui des de trinxeres diferents.

I per acabar, vull anotar per no oblidar-la una frase dita pel Joan Ferran en la presentació de l’informe de gestió, d’especial interés en aquests temps de turbulències financeres: “El mercat descontrolat no s’autoregula, s’autodestrueix”. Sàvies paraules.