Doncs això, reprenc avuit la meva activitat bloguera, fa dos anys abandonada i abans desenvolupada en un altre lloc, amb la intenció de poder mantenir-la quan la feina apreti, ni que sigui a base d’enviar posts curts i espaiats.

I la reprenc no per parlar de política, ans de futbol, amb la darrera de’n Laporta, que no és una altra que el nomenament de Joan Oliver (si home, aquell del contracte blindat a TV3 segons el qual els espanyols són xoriços pel sol fet de ser espanyols) com a Director General del Barça. En Laporta, que ja fa dies que hauria de ser a casa si tingués un mínim de dignitat (ahir mateix vàrem tornar a sentir a Sant Carles de la Ràpita crits de Barça sí, Laporta no), continua pel camí del sectarisme, promovent un sectari com a Oliver al cim de l’estructura del club, i així no es fa un club gran. En fi, ja fa temps que no anem bé, i ja no en l’aspecte esportiu.

(tinc pendent fa molt de temps un post sobre en Laporta, en Cruyff i altra gent de mal viure, a veure quan m’hi poso).